Francine Gálvez Djouma
  | |
| Nom original | (es) Francine Gálvez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Francisca Nicolasa Gálvez Djouma 13 setembre 1966 (58 anys)Nkongsamba (Camerun) |
| Residència | Nkongsamba (1966–1968) Alacant Madrid Lopera Nova York |
| Grup ètnic | Afroespanyol |
| Religió | Cristià |
| Formació | New York University School of Continuing and Professional Studies (en)  - productora delegada (1997–1998)Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid - periodisme (1984–1989) |
| Color de cabells | Negre |
| Activitat | |
| Ocupació | presentadora de televisió, periodista |
| Activitat | 1989 - |
| Ocupador | AMC Networks International Southern Europe (2012–2013) Mediaset España (2007, 2017–2010, 2017) Atresmedia (2001–2002) Radio Televisión Madrid (1997, 2015, 2019–2001, 2016) Radiotelevisió Espanyola (1989, 2004, 2015–1997, 2011, 2018) |
| Nom de ploma | Francine Gálvez Djouma |
  
| |
Francine Gálvez Djouma (Nkongsamba, Camerun, 13 de setembre de 1966) és una periodista i presentadora espanyola.[1]
Biografia
[modifica]És filla de mare camerunesa i pare espanyol, evangelitzador en aquest país. Va créixer en el municipi de Lopera, a Jaén. El 1989 es va llicenciar en periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. Va realitzar a Nova York un màster en televisió.
Després d'acabar la carrera va obtenir una beca per treballar a Televisió Espanyola. El juny de 1989 es va incorporar als serveis informatius de La 2. Una vegada finalitzada la seva beca, va ser contractada per la cadena i es va incorporar al programa matinal Buenos días. Poc després, l'abril de 1990, va començar a presentar l'edició de cap de setmana del Telediario i va ser la primera persona negra a Espanya que exercia aquesta funció. Va compartir plató primer amb Mari Pau Domínguez i després amb Ana Blanco. Es va mantenir en el lloc fins a 1991.
La seva primera oportunitat fora de l'àrea d'informatius li va arribar l'abril de 1992, quan va presentar per a Televisió Espanyola la gala d'inauguració d'Eurodisney, al costat de Ricard Fernàndez Deu. L'octubre de l'any 1992 va participar en la pel·lícula Supernova, fent el mateix paper com a presentadora d'informatius. Un any després va presentar el programa destinat al públic juvenil Oxígeno.
De 1997 a 2000 va ser reportera del programa Madrid Directo de Telemadrid. La temporada 1999-2000, va presentar a Telemadrid al costat de Víctor Sandoval el programa sobre actualitat social Mamma mía. El 2000 va conduir a Telemadrid també amb Víctor Sandoval el magazín setmanal Macumba TeVe.
El 2001 va fitxar per Antena 3, on va presentar Noche y día amb Isabel Gemio; Rumore, rumore (2001) amb Jorge Javier Vázquez i el programa de telerealitat Confianza Ciega (2002). De tornada a TVE, es va fer càrrec de l'espai sobre causes solidàries Voluntarios (2004) i el concurs divulgatiu i cultural Palabra por palabra (La 2, entre 2005 i 2011).[2] Va dirigir la revista Emisiones TV.
L'estiu de 2007 va presentar, també amb Víctor Sandoval, el programa Aquí hay tomate a Telecinco. Entre setembre de 2008 i juny de 2010 va col·laborar en El programa de Ana Rosa, de Telecinco, i la temporada 2012-2013 va conduir l'espai Date un capricho a Chello Multicanal. Des de 2011 és directora de PromusicTV Audiovisual. El 2015 va passar a ser una de les tertulianes del programa de La 1 Amigas y conocidas i va presentar el programa de telerealitat Mi gran boda en Las Vegas a Telemadrid. El 2016 va presentar a Telemadrid, de nou amb Víctor Sandoval, Mamma mia Superkaraoke, programa amb el qual la cadena va donar la benvinguda a l'any nou.[1][2]
El 2018 va tornar a La 2 amb Tribus viajeras, un programa de viatges en què acompanyava turistes de diferents perfils en diferents localitzacions al voltant del món i també per Espanya.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Villacastín, Rosa. «Francine Gálvez. Entrevista» (en castellà). Mujer hoy, 21-06-2021. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «La 2 se ocupa de la labor de los cooperantes en 'Voluntarios'». El País, 07-07-2004.
- ↑ Alfonso, Miguel Angel. «Francine Gálvez: «Nos mata el miedo a los idiomas»» (en castellà). El Comercio, 25-04-2018. [Consulta: 24 juliol 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Petita entrevista a Novarevista.com (castellà)
- Entrevista a Periodistadigital.com (castellà)