Vés al contingut

Flor de neu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFlor de neu
Leontopodium nivale Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuGnaphalieae
GènereLeontopodium
EspècieLeontopodium nivale Modifica el valor a Wikidata
A.Huet ex Hand.-Mazz., 1927
Nomenclatura
Sinònims
Leontopodium alpinum Modifica el valor a Wikidata

La flor de neu[1] (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss (o Edelweiß, que significa 'blanc pur'), és una planta de la família de les asteràcies. Es tracta d'una flor que creix en petits grups als prats alpins i roquerars d'altura de les serralades europees, de no més de 10 cm d'alçada, amb bràctees gruixudes, carnoses i cobertes d'un pèl fi. És de color blanc amb tonalitats verdoses o groguenques. En l'actualitat és una planta protegida que es va incloure, com espècie vulnerable, al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[2] per evitar-ne la desaparició.

A la península Ibèrica tan sols es troba als Pirineus, sobretot al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut i a la serra del Catllaràs.[3][4]

És la flor nacional de Suïssa. Al Tirol, la flor de neu representava la puresa i l'amor i el costum volia que, el dia del casament, el promès n'oferís un pomell a la promesa.[5]

Descripció

[modifica]

Les fulles i les flors estan cobertes per pèls blancs i semblen com de cotó (toment). Les tiges de flors de neu poden créixer fins a una mida de 3–20 cm (en cultiu, fins a 40 cm). Cada brot consisteix en cinc o sis floretes en clúster (5 mm) envoltades per "pètals" blancs (tècnicament bràctees) en una formació de doble estrella. Les flors floreixen entre juliol i setembre.

Referències

[modifica]
  1. «Flor de neu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya
  3. Benito, J.L.. Guía imprescindible de las flores del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (en castellà). Jaca:Jolube Ed., 2009. ISBN 978-84-613-1776-9. 
  4. Berguedà, El. «Serra del Catllaràs». [Consulta: 24 març 2025].
  5. Jean 1998: p. 60 i 62

Bibliografia

[modifica]
  • Jean, Louis Fleurs des Alpes. Ophrys [París], 1998.