Vés al contingut

Florenci Clavé i Jové

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFlorenci Clavé i Jové
Biografia
Naixement26 març 1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1998 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansMontse Clavé Modifica el valor a Wikidata

Florenci Clavé i Jové (Barcelona, 26 de març de 1936 - Madrid, 1 d'agost de 1998) va ser un historietista català, germà gran de la també historietista Montse Clavé.[1]

Va treballar fonamentalment pel mercat francès. Va treballar pel mercat britànic a través de Seleciones Ilustradas. I també va crear sèries en català per a la revista "L'Infantil" (Tretzevents), com Les aventures del savi de Vallvidrera (amb Dr. Calbot) i Un viatge en globus.[1]

Biografia

[modifica]

Amb 19 any publicà per primer cop un dibuix a la revista Alex.[2]

Establert a França, publicà a partir de 1966 a les revistes "Pilote", "Charlie Mensuel" o "Circus" sèries com Remi Herphelin, amb temàtica de submarins.[1]

L'any 1978 Florenci Clavé s'establí a Madrid, on va publicar noves obres, com Cròniques de la III Guerra Mundial per la revista El Papus, i publicà a El Víbora i Pulgarcito[2]; tot i que majorment va seguir treballant per a la indústria francesa. L'any 1985 publicà el llibre Què és l’autonomia, editat per la Generalitat Valenciana.[2] El 1986 va ser premiat al Saló Internacional del Còmic de Angulema per Sang d'Armenie, realitzada en col·laboració amb Guy Vidal.[3] I en aquest temps començà a treballar, a més, pel mercat escandinau amb sèries com Django.[1]

En 1992 va començar la trilogia Voyages en amertume. Després de la seva defunció en 1998, ha rebut diversos homenatges, com a l'Expocómic de 2006.[4]

Obra

[modifica]
  • 1963 El savi de Vallvidrera, a L'Infantil (Tretzevents)
  • 1970 El Quixot, L'Infantil (Tretzevents)
  • 1980 La bande á Bonnot amb guió de Christian Godard, a Glénat
  • 1981 Crónicas de la III Guerra Mundial, a El Papus. Reeditada l'any 1982 per "Ediciones de la Torre en format àlbum.[5]
  • 1982 Top secret, a El Papus[1]
  • 1984 Noves aventures del Savi de Vallvidrera, a Tretzevents
  • 1984 Scanner, a "El Papus"
  • 1985 L'Arca de Noé, a Tretzevents
  • 1985 Django
  • 1986 La Guerra Civil Española a la revista Cimoc de Norma Editorial, col·lectiva
  • 1986 El cartero siempre llama dos veces, adaptació de la novel·la de James M. Cain (Semic Press).
  • 1991 Alias Lazaro a la revista Cimoc de Norma Editorial
  • 1992 La perle de Marka
  • 1993 Quand le Nil deviendra rouge
  • 1994 Sable et neige
  • 1995 Opera
  • 1998 Barra casi libre, a "¡A las Barricadas!" (Interviú).

Recentment Edicions Glenat va editar de nou tres obres seves: "Corre hombre, corre", "El cartero siempre llama dos veces" i "Sangre armenia".

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 CUADRADO (2000), p. 275.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Clavé» (en castellà). [Consulta: 15 novembre 2020].
  3. COMA, Javier (29/01/1986). Los 'comics' españoles triunfan en el Salón de Angulema, "El País".
  4. FERNÁNDEZ, Rebeca (30/11/2006). Los superhéroes invaden Madrid: 'Expocómic 2006', "20minutos".
  5. Clásicos y modernos, en las novedades de la historieta, "El País".

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]