Francesc Joan Martínez Mojica

De Viquipèdia
Infotaula de personaFrancesc Joan Martínez Mojica
FCMM 2019.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Juan Martínez Mojica Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1963 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Elx (Baix Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
Professor d'universitat
1997 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFrancis Mojica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor titular, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Alacant (1997–) Modifica el valor a Wikidata
Interessat enBiologia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francesc Joan Martínez Mojica, més conegut com a Francis Mojica (Elx, 5 d'octubre de 1963),[1][2] i que també signa els seus escrits com Francisco JM Mojica, és un microbiòleg, investigador i professor valencià titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant,[3][4] conegut principalment per haver realitzat contribucions primerenques (1993)[5] que descrivien les seqüències repetides CRISPR en arquees i el seu paper en els mecanismes d'immunitat de les cèl·lules procariotes. Els seus descobriments van cristal·litzar més tard en el desenvolupament de la tecnologia CRISPR-Cas.[6][7]

Recerca[modifica]

Des que realitzà la seva tesi doctoral amb el tema de les seqüències CRISPR –terme que ell mateix va encunyar com a acrònim de Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats–[7] Mojica ha continuat el seu metòdic i permanent estudi, posant en aquestes seqüències la principal èmfasi de la seva carrera científica. El seu equip va ser el primer (2005) en indicar que les seqüències podrien relacionar-se amb la immunitat dels bacteris davant l'atac de certs virus.[8] Llavors, Mojica no podia imaginar-se que aquest descobriment resultés útil per a l'edició de genomes mitjançant les eines CRISPR-Cas9 desenvolupades per Emmanuelle Charpentier, Jennifer Doudna, Feng Zhang i altres investigadors.

Una segona línia de recerca a la qual es dedica el grup liderat per Mojica a Alacant és la utilització de bacteriòfags com a alternativa als antibiòtics comuns.[3]

Reconeixements[modifica]

L'aportació del grup de Mojica té una rellevància indubtable i per les diverses projeccions que el descobriment ha tingut –i que potencialment té– ha estat esmentat com a possible candidat al Premi Nobel de Medicina.[9][10] Aquesta nominació podria prosperar depenent, segons s'assenyala, de quanta importància assigni l'Acadèmia sueca a la recerca bàsica i als processos en relació a la importància assignada als productes i resultats.[11]

El 2016 va obtenir el Premi Rei Jaume I a la Recerca Bàsica per les seves contribucions al desenvolupament de la ciència a Espanya.[12][13]

Ha estat guardonat en la IX edició (2016) amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Biomedicina al costat d'Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna pel seu treball pioner, que ha impulsat la revolució biològica creada per les tècniques CRISPR/Cas 9.[14][15] Aquestes eines permeten modificar el genoma amb una precisió sense precedents, i de forma molt més senzilla i barata que qualsevol altre mètode anterior. De la mateixa manera que els programes fàcils i intuïtius d'edició de textos, el CRISPR/Cas 9 és capaç d'editar el genoma mitjançant un mecanisme que “retalla i enganxa” seqüències d'ADN. Es tracta d'una tecnologia tan eficaç i poderosa que s'ha difós amb insòlita rapidesa entre laboratoris de tot el món, “com a eina per entendre la funció dels gens i tractar malalties”, segons assenyala l'acta.[16]

El 29 d'abril de 2017 va rebre a Saix (Alacant) el Premi Albert Sols, en la seva XVI edició, a la millor tasca investigadora en Ciències de la Salut.[17][18]

L'agost de 2017 fou distingit amb el Albany Medical Center Prize, el guardó més important dels Estats Units en el camp de la recerca mèdica, en la categoria de Medicina i Recerca Biomèdica de 2017, per les seves contribucions al desenvolupament del sistema CRISPR/Cas9. Compartí aquest premi amb Emmanuelle Charpentier, Jennifer Doudna, Luciano Marraffini i Feng Zhang.[19][20]

Publicacions[modifica]

(Selecció presa d'una pàgina institucional de la universitat d'Alacant,[3] així com de les publicacions citades per Lander en el seu article The Heroes of CRISPR[6])

Capítols de llibre[modifica]

  • F.J.M. Mojica, R.A. Garrett. Discovery and Seminal Developments in the CRISPR field (2013). In: CRISPR-Cas Systems: RNA-mediated adaptive immunity in Bacteri and Archaea. Barrangou, R. and van der Oost, J. (Eds.) Springer-Verlag Berlin Heidelberg. Cap1. pp 1-31. ISBN 978-3-642-34656-9; DOI: 10.1007/978-3-642-34657-6_1.

Articles en revistes[modifica]

Mostra llista
Mojica, F.J.M., Juez, G., and Rodrı́guez-Valera, F. (1993). Transcription at different salinities of Haloferax mediterranei sequences adjacent to partially modified PstI sites. Mol. Microbiol. 9, 613–621
Mojica, F.J.M., Ferrer, C., Juez, G., and Rodrı́guez-Valera, F. (1995). Long stretches of short tandem repeats are present in the largest replicons of the Archaea Haloferax mediterranei and Haloferax volcanii and could be involved in replicon partitioning. Mol. Microbiol. 17, 85–93.
Mojica, F.J.M., Dı́ez-Villaseñor, C., Soria, E., and Juez, G. (2000). Biological significance of a family of regularly spaced repeats in the genomes of Archaea, Bacteria and mitochondria. Mol. Microbiol. 36, 244–246.
Mojica, F.J.M., Dı́ez-Villaseñor, C., Garcı́a-Martı́nez, J., and Soria, E. (2005). Intervening sequences of regularly spaced prokaryotic repeats derive from foreign genetic elements. J. Mol. Evol. 60, 174–182.
MojicaF.J.M., and Garrett, R.A. (2012). Discovery and Seminal Developments in the CRISPR Field. In CRISPR-Cas Systems, R. Barrangou and J. van der Oost, eds. (Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg), pp. 1–31.
Makarova K.S., Wolf Y.I., Alkhnbashi O., Costa F., Shah S., Saunders S.J., Barrangou R., Brouns S.J.J., Charpentier E., Haft D.H., Horvath P., Moineau S., Mojica F.J.M., Terns R.M., Terns M.A., White M.F., Yakunin A.F., Garrett R.A., van der Oost J., Backofen R., Koonin E.V. (2015). An updated evolutionary classification scheme for CRISPR-Cas systems. Nature Rev Microbiology, 13: 722-736.
Makarova K.S., Wolf Y.I., Alkhnbashi O., Costa F., Shah S., Saunders S.J., Barrangou R., Brouns S.J.J., Charpentier E., Haft D.H., Horvath P., Moineau S., Mojica F.J.M., Terns R.M., Terns M.A., White M.F., Yakunin A.F., Garrett R.A., van der Oost J., Backofen R., Koonin E.V. (2015). An updated evolutionary classification scheme for CRISPR-Cas systems. Nature Rev Microbiology, 13: 722-736.
García-Gutiérrez E., Almendros C., Mojica F.J.M., Guzmán N.M., García-Martínez J. (2015). CRISPR content correlates with the pathogenic potential of Escherichia coli. PLoS ONE, 10(7): e0131935.
Almendros C., Mojica F.J.M. (2015). Exploring CRISPR-mediated interference by transformation with plasmid mixtures: identification of target interference motifs in Escherichia coli. Methods in Molecular Biology, 1311: 161-70.
Almendros C., Mojica F.J.M., Díez-Villaseñor C., Guzmán N.M., García-Martínez J. (2014). CRISPR-Cas functional module exchange in Escherichia coli. mBIO, 5 (1): e00767-13.
Mojica, F.J.M. «Right of admission reserved, no matter the path». Trends in Microbiology, 21, 9, 2013, pàg. 446-448. ISSN: 0966-842X [Consulta: 17 agost 2016].
Shah S.A., Erdmann S., Mojica F.J.M., Garrett R.A. (2013). Protospacer recognition motifs: mixed identities and functional diversity. RNA Biol, 10:891-899.
Díez-Villaseñor C., Guzmán N.M., Almendros C., García-Martínez J., Mojica F.J.M. (2013). CRISPR-spacer integration reporter plasmids reveal distinct genuine acquisition specificities among CRISPR-Cas I-E variants of Escherichia coli. RNA Biol, 10: 792-802.
Almendros C., Guzmán N.M., Díez-Villaseñor C., García-Martínez J. and Mojica F.J.M. (2012). Target Motifs Affecting Natural Immunity by a Constitutive CRISPR-Cas System in Escherichia coli. PLoS ONE, 7(11): e50797.
García-Heredia I., Martín-Cuadrado A.-B., Mojica F.J.M. , Santos F. , Mira A., Antón J. and Rodríguez-Valera F. (2012). Reconstructing Viral Genomes from the Environment Using Fosmid Clones: The Case of Haloviruses. PLoS ONE 7(3): e33802.
Kira S. Makarova, Daniel H. Haft, Rodolphe Barrangou, Stan Brouns, Emmanuelle Charpentier, Philippe Horvath, Sylvain Moineau, Francisco J. M. Mojica, Yuri I. Wolf, Alexander F. Yakunin, John van der Oost, and Eugene V. Koonin (2011). Evolution and classification of the CRISPR-Cas systems. Nature Rev Microbiology, 9: 467-477.
F.J.M. Mojica and C. Díez-Villaseñor (2010). The on-off switch of CRISPR immunity against phages in E. coli. Molecular Microbiology, 77:1341-1345.
S. Miquel, E. Peyretaillade, L. Claret, A. De Vallee, C. Dossat, B. Vacherie, E. Hajji Zineb, B. Segurens, V. Barbe, P. Sauvanet, C. Neut, J. Colombel, C. Medigue, F.J.M. Mojica, P. Peyret, R. Bonnet and A. Darfeuille-Michaud (2010). Complete genome sequence of Crohn's disease-associated adherent-invasive E. coli strain LF82. PLoS ONE, 5(9): e12714.
C. Díez-Villaseñor, C. Almendros, J. García-Martínez, and F.J.M. Mojica (2010). Diversity of CRISPR loci in Escherichia coli. Microbiology, 156: 1351-1361.
F. J. M. Mojica, C. Díez-Villaseñor, J. García-Martínez, C. Almendros (2009). Short motif sequences determine the targets of the prokaryotic CRISPR defence system. Microbiology, 155:733-740.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] https://imem.ua.es/va/qui-som/francisco-juan-martinez-mojica.html
  2. Ors Montenegro, Miguel. «Martínez Mojica, Francisco Juan» (en castellà), 24-01-2016. [Consulta: 2 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Instituto Multidisciplinar para el Estudio del Medio — Francisco Juan Martínez Mojica». [Consulta: 17 agost 2016].
  4. Lucio, Cristina G.; López, `Angele «El Gobierno tumbó en 2008 el proyecto que inspiró el premio Princesa de Asturias». , 29-05-2005 [Consulta: 17 agost 2016].
  5. Mojica, F.J. «Transcription at different salinities of Haloferax mediterranei sequences adjacent to partially modified PstI sites» (en anglès). Molecular Microbiology, 9, 3, 1993, pàg. 613—-621 [Consulta: 17 agost 2016].
  6. 6,0 6,1 Lander, Eric S. «The Heroes of CRISPR». Cell. Elsevier Inc., 164, 1—2, 2016, pàg. 18—28. ISSN: 0092-8674 [Consulta: 17 agost 2016].
  7. 7,0 7,1 Montoliu, Lluís. «Las herramientas CRISPR: un regalo inesperado de las bacterias que ha revolucionado la biotecnología animal». [Consulta: 17 agost 2016].
  8. Mojica, Francisco J. M. «Intervening sequences of regularly spaced prokaryotic repeats derive from foreign genetic elements». Journal of Molecular Evolution, 60, 2, 01-02-2005, pàg. 174–182. DOI: 10.1007/s00239-004-0046-3. ISSN: 0022-2844. PMID: 15791728 [Consulta: 1r maig 2017].
  9. Gómez Barakaldo, Noemí G. «El español Francisco Juan Martínez Mójica en las quinielas al Nobel de Medicina». , 30-09-2016 [Consulta: 5 octubre 2016].
  10. [enllaç sense format] https://www.elperiodico.cat/ca/ciencia/20171004/francis-mojica-candidat-nobel-quimica-2017-6330702
  11. «¿Es este biólogo el próximo nobel español?». , 27 gener 2016 [Consulta: 17 agost 2016].
  12. «La Fundación Premios Rey Jaime I proclama los seis ganadores de 2016». Fundación Premios Rey Jaime I, 07-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: 10 març 2018].
  13. Martínez, Cristina «El profesor de la Universidad de Alicante Francisco Martínez Mojica recibe el Premio Jaime I de Investigación Básica». Diario Información, 08-06-2016.
  14. La edición del ADN, premio Fronteras del Conocimiento en Biomedicina agencia sinc
  15. Discurso de Francisco Martínez Mojica, Premio Fronteras del Conocimiento 2016 en Biomedicina
  16. «Premios Frontera del Conocimiento 2016: Francisco Martínez Mojica». Arxivat de l'original el 2017-08-02. [Consulta: 10 març 2018].
  17. Universidad de Alicante, 29 de noviembre de 2016. Francis Mojica se alza con el XVI Premio "Alberto Sols" a la labor investigadora en Ciencias de la Salud
  18. Ayuntamiento de Sax, 30 de mayo de 2017. XVI Premios Científicos Alberto Sols. Premios a Francisco Martínez Mójica y Rubén Francés Guarinos
  19. Albany Medical Center. Gene Editing Pioneers Selected to Receive America’s Most Distinguished Prize in Medicine, August 15, 2017
  20. Francisco Mojica recibe el galardón de medicina más prestigioso de EE.UU. RTVE noticias, Ciencia y Tecnología, 15 de agosto de 2017

Enllaços externs[modifica]