Mota (fortificació)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una mota és un tipus de fortificació consistent en un terraplè, sovint artificial, que sustentava el castell.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La mota típica consistia en un munt de terra, sovint construït a posta, que deixava al damunt una superfície plana, de mides variables, preferentment d'entre 25 i 50 metres de costat, damunt de la qual es construïa un castell, la major part de vegades de pedra, que solia servir per a la vigilància de camins o per a la defensa de poblacions. Aquesta tècnica constructiva es va difondre a l'entorn de l'any 1000 per molts països predominantment plans, com l'Europa del centre i del nord, però arribà a tenir importància a Occitània, sobretot al Llenguadoc, i també a la Catalunya Nord. Habitualment se la relaciona amb l'existència de petits senyors locals. Abans d'acabar-se l'Edat Mitjana començaren a caure en desús a causa de la construcció de castells més sòlids i de la fortificació de les viles; així, ja no se'n construïren més d'ençà del segle XIII, i les que encara hi havia foren progressivament abandonades.

Pervivència[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, se'n conserven traces d'algunes, com la Mota de Sant Feliu d'Avall o el Castell del Reart, mentre que d'altres han sofert processos d'aplanament del munt de terra que les formava, habitualment per a usos agrícoles, i han desaparegut del tot, com ara la Mota de la Vila Vella de Banyuls i la Mota de Mossellons. Les motes han deixat força rastres en la toponímia local, tot i que algunes de les motes han rebut tradicionalment el nom de castell.

Motes del Rosselló[modifica | modifica el codi]

A la comarca nord-catalana del Rosselló, territori eminentment pla, s'han trobat documentades (en unes quantes s'han trobat vestigis dels murs de la fortificació) les motes següents:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Castellví, Jordi. «Sant Feliu d'Avall: Mota de Sant Feliu d'Avall». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.