Antoni Correig Massó

Antoni Correig Massó

Biografia
Naixement	22 març 1910 Reus (Baix Camp)
Mort	2 setembre 2002 (92 anys)
Regidor de l'Ajuntament de Reus
1935 –
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor

Poema «Segon diumenge de maig» d'Antoni Correig, escrit en unes rajoles en una plaça de la Febró

Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) va ser un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.

Era fill d'Antoni Correig Clapés, comerciant, i de Josepa Massó Caixés, tots dos de Reus. De família senzilla, va tenir sempre unes conviccions catalanistes i catòliques. Les seves primeres temptatives literàries es van publicar al Semanario Católico de Reus, on hi tenia una secció fixa, «Kaleidoscopi», i on publicava unes proses curtes entre iròniques i poètiques i que signava amb el pseudònim de «Boy». També publicava al Diario de Reus i a Las Circunstancias, i en tots els casos ho feia en català. A partir de 1932 va escriure només poesia. Va ser regidor a l'ajuntament de Reus per la CEDA l'any 1935. En esclatar la guerra civil es va haver d'amagar per la seva vinculació a organitzacions catòliques i en concret al Centre Catòlic reusenc, i per les seves vinculacions al partit de Gil-Robles. Va passar al bàndol franquista a través de França, va fer cap a Burgos on es va allistar a l'exèrcit i va tornar a Reus enrolat a la falange.

Així i tot, en la postguerra, des d'un bon inici va estar vinculat a la clandestinitat literària catalana i reusenca que es vehiculava a l'entorn de Joaquim Santasusagna. La seva millor obra és la que va produir durant els anys 30 i 40 del segle xx; a partir d'aquesta època va entrar en una fase espiritual i contemplativa de la realitat que l'envoltava, segons diu Josep Olesti. D'una estricta observança noucentista, el 1935 va publicar Els camins de cada hora, una obra formalista amb una majoria de sonets sobre l'amor, la mort, les fantasies i el sentiment religiós. Fruit de la seva participació en la guerra civil va ser L'arma i l'estel (1948), on, a més de descriure la guerra, les escenes sagnants i l'enyorança, donava una mirada sobre el sentiment religiós que l'havia portat a la lluita. L'any 1952 va formar part del consell de redacció de Reus: semanario de la ciudad, on hi col·laborava amb crítiques d'art, de llibres, de conferències i conferenciants, i de publicacions diverses. Va participar, des del 1956, a tots els volums de l'Antologia de la poesia reusenca, dirigits per Bonaventura Vallespinosa. Més endavant, Poemes reusencs, recull quasi dues-centes poesies, moltes sonets, sobre indrets, costums, monuments i personatges de Reus i la comarca, il·lustrats per Ramon Ferran. I també a la revista Urbs, que dirigia Josep Maria Guix Sugranyes. El seu estil és d'una gran correcció formal, escriu una poesia rimada que, per la gran varietat de la seva temàtica s'adapta a totes les seves obres.

Va morir a l'edat de 92 anys. La ciutat de Reus va dedicar-li una plaça al barri de la Mare Molas, entre el carrer d'aquest nom i el de l'Alcalde Joan Bertran.

Obra principal

• Els camins de cada hora. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1935
• L'arma i l'estel. Barcelona: Torrell de Reus, 1948
• Poemes reusencs. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1970
• Coses que porten cua Reus: Centre de Lectura, 1986
• Temps de guerra, apunts autobiogràfics (1936-1939): des de la fe. Reus: Centre de Lectura, 1999. ISBN 8487873278
• Evocacions reusenques: amb els sons de quatre cordes. Reus: Centre de Lectura, 2002. ISBN 8487873448

Bibliografia

• «Antoni Correig Massó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
• X. Ferré. Antoni Correig entre l'humanisme cristià i la literatura. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834192