Força de la Geràrdia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Força de la Geràrdia
Dades bàsiques
Tipus Castell desaparegut
Característiques
Estil Romànic
Altitud 4,8 msnm
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Torrelles de la Salanca (Rosselló42° 45′ 46″ N, 2° 59′ 45″ E / 42.762808333333°N,2.9958444444444°E / 42.762808333333; 2.9958444444444Coord.: 42° 45′ 46″ N, 2° 59′ 45″ E / 42.762808333333°N,2.9958444444444°E / 42.762808333333; 2.9958444444444
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Força de la Geràrdia, de la Garàrdia o de la Guàrdia fou un castell medieval d'estil romànic del segle XI, en forma de mota, situat en el poble de Torrelles de la Salanca, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Actualment del tot desaparegut, era situat[1] al nord del poble de Torrelles, entre ell i l'Aglí.

Història[modifica | modifica el codi]

Al segle X, el terme torrellenc estava en mans de diversos monestir i esglésies. Hi tenien alous i possessions -in villa Torrelias- el monestir de Sant Miquel de Cuixà, l'església d'Elna, el monestir de Sant Pere de Rodes (l'església de Sant Pere de Torrelles i el seu alou), el de Sant Genís de Fontanes i el de Sant Pere de Camprodon.

Aquesta fragmentació va persistir al llarg de l'edat mitjana, i la família cognominada Torrelles era tal vegada la més important, però no l'única amb senyoriu en el lloc. Guitard Gausbert i la seva muller Adelaida eren castlans feudataris de Cuixà, el seu fill Bertran en continuà la possessió, i el fill d'aquest, Arnau Bertran, fou el primer a utilitzar de Torrelles. Aquesta família, que també tenia possessions a la Cerdanya, dominaven l'església, el poble i l'alou de Puig-oriol, entre altres terres. Perduraren fins al segle xvi. Ells devien posseir el Castell de Torrelles.

Una altra família important fou la dels Vernet, cossenyors de Torrelles durant molts anys. El 1198 consten diversos cossenyors, en aquest lloc: Ponç IV de Vernat, Ramon I de Castellrosselló, Ramon de Torrelles i el prior d'Espirà, i tots ells foren autoritzats a construir-hi una força o recinte murallat. Això explica l'existència en el terme de fins a quatre fortificacions: el Castell de Torrelles, la Força de la Geràrdia, esmentada el 1178 (ipsum meum quintanum quod est in villa de Turriliis, ad locum ubi appellamus Gerardiam), el castell o Castellàs de Peralada i el castrum Gozberti de Locata, a part de la Mota de Juegues.

El 1322 tot plegat s'incorporà al vescomtat de Canet, acabat de crear, i visqué la mateixa història que el conjunt d'aquest vescomtat.

Característiques[modifica | modifica el codi]

A penes se'n sap res, d'aquest castell o força, atès que només se n'han trobat proves documentals.[2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Ponsich, Pere. «Castells i fortificacions del Rosselló anteriors al 1300: Torrelles de la Salanca». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]