Frankie Manning

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrankie Manning
Frankie Manning.png
modifica
Biografia
Naixement26 maig 1914 modifica
Jacksonville (Florida) modifica
Mort27 abril 2009 modifica (94 anys)
Manhattan (Nova York) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Pneumònia modifica)
Lloc d'enterramentcementiri Woodlawn modifica
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà modifica
Activitat
OcupacióBallarí de ballet, coreògraf i ballarí modifica
OcupadorUnited States Postal Service modifica
Família
FillsChazz Young modifica
Premis

Lloc webfrankiemanning.com modifica
IMDB: nm0543278 IBDB: 1292 Modifica els identificadors a Wikidata

Frankie Manning (Jacksonville, Florida, 26 de maig del 1914 - Manhattan, Nova York, 27 d’abril del 2009) fou un ballarí, professor i coreògraf dels Estats Units d’Amèrica. És considerat un dels fundadors del lindy hop.[1]

Biografia[modifica]

Manning es va mudar a Harlem als tres anys, amb la seva mare. Quan era un adolescent, va començar a ballar a les millors sales de Harlem, incloent-hi la Savoy Ballroom. El 1934 va començar a ballar amb els Whitey’s Lindy Hoppers, un grup creat per Herbert "Whitey" White que va convertir aquell ball en un fenomen nacional. Com a coreògraf, va aportar innovacions com els passos aeris. Manning va viatjar pel món i va actuar amb Count Basie, Duke Ellington, Ella Fitzgerald i Billie Holiday. El grup tenia fama internacional, però així i tot encara havien de lluitar contra els prejudicis racials que sovint els privaven de dormir als hotels on tocaven o de menjar als restaurants on actuaven. Manning va aparèixer en el musical The hot mikado (1939) i en pel·lícules com Radio city revels (1938) i Hellzapoppin’ (1941). Frankie va deixar de ballar durant uns anys per a servir a Nova Guinea, les Filipines i Japó durant la Segona Guerra Mundial, fins que va tornar a casa. Als anys 50, quan el lindy hop va deixar de tenir èxit, Frankie es va posar a fer feina en una oficina de correus, on va treballar durant trenta anys. A finals dels anys 80 el swing es va tornar a posar de moda, i Manning també. Va ser un dels coreògrafs de Black and Blue, feina amb la que va guanyar un Tony. També va coreografiar per a la pel·lícula de Spike Lee Malcom X.[2][3][1]

Vegeu també[modifica]

  • Frankie Manning: Never Stop Swinging és un documental produït i dirigit per Julie Cohen on s’explica en mitja hora la vida del ballarí.[4][2]
  • Manning va escriure, juntament amb Cynthia R. Millman, una autobiografia: Frankie Manning: Ambassador of Lindy Hop (Temple University Press, 2007).

Referències[modifica]