Fidela Fernández de Velasco Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1920  Madrid |
| Mort | valor desconegut |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Partit Comunista d'Espanya (internacional) línia proletària |
| Activitat | |
| Ocupació | Milicianes de la Guerra Civil Espanyola, camioner |
Fidela Fernández de Velasco Pérez (Madrid, 1920 - valor desconegut) Coneguda amb el sobrenom de Fifí, fou una activista militant de les joventuts del PCE. A l'inici de la Guerra Civil, s'enrolà a les milícies del Front Popular.[1] Condemnada inicialment a mort, patí la presó i la repressió franquista.[2]
Biografia[modifica]
Nascuda en un barri humil de Madrid, en el si d'una família treballadora i polititzada, va ser la tercera de quatre germans. Als tretze anys va començar a treballar d'aprenenta de modista i es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades on, a part de cultura general, lectura dels clàssics i teoria socialista, va aprendre a conduir, clandestinament, els dos únics cotxes que hi havia al barri (una furgoneta i un taxi).[3]
A l'esclat de la Guerra Civil, amb només setze anys, es va enrolar a les milícies republicanes del Front Popular.[4][5] Molt destra en el maneig de les armes, de seguida va entrar en combat a primera línia del front de Somosierra, on la seva unitat va aconseguir fer retrocedir els feixistes, arrabassant-los-hi un canó que ella mateixa es va encarregar de transportar a Madrid, continuant després cap el front de Toledo. Més tard, va tornar a la serra de Guadarrama on va coincidir amb Rosario Sánchez Mora en la tasca de fabricar bombes rudimentàries amb pots buits de llet condensada farcits de vidres, pedres, claus i dinamita. Fidela Fernández, com a experta conductora de tot tipus de vehicles, també va anar pels camps de batalla a recollir morts i ferits amb l'ambulància.[6]
Després d'un any i mig a les trinxeres, compartint les mateixes penalitats que els homes i havent d'aguantar ofenses sobre la seva condició sexual, va resultar ferida. Un cop recuperada, el partit li va proposar de fer-se càrrec d'un asil per a convalescents, però essent una dona d'acció, al cap de tres mesos, va sol·licitar una missió de risc i va ser enviada a l'escola del Servei d'Informació Militar.[7] Un cop superat el període de formació, va actuar com a infiltrada darrere les línies del Bàndol nacional.[3]
A primers de març de 1939, la Junta Provisional del general Segismundo Casado, amb el suport de Julian Basteiro, Wenceslao Carrillo i els anarquistes Cipriano Mera i Melchor Rodriguez, van pactar amb la cinquena columna la rendició de la República, entregant a l'Exèrcit Nacional diversos militants comunistes, que van ser afusellats.[8] Fidela Fernández també va ser detinguda, però va aconseguir fugir a Alacant, on confiava poder embarcar en algun dels vaixells que havien d'evacuar els milers de republicans concentrats a les platges. No ho va aconseguir i va ser retornada a Madrid on es va entregar a la policia que, per error, havia detingut la seva germana. Ingressada a la Presó de dones de Ventas en règim d'incomunicació, va ser sotmesa a un Consell de Guerra i condemnada a mort. Més endavant va ser traslladada a la presó de Granada, on durant mesos va esperar l'execució. Finalment la van retornar a Madrid i es va assabentar que li havien commutat la pena.
A la Presó de Ventas, va coincidir amb Matilde Landa, que malgrat la seva mala salut, donava suport i assessorament jurídic a les companyes penades a mort.[9] Juntes van dinamitzar un grup afí i van intentar reorganitzar el partit dins la presó.[10]
L'indult li va arribar vuit anys més tard. Durant la postguerra es va guanyar la vida com a transportista i camionera i més tard com a conductora dels autobusos que feien la ruta entre Madrid i els pobles de la Sierra.[11] Va viure a la zona de La Pedriza, a Manzanares de Real. Sempre va militar a les files del Partit Comunista i poc després de la mort del general Franco, va ser agredida per joves feixistes del poble per la seva ideologia.[10]
La seva orientació sexual va ser ocultada i perseguida, fins i tot pel seu propi partit, durant la clandestinitat i la democràcia.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Fidela Fernández de Velasco "Fifi"» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2023].
- ↑ «Documento 879800, FERNANDEZ VELASCO PEREZ, FIDELA» (en castelllà). Innovation and Human Rights (IHR). [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Martínez Rus, Ana. Milicianas, mujeres republicanas combatientes (en castellà). segona. Madrid: Los libros de la Catarata, 2018, p. 100-103. ISBN 978-84-9097-441-4.
- ↑ Marcos, Saila. «Dadme un beso que me voy a la guerra» (en castellà), 09-12-2015. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Mujeres soldado El Ejército Popular de la República» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ López, Sofía Rodríguez «Mujeres y violencia revolucionaria. Nuevas aportaciones sobre las milicianas en la guerra civil española» (en castellà). Historia Contemporánea, 72, 01-06-2023, pàg. 531–558. DOI: 10.1387/hc.23033. ISSN: 2340-0277.
- ↑ «El Partido Comunista y el Frente Popular» (en castellà). Universitat de Salamanca, 1985. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ Monzón, Agustín. «La traición de Casado: el golpe definitivo a la República» (en castellà), 01-03-2019. [Consulta: 23 novembre 2023].
- ↑ «La "oficina de penadas" de Matilde Landa - Cárcel de Ventas» (en castellà), 08-09-1939. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Strobl, Ingrid. Partisanas, la mujer en la resistencia armada contra el fascismo y la ocupación alemana (1936-1945) (en castellà). Barcelona: VIRUS editorial, 1996, p. 51-60. ISBN 84-88455-25-9.
- ↑ Redacció «La Pedriza/Los autobuses sustituyen al coche privado. La Comunidad saca una versión moderna de "La camioneta de Fifí"». El Mundo, 15-02-2000.