Vés al contingut

Francisco Tomàs i Valiente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Tomàs i Valiente
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francisco Tomás y Valiente Modifica el valor a Wikidata
8 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1996 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortassassinat premeditat Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Mingorrubio Modifica el valor a Wikidata
President del Tribunal Constitucional d'Espanya
4 març 1989 – 14 juliol 1992
 Manuel García-PelayoMiguel Rodríguez-Piñero  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret, història, literatura castellana i història del dret Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari, professor titular, historiador, jurista, catedràtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat de Salamanca
Universitat de Barcelona
Universitat de La Laguna Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsVíctor Fairén Guillén Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
14 febrer 1996murder of Francisco Tomás y Valiente (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Carrer de Francisco Tomàs i Valiente a la UAM

Francisco Tomàs i Valiente (València, 8 de desembre de 1932 - Madrid, 14 de febrer de 1996) fou un jurista, historiador i escriptor valencià.

Llicenciat en Dret per la Universitat de València el 1955, va tenir una clara vocació docent des dels primers anys. Això el dugué a impartir classes en la mateixa universitat on s'havia llicenciat, i en les de La Laguna (1964), Salamanca (1964-1980) i a l'Autònoma de Madrid (1980-1996).[1]

El 1980 és escollit per les Corts Generals Magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya a proposta del PSOE. El 1983 és novament nomenat per al mateix càrrec, moment en què serà triat com a president el 3 de març de 1986, en substitució de Manuel García-Pelayo, i renovat al càrrec el 1989. Després de la fi del seu mandat es va reincorporar a la Universitat madrilenya en la seua condició de Catedràtic d'Història del Dret. El 1991 és triat membre de la Comissió d'Arbitratge Internacional per a la Conferència de Pau de Iugoslàvia fins que en 1995 és nomenat membre permanent del Consell d'Estat. Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història en 1989 i Doctor Honoris Causa en 1995 per la Universitat de Salamanca.[2]

El 14 de febrer de 1996 va ser assassinat per membres de la banda terrorista ETA al seu despatx de la Universitat Autònoma de Madrid mentre preparava unes classes.[2][3]

Existeixen nombrosos carrers, col·legis, instituts de secundària, escoles universitàries que han rebut el nom de Tomàs i Valiente. També hi ha alguns monuments en el seu honor, com el que hi ha a l'encreuament de l'Avinguda de l'Orxata d'Alboraia amb València.

Obra

[modifica]

Com a escriptor, va destacar pels seus profunds coneixements d'història que, units a la seua àmplia formació jurídica, van determinar que escriguera estudis, assajos, articles i llibres de gran varietat. Destaquen, de les seues obres:

  • Los validos de la Monarquía española del siglo XVII
  • El Derecho penal de la Monarquía absoluta
  • El marco político de la desamortización en España
  • La venta de oficios en Indias (1492-1606)
  • La tortura en España. Estudios históricos
  • Gobierno e instituciones en la España del antiguo régimen
  • El reparto competencial en la jurisprudencia del Tribunal Constitucional
  • Códigos y constituciones (1808-1978)
  • A orillas del estado. (Obra pòstuma)

Referències

[modifica]
  1. Proyectos. «Historia Hispánica: Francisco Tomás y Valiente» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 abril 2025].
  2. 1 2 Lorente Sariñena, Marta. «Semblanza de Francisco Tomás y Valiente» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 26 abril 2025].
  3. «Francisco Tomás y Valiente» (en castellà). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. [Consulta: 26 abril 2025].

Enllaços externs

[modifica]