Vés al contingut

Santiago Alcobé i Noguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSantiago Alcobé i Noguer
Biografia
Naixement5 març 1903 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1977 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 juliol 1965 – Francisco García-Valdecasas Santamaría →
Procurador a Corts
4 octubre 1963 – 6 juny 1964
← Antonio Torroja i Miret
Rector de la Universitat de Barcelona
7 setembre 1963 – 10 juliol 1965
← Antonio Torroja i Miret – Francisco García-Valdecasas Santamaría →
President Reial Societat Espanyola d'Història Natural
desembre 1962 – desembre 1963
← Joaquín Gómez de Llarena Pou – Bermudo Meléndez Meléndez →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAlcobé, Santiago
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic d'Antropologia i Rector de la Universitat de Barcelona
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareEduard Alcobé Arenas Modifica el valor a Wikidata
Premis


Santiago Alcobé i Noguer (Barcelona, 1903 - 1977) fou un antropòleg, catedràtic d'antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941,[1] i rector des del 1963 al 1965.

Biografia

[modifica]

Santiago Alcobé va néixer a Barcelona el 5 de març de l'any 1903. Fill d'Eduard Alcobé Arenas i Rosa Noguer i Avila natural de l'Havana. Estudià medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona i va ser pensionat a Alemanya els anys 1928-1929 on fou deixeble de Telésforo Aranzadi.

Destacà com a catedràtic d'Antropologia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector de la mateixa des de 1963 fins a 1965.[2] Els seus inicis professionals es varen centrar en el camp de la medicina i més endavant s'especialitzà en antropologia. D'altra banda, es va interessar per la prehistòria i l'arqueologia aplicades a l'etnologia. Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques, de les del Sàhara Occidental i de les de la Guinea Equatorial.[3] Fou un dels primers i més importants antropòlegs físics de l'estat español. Implantà mètodes i orientacions precursores a Europa; introduí l'estudi de la genètica i l'estadística en els estudis i en la recerca de la Facultat de Ciències de la UB.

Fou fundador de l'Escola d'Antropologia de Barcelona així com director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la secció d'antropobiologia de l'Instituto Bernardino de Sahagún, també anomenat CSIC.

S'ha d'esmentar que fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural l'any 1963. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Rebé la condecoració de la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi, l'any 1965. Va morir a Barcelona el dia 15 de juliol de 1977.

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 49; entrada "antropologia"
  2. ↑ «Santiago Alcobé i Noguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santiago_Alcobé_i_Noguer&oldid=36604254»