Fosfatidiletanolamina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Cefelina.
Biosíntesi de la fosfatidiletanolamina en els bacteris

Les fosfatidiletanolamines, (en anglès:Phosphatidylethanolamines abreujat com PE) són una classe de fosfolípids que es troben a la membrana biològica.[1] Es sintetitzen per addició de CDP-etanolamina a diglicèrids, alliberant CMP. La S-Adenosil metionina després es pot metilar a amines de fosfatidiletanolamines per a donar fosfatidilcolina. Principalment es pot trobar al folíol interior citoplasmàtic de la bicapa lipídica.[2]

Funció[modifica]

Les fosfatidiletanolamines es troben en tots els éssers vius, formant un 25% de tots els fosfolípids. En la fisiologia humana es troben particularment en el teixit nerviós com la matèria blanca del cervell entre altres llocs.[3]

Els PEs tenen un paper en la fusió de la membrana de la bicapa lipídica i en la citoquinesi durant la divisió cel·lular.[4] Addicionalment es creu que els PEs regulen la corvatura de la membrana.[3]

En els humans, el metabolisme de PE es creu que és important en el cor. A més té un paper en la secreció de lipoproteïnes al fetge.[5] El PE també és capaç de propagar prions infecciosos.[6]

Mentre que la fosfatidilcolina és el principal fosfolípid en els animals, en el cas dels bacteris ho són les fosfatidiletanolamines.

Estructura[modifica]

Com una lecitina, el PE consta d'una combinació de glicerol esterificat amb dos àcids grassos i àcid fosfòric. El grup fosfat es combina amb l'etanolamina.

Referències[modifica]

  1. Wellner, Niels; Diep, Thi Ai; Janfelt, Christian; Hansen, Harald Severin «N-acylation of phosphatidylethanolamine and its biological functions in mammals». Biochimica et Biophysica Acta, 1831, 3, 2012, pàg. 652–62. DOI: 10.1016/j.bbalip.2012.08.019. PMID: 23000428.
  2. Mishkind, Michael «Phosphatidylethanolamine – in a pinch». Trends in Cell Biology, 10, 9, 2000, pàg. 368. DOI: 10.1016/S0962-8924(00)01826-2.
  3. 3,0 3,1 Vance, Jean E.; Tasseva, Guergana «Formation and function of phosphatidylserine and phosphatidylethanolamine in mammalian cells». Biochimica et Biophysica Acta, 1831, 3, 2012, pàg. 543–54. DOI: 10.1016/j.bbalip.2012.08.016. PMID: 22960354.
  4. Emoto, K.; Kobayashi, T; Yamaji, A; Aizawa, H; Yahara, I; Inoue, K; Umeda, M «Redistribution of phosphatidylethanolamine at the cleavage furrow of dividing cells during cytokinesis». Proceedings of the National Academy of Sciences, 93, 23, 1996, pàg. 12867–72. Bibcode: 1996PNAS...9312867E. DOI: 10.1073/pnas.93.23.12867. JSTOR: 40713. PMC: 24012. PMID: 8917511.
  5. Vance, J. E. «Thematic Review Series: Glycerolipids. Phosphatidylserine and phosphatidylethanolamine in mammalian cells: Two metabolically related aminophospholipids». The Journal of Lipid Research, 49, 7, 2008, pàg. 1377–87. DOI: 10.1194/jlr.R700020-JLR200. PMID: 18204094.
  6. Deleault, N. R.; Piro, J. R.; Walsh, D. J.; Wang, F.; Ma, J.; Geoghegan, J. C.; Supattapone, S. «Isolation of phosphatidylethanolamine as a solitary cofactor for prion formation in the absence of nucleic acids». Proceedings of the National Academy of Sciences, 109, 22, 2012, pàg. 8546–51. Bibcode: 2012PNAS..109.8546D. DOI: 10.1073/pnas.1204498109. PMC: 3365173. PMID: 22586108.

Enllaços externs[modifica]