Friso Nijboer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFriso Nijboer

Friso Nijboer, 2011
Biografia
Naixement26 maig 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Nimega (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPaïsos Baixos Països Baixos
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre Internacional (1993)
Punts Elo (màx.)2.641 (octubre 2006)
Identificador FIDE1000063 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2002Olimpíada d'escacs de 2002
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre Internacional (1993)

Friso Nijboer (26 de maig de 1965) és un jugador d'escacs neerlandès que té el títol de Gran Mestre Internacional des del 1993.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del setembre de 2015, hi tenia un Elo de 2566 punts, cosa que en feia el jugador número 12 (en actiu) dels Països Baixos.[2] El seu màxim Elo va ser de 2.641 punts, a la llista de l'octubre de 2006 (posició 70 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició[modifica]

Nijboer guanyà en dues ocasions el Torneig de Vlissingen en els anys 2002 i 2005, i fou campió el Festival de Nancy el 2005. L'agost del 2007 fou campió de l'Obert de Sants amb 8½ de 10, per davant de José González García i Daniel Alsina Leal.[4] El 2008 fou tercer a l'Obert de Barberà del Vallès per darrere de Rufino Camarena Giménez i Omar Almeida Quintana.[5]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica]

Nijboer ha participat, representant els Països Baixos, en sis Olimpíades d'escacs entre els anys 1996 i 2006, amb un resultat de (+18 =21 –14),[6] per un 53,8% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a les Olimpíada del 2006 en puntuar 5½ de 9 (+5 =1 -3), amb el 61,1% de la puntuació, amb una performance de 2623, i que li significà aconseguir la medalla d'or individual del segon tauler de reserva.

Bibliografia[modifica]

Nijboer ha publicat quatre principals llibres sobre teoria d'obertures:[7]

  • Tactics in the Chess Opening 1: Sicilian Defence. Interchess BV, Alkmaar 2003, ISBN 90-5691-112-0
  • Tactics in the Chess Opening 2: Open Games. Interchess BV, Alkmaar 2005, ISBN 90-5691-124-4
  • Tactics in the Chess Opening 3: French Defence and other Half-Open Games, Interchess BV, Alkmaar 2005, ISBN 90-5691-162-7
  • Tactics in the Chess Opening 4: Queen's Gambit (Trompowsky & Torre), Interchess BV, Alkmaar 2006, ISBN 90-5691-172-4

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «Nota biogràfica de Friso Nijboer» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 25 juliol 2015].
  2. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Països Baixos"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 26 setembre 2015].
  3. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Friso Nijboer «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2015-07-25. [Consulta: 25 juliol 2015].
  4. ↑ «Resultats IX Obert de Sants». chess-results.com. [Consulta: 25 juliol 2015].
  5. ↑ «Resultats XXX Obert Barberà del Vallès». chess-results.com. [Consulta: 25 juliol 2015].
  6. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.newinchess.com/Friso_Nijboer-pa-52.html Arxivat 2015-07-26 a Wayback Machine. Llibres de Friso Nijboer

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friso Nijboer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Friso_Nijboer&oldid=30784860»