Vés al contingut

Francesc Martí Queixalós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Martí Queixalós

Martí Queixalós en un acte públic al Centre d'Amics de Reus el 1989 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1916 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata

Francesc Martí Queixalós (Reus, Baix Camp, 1916 - Reus 15 de desembre de 2002) va ser un periodista, assagista i escriptor català.

És conegut com a membre fundador i directiu del Centre d'Amics de Reus,[1] Era director de la revista Lo Nunci, portaveu dels Amics de Reus, col·laborava al setmanari La Voz de la Costa Dorada, i era corresponsal a Reus del Diario Español,[2] amb el pseudònim de Gertrudis. Va col·laborar al Diari de Barcelona, i a Ràdio Tarragona. Va escriure comèdies i una biografia del doctor Alexandre Frías.[1] Era conegut com un dels integrants del grup de "savis" de Reus o «mestres paperinaires»,[3] que estava format per ell, Josep Maria Gort Sardà, Ramon Botet Pallarès, Francesc Sabater Lasheras, Francesc Salvat "Jurigú", i altres, que es dedicaren des del 1950 al 1970 a agitar socialment i culturalment els reusencs amb propostes surrealistes.[4]

Des de principis dels anys 1940 integrà el cercle de poetes a l'entorn d'Antoni Correig, que emparats per Acció Catòlica, clandestinament, promouen la creació literària en català. A la segona edició dels "Jocs florals d'estar per casa", celebrats clandestinament el 1946 a Reus al teatre de l'Institut Pere Mata va rebre el segon premi.[5] Va ser membre de la "Peña del Laurel", que aplegava un grup d'intel·lectuals i artistes que es reunia al cafè del Teatre Bartrina, llavors desvinculat del Centre de Lectura, tancat governativament. També participà en la primera i segona "Diada de poesia reusenca" el 1956 i 1957[6] i participà a l'Antologia de la poesia reusenca el 1958, una publicació anual que dirigia el doctor Vallespinosa i que recollia textos de poetes reusencs i de la comarca.[2] El 1978 va ser un dels promotors per a la recuperació del Carnaval de Reus.[7]

En reconeixement de la seva acció cultural, el Centre d'Amics de Reus va instaurar el 2002 el «Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós»[8]

Obra[modifica]

  • Alexandre Frias i Roig, (1878-1962) (un senyor Metge de Reus), 1978[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 F.G., «Fallece en Reus el escritor Francesc Martí» (castellà) Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine., El Periódico,’' 16 de desembre de 2002
  2. 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 427-428. 
  3. Antoni Panadès, «Els Savis de Reus», Tot Tarragona, 27 de juny de 2008
  4. Gort Juanpere, Ezequiel. Del Campanaret a Mart: notes biogràfiques de Josep Maria Gort Sardà (Reus 1912-1972). Reus: Carrutxa, 2011, p. 43-45. ISBN 9788487580529. 
  5. Agnès Toda i Bonet, «La poesia com a represa cultural en la postguerra», a Joan R. Veny-Mesquida (redacció) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.’' Lleida, Universitat de Lleida, 2009, pàgina 186, ISBN 9788498832792
  6. Xavier Ferré i Trill, Antoni Correig, entre l'humanisme cristià i la literatura,’’ Volum 440 de Biblioteca Serra d’Or, Barcelona, Editorial de l'Abadia de Montserrat, 2011, ISBN 9788498834192
  7. Marta Figuerola i Castellví, «15è aniversari (1996)», Colla del Fil i l'Agulla, 2002
  8. «El Centre d'Amics de Reus convoca el II Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós». Vilaweb, 15-08-2004 [Consulta: 28 gener 2014].
  9. Francesc Martí Queixalós i Josep Lluís Llor Vilà, Reus : Ajuntament, 1978, 30 pàgines