Francesc Pardo i Artigas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Pardo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Pardo i Artigas
Mons.Pardo (30612833080).jpg
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Torrelles de Foix (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
19 octubre 2008 –
114è Bisbe de Girona
16 juliol 2008 –
← Carles Soler i Perdigó
Bisbe diocesà
16 juliol 2008 –
← Carles Soler i Perdigó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTeòleg i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal31 de maig de 1973
Consagració19 d'octubre de 2008
per Manuel Monteiro de Castro

Coat of arms of Francisco Pardo Artigas.svg

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Monsenyor Francesc Pardo i Artigas (Torrelles de Foix, 26 de juny del 1946) és bisbe de Girona des del juliol del 2008.

Biografia[modifica]

Estudià a la Facultat de Teologia de Catalunya i va ser ordenat sacerdot el 1973. Exercí diversos càrrecs a l'arxidiòcesi de Barcelona. Entre els anys 1973 i 1980 va ser coadjutor de les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat, de Vilafranca del Penedès (població d'on en va ser arxipreste 1979-1980); posteriorment, i del 1980 al 1987, va ser rector de Sant Sadurní d'Anoia (on va fundar una cooperativa que promogué la construcció de 70 habitatges socials), consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC (1982-1986). L'any 1983 va ser nomenat també rector de Monistrol d'Anoia. Entre els anys 1990 i 1993 va ser vicari episcopal de la zona del Penedès, Anoia i Garraf, i del 1993 al 2006 va exercir com a director del Centre d'Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya.

El 1997 esdevingué rector de Sant Esteve de Granollers i entre 1999 i 2004 va ser arxipreste de Granollers, tasca que compaginà entre 2001 i 2004 amb la de vicari episcopal del Vallès Oriental. En crear-se el bisbat de Terrassa s'hi incorporà com a prevere, i hi va assumir els càrrecs de Vicari General de Pastoral i Delegat Episcopal per a l'Economia (2004), alhora que continuà com a rector de Granollers.

Bisbe de Girona[modifica]

El 16 de juliol del 2008 es va fer públic el seu nomenament per a ocupar la seu vacant de Girona, i va ser ordenat bisbe el diumenge 19 d'octubre del 2008, diumenge de les missions, en una cerimònia amb el nunci, dos cardenals, setze bisbes, dos-cents capellans i els abats de Montserrat i Poblet.[1][2] Al novembre del 2013 el bisbat de Girona té 383 parròquies amb 1.000 esglésies i al voltant de 190 capellans dels quals n'hi ha 140 en actiu. Pardo va ser el primer bisbe català en fer un pronunciament explícit de petició de perdó "pels insults i menyspreus d'una cadena de televisió vinculada als bisbes" en una claríssima referència a 13TV, el canal de televisió de la Conferència Episcopal Espanyola.[3]

Referències[modifica]

  1. Garcia-Arbós, Salvador «Francesc Pardo, 114è bisbe de Girona». Vilaweb/ElPunt, 20-10-2008 [Consulta: 6 novembre 2013].
  2. Bohigas, Joaquim «Dues mil persones acompanyen Pardo en l'inici del govern a la diòcesi de Girona». Diari de Girona, 20-10-2008 [Consulta: 6 novembre 2013].
  3. Trillas, Joan «El bisbe de les mil esglésies». Presència, 03-11-2013, pàg. 13.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Pardo i Artigas


Precedit per:
Carles Soler i Perdigó
Escudo de la Diócesis de Gerona.svg
Bisbe de Girona

des del 16 de juliol de 2008
Succeït per:
'