Friedrich Adler
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1879 Viena (Àustria) |
| Mort | 2 gener 1960 Zúric (Suïssa) |
| Sepultura | Cementiri Central de Viena |
| Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
| Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
| Legislatura: 1st National Council of Austria (en) | |
| Dades personals | |
| Formació | ETH Zürich |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i física |
| Lloc de treball | Amsterdam Viena |
| Ocupació | polític, traductor, socialista, físic, periodista, filòsof, escriptor |
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Àustria |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Altres | |
| Pares | Victor Adler |
| Condemnat per | assassinat |
Friedrich Adler (Viena, Imperi Austrohongarès, 9 de juliol de 1879 - Zúric, Suïssa, 2 de gener de 1960) va ser un polític i revolucionari austríac.
Fill del també polític socialista Víctor Adler, va estudiar química, física i matemàtiques a Zúric. En 1897 es va afiliar al partit socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i en 1907 va ser editor del magazine Der Kampf ("La lluita"). Va ser un bon amic d'Albert Einstein.
En la seva lluita revolucionària contra la repressió policial a Àustria-Hongria va prendre mesures dràstiques quan el 21 d'octubre de 1916, en el restaurant de l'hotel vienès Meißl und Schadn va disparar tres vegades al ministre-president d'Àustria, el Comte Karl von Stürgkh, causant-li la mort. Per aquest crim va ser sentenciat a pena de mort, posteriorment reduïda a 18 anys de presó, gràcies a l'emperador Carles I. L'1 de novembre de 1918, en plena revolució, va ser alliberat.
Va desenvolupar la seva vida política a Àustria fins a la Segona Guerra Mundial. Es va exiliar als Estats Units i es va retirar de la política. Va morir a Zúric a l'edat de 80 anys.