Vés al contingut

Francisco García-Valdecasas Santamaría

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:22, 17 maig 2020 amb l'última edició de Pdg (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFrancisco García-Valdecasas Santamaría
Biografia
Naixement1r febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 2005 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
15 juliol 1965 – 7 febrer 1969
← Santiago Alcobé i NoguerManuel Albaladejo García →
Rector de la Universitat de Barcelona
1965 – 1968
← Santiago Alcobé i NoguerManuel Albaladejo García →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic de Farmacologia i Rector de la Universitat de Barcelona
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJulia García-Valdecasas Salgado Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé María García-Valdecasas Santamaría Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco García-Valdecasas Santamaría (Còrdova, 1910 - Barcelona, 22 de gener de 2005)[1] fou un metge andalús.[2]

Biografia

Es doctorà en medicina a la Universitat de Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia del futur polític Juan Negrín. Després amplià estudis a la Universitat de Göttingen, amb Hermann Rein. Treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual n'impulsà els aspectes experimentals.[2]

Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona del 1940 al 1980, i n'ocupà el càrrec de rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat va dur una política repressiva contra l'incipient moviment estudiantil, va expulsar 266 alumnes i 69 professors membres del Sindicat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) per donar suport a la caputxinada, i va anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes.[3][4]

Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. A més a més, era acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1966, de la Reial Acadèmia de Farmàcia, i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental. El 1989 va rebre el Premi Narcís Monturiol. Fou pare de la política Julia García-Valdecasas Salgado.[5]

Obres

Publicacions

  • García-Valdecasas, Francisco. La Alimentación del hombre sano. Barcelona: [s.n.], 1947. [Conferència pronunciada el18 d'octubre a la Sessió inaugural de la Academia Deontológica]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco. La Constitucion de la materia viva: discuro leído en el aula magna de la Universidad de Barcelona el día 23 de abril. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1955. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco. Función biológica de las catecol-aminas/ discurs d'ingrés llegit a la Real Academia de Farmacia. Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona, 1961. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco, et alt. Introducción al estudio de la enzimoterapia. Madrid: Paz Montalvo, 1957. Monografías de terapéutica general (Paz Montalvo, 4). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències

Premis i reconeixements

-Bibliografia

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago Alcobé i Noguer
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

19651968
Succeït per:
Manuel Albadalejo i García