Etanolamina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicEtanolamina
Substància químicacompost químic i Class IIIA combustible liquid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular61,053 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂H₇NO Modifica el valor a Wikidata
Ethanolamine.png
SMILES canònic
Model 2D
C(CO)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,02 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Viscositat dinàmica0,019 Pl Modifica el valor a Wikidata
Índex de refracció1,4539 (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
PKa9,5 Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió11 °C
10 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició171 °C (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0,4 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat3 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat23,5 vol% Modifica el valor a Wikidata
Temperatura d'autoignició450 °C Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps8 mg/m³ (10 h, cap valor)
6 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini15 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat186 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH75 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
2
3
0
 
Modifica el valor a Wikidata

L'etanolamina, també dita 2-aminoetanol o monoetanolamina (sovint abreujada com ETA o MEA), és un compost orgànic que a la vegada és una amina primària i un alcohol primari (degut a un grup hidroxil). Com d'altres amines actua com una base feble. L'etanolamina és un líquid tòxic, inflamable, corrosiu, incolor i viscós amb una olor similar a la de l'amoníac.

L'etanolamina és el segon cap de grup més abundant per als fosfolípid que es troben en la membrana biològica i també es fa servir en molècules missatgeres.[1]

Producció[modifica]

La monoetanolamina es produeix per la reacció de l'òxid d'etilè amb amoníac aquòs; la reacció també produeix dietanolamina i trietanolamina.

Reacció de l'òxid d'etilè i amoníac

Aplicacions[modifica]

El MEA es fa servir en solucions aquoses per scrubbar certs gasos àcids. Es fa servir per produir detergents, emulsidors productes farmacèutics, inhibidors de la corrosió i intermediaris químics.[2][3] Per exemple reaccionant amb amoníac dóna l'agent quelant comú etilendiamina:[2]

Controlador del pH[modifica]

L'etanolamina sovint s'usa per alcalinitzar l'aigua en centrals energètiques incloent les d'energia nuclear amb reactors d'aigua pressuritzada. Això es fa per evitar la corrosió dels metalls. L'ETA (o de vegades amines similars) se selecciona perquè no s'acumula en les generadors de vapor.

Referències[modifica]

  1. Calignano, A; La Rana, G; Piomelli, D «Antinociceptive activity of the endogenous fatty acid amide, palmitylethanolamide». European Journal of Pharmacology, 419, 2–3, 2001, pàg. 191–8. DOI: 10.1016/S0014-2999(01)00988-8. PMID: 11426841.
  2. 2,0 2,1 Klaus Weissermel, Hans-Jürgen Arpe, Charlet R. Lindley, Stephen Hawkins. «Chap. 7. Oxidation Products of Ethylene». A: Industrial Organic Chemistry. Wiley-VCH, 2003, p. 159–161. ISBN 3527305785. 
  3. «Ethanolamine». Occupational Safety & Health Administration.

Enllaços externs[modifica]