Francesc Josep Bertran Soler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 agost 1755  Sant Feliu d'Avall (Rosselló) |
| Mort | 12 desembre 1816 (61 anys) Argelers (Rosselló) |
 Alcalde de Perpinyà | |
| 4 maig 1807 – 8 maig 1809 ← Jean Amanrich – Jean Amanrich → | |
| Alcalde de Perpinyà | |
| 10 desembre 1804 – 29 setembre 1806 ← Jean-Baptiste Duchalmeau – Jean Amanrich → | |
| Conseller municipal de França | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | mariscal de França |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Baró |
Premis | |
Francesc Josep Bertran Soler, baró de Palmarole [nt 1][nt 2] (Sant Feliu d'Avall, 9 d'agost del 1755 - Argelers, 12 de desembre del 1816[nt 3]) va ser un militar rossellonès que presidí l'alcaldia de Perpinyà dues vegades a començaments del segle xix.
Biografia[modifica]
Era fill de Francesc de Bertrand, cavaller de Palmarole, que havia pres la carrera militar[nt 4] i que possiblement serví d'exemple el seu fill per fer-se soldat. Aquest entrà al col·legi militar de la Flèche l'1 d'octubre del 1764. Quan es graduà oficial, s'incorporà al 13è. Regiment de Cavalleria, i en va ser nomenat tinent el 8 d'agost del 1779. La Revolució Francesa, i la intensa activitat militar consegüent, precipità la seva carrera. Ascendí a capità el 25 de gener del 1792, i a l'any següent rebé els galons de cap d'esquadró. Al 24 de maig del 1794 va ser nomenat ajudant general i el 13 de juny de l'any següent prengué possessió de la 7a. Divisió de Cavalleria a Sambre-et-Meuse[nt 5] amb grau de general de brigada.
Els vaivens de la política estroncaren el seu ascens. Paul de Barras, dirigent principal del Directori, encomanà al general Augereau el suport de l'establiment militar a la seva presa del poder, que culminaria en el cop d'estat del 18 de fructidor (4 de setembre del 1797). El rebuig d'en Palmarole a adherir-s'hi el feu caure en desgràcia, i al 27 de setembre va ser desposseït del càrrec, i no fou rehabilitat fins al 1809, quan a causa de la guerra va ser destinat a l'Exèrcit d'Alemanya. Durant aquest parèntesi de dotze anys, fixà la seva residència a Perpinyà, i n'ocupà l'alcaldia dues vegades: del 10 de desembre del 1804 al 29 de setembre del 1806, i del 4 de maig del 1807 al 8 de maig del 1809; i per tres anys presidí el consell de revisió de la 10a. divisió, de Tolosa de Llenguadoc, alhora que fou comissari governamental per al retorn dels exiliats.
Les guerres napoleòniques el tornaren al servei actiu el 1809, i a partir del 6 de maig comandà el dipòsit de cavalleria d'Ausburg, per passar el 6 de desembre a fer-ho amb el de Tours. El 13 de febrer del 1811, amb l'ocupació del Principat de Catalunya, va ser destinat al nounat Departament del Ter com a comandant de Figueres, amb residència al castell de Sant Ferran; poc després rebé el títol de baró de l'Imperi i el nomenament d'oficial de la Legió d'Honor. La fi de la guerra amb Espanya portà que se'l posés al càrrec del districte marítim dels Pirineus Orientals, fins que el retorn dels Borbons el deposà novament l'1 de setembre del 1814. Després de la Segona Restauració (1815), Lluís XVIII el relegà definitivament a la reserva, el primer de setembre del 1816, amb títol de mariscal de camp (denominació contemporània per a un general de brigada).
El seu pas per l'alcaldia de la capital del Rosselló es traduí, anecdòticament si es vol, en la plantada dels plàtans de la famosa[nt 6] Promenade dels Plàtans[5] i la ciutat li dedicà la Cours Palmerole, la via circulatòria que hi transcorre paral·lelament.
Notes[modifica]
- ↑ La forma clássica en francès pel nom és François Joseph Bertrand, Baron de Palmarole
- ↑ La forma originària del cognom era Palmarola, procedent de terres gironines. El nom mutà posteriorment en Palmerola, primer, i en Palmerole, després [1]
- ↑ La data de defunció del Dictionnaire de Capeille[2] és el 1816, però Carles Sentís n'indica la mort el 1839 [3]
- ↑ Francesc de Bertrand de Palmarole (1712 - Quebec, 4 de març del 1760) va ser un militar català. Entrà al regiment del Sarre l'1 de juny del 1734 amb el grau de sotstinent, i al 31 d'octubre ja era tinent. Rebé el nomenament de capità el 6 de juny del 1741 i, posteriorment, va ser fet cavaller de Sant Lluís (28.1.1750). El 22 de març del 1756 passà a la companyia de granaders del segon batalló, que comandà. Va ser destinat al Canadà per prendre part en la guerra contra els anglesos, i fou ferit de gravetat a la batalla del Quebec el 28 d'abril del 1760; morí pocs dies després [4]
- ↑ "Sambre-et-Meuse" va ser un departament francès a tocar de Bèlgica, eliminat el 1814
- ↑ Tenen fins i tot una cançó dedicada, Sous les platanes blancs de Perpignan, d'Abel Monestes d'Astaffort, per bé que atribuïda a Charles Trenet, fill de perpinyanenc i que residí un temps a la ciutat
Notes[modifica]
- ↑ «General Palmerole, al web "palmarola.cat tot sobre el nostre cognom"». Arxivat de l'original el 2017-04-04. [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 443-444. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Sentís, Carles «Un catalán en la Revolución». La Vanguardia, 13-06-2006, pàg. 28.
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 443. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ «La Promenade des Platanes, deux siècles au coeur de Perpignan - Exposition virtuelle - Patrimoine écrit - Direction de la Culture de la Ville de Perpignan».
Enllaços externs[modifica]
- Article sobre la forma correcta del nom Arxivat 2017-04-04 a Wayback Machine.