Filtre polaritzador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Filtre polaritzador per a l'objectiu d'una càmera fotogràfica.
Filtre polarizador enfront d'un LCD.

Un filtre polarizador o polaritzador és un material amb transmitància selectiva a una determinada direcció d'oscil·lació del camp elèctric d'una ona electromagnètica com la llum. Quan un feix de llum no polaritzada travessa aquest material, la llum sortint (transmesa) queda polaritzada. Un filtre polaritzador pot disminuir la intensitat lluminosa d'un feix de llum polaritzat i fins i tot bloquejar-ne el pas. La magnitud d'aquesta reducció depèn, en un filtre polaritzador lineal, de la inclinació respectiva entre el pla de polarització del feix de llum i el pla polaritzador del filtre segons la llei de Malus.

Principi de funcionament[modifica | modifica el codi]

Polarització electromagnètica per absorció selectiva.

La llum és una radiació electromagnètica i com a tal té tres vectors de moviment: longitudinal (en la mateixa direcció de la llum), transversal (perpendicular al longitudinal, produeix el moviment oscil·latori en forma d'ona), i un tercer que pot ser de rotació. La llum polaritzada és aquella que té un determinat moviment de rotació. Hi ha tres tipus de llum polaritzada: lineal, circular i el·líptica. El filtre polarizador és com una reixeta que permet únicament el pas de la llum que oscil·la en el mateix pla de la reixa, que és llum polaritzada.


Aplicacions[modifica | modifica el codi]

En la fotografia[modifica | modifica el codi]

Un filtre fotogràfic polaritzador està compost per dos cristalls polaritzadors, rotant-ne un s'ajusta l'efecte que es vol aconseguir.

Hi ha dos tipus de filtres polaritzadors: lineals i circulars. Els lineals van quedar obsolets a causa que amb aquests l'autofocus de les càmeres no funciona. Per això van sorgir els polaritzadors circulars que sí que permeten autofocus automàtic de les càmeres modernes.


Efectes[modifica | modifica el codi]

Efecte del filtre polarizador en la fotografia de la dreta
  • Elimina reflexos no volguts sobre superfícies no metàl·liques amb aigua i vidre, i permet la visualització del que es troba al darrere. També és efectiu en superfícies com plàstic i fusta. L'efecte de la polarització depèn de l'angle que mantingui l'objectiu respecte a la font de llum, i pot visualitzar-se accionant l'anell abans del disparament.
  • Millora el colorit de l'herba i el fullatge, a causa que es filtren els reflexos blavosos del cel.
  • Amb el filtre polaritzat s'elimina una gran quantitat de llum d'un cel sense núvols, intensificant el blau del cel, que pren un to més fosc. Els núvols blancs destaquen considerablement en el blau del cel. Aquest efecte adquireix especial intensitat amb un angle de 90º respecte al sol, en altres angles l'efecte és menor i fins i tot nul.
  • No és vàlid per fotografiar un arc iris, els colors el qual desapareixen a través del filtre polaritzador.

Altres aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • Els filtres polaritzadors s'usen en instruments científics com microscopis per ressaltar estructures.
  • En els polarímetres s'usen dos cristalls polaritzadores per mesurar l'activitat òptica en substàncies orgàniques. El sacarímetre és un polarímetre per mesurar concentracions de sucre.
  • Les pantalles de cristall líquid (LCD) necessiten un filtre polaritzador.
  • En las ulleres 3D per veure pel·lícules en 3 dimensions.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filtre polaritzador