Friso Nijboer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFriso Nijboer
FNijboer11.jpg
Friso Nijboer, 2011
Biografia
Naixement 26 de maig de 1965 (1965-05-26) (54 anys)
Països Baixos
Nacionalitat Països Baixos Països Baixos
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Països Baixos
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre Internacional (1993)
Punts Elo (màx.) 2.641 (octubre 2006)
Identificador FIDE 1000063
Participà en
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2002Olimpíada d'escacs de 2002
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996
Altres
Títol Gran Mestre Internacional (1993)
Notes
Màxim Elo: 2641 (octubre 2006)
Modifica les dades a Wikidata

Friso Nijboer (26 de maig de 1965) és un jugador d'escacs neerlandès que té el títol de Gran Mestre Internacional des del 1993.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del setembre de 2015, hi tenia un Elo de 2566 punts, cosa que en feia el jugador número 12 (en actiu) dels Països Baixos.[2] El seu màxim Elo va ser de 2.641 punts, a la llista de l'octubre de 2006 (posició 70 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició[modifica]

Nijboer guanyà en dues ocasions el Torneig de Vlissingen en els anys 2002 i 2005, i fou campió el Festival de Nancy el 2005. L'agost del 2007 fou campió de l'Obert de Sants amb 8½ de 10, per davant de José González García i Daniel Alsina Leal.[4] El 2008 fou tercer a l'Obert de Barberà del Vallès per darrere de Rufino Camarena Giménez i Omar Almeida Quintana.[5]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica]

Nijboer ha participat, representant els Països Baixos, en sis Olimpíades d'escacs entre els anys 1996 i 2006, amb un resultat de (+18 =21 –14),[6] per un 53,8% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a les Olimpíada del 2006 en puntuar 5½ de 9 (+5 =1 -3), amb el 61,1% de la puntuació, amb una performance de 2623, i que li significà aconseguir la medalla d'or individual del segon tauler de reserva.

Bibliografia[modifica]

Nijboer ha publicat quatre principals llibres sobre teoria d'obertures:[7]

  • Tactics in the Chess Opening 1: Sicilian Defence. Interchess BV, Alkmaar 2003, ISBN 90-5691-112-0
  • Tactics in the Chess Opening 2: Open Games. Interchess BV, Alkmaar 2005, ISBN 90-5691-124-4
  • Tactics in the Chess Opening 3: French Defence and other Half-Open Games, Interchess BV, Alkmaar 2005, ISBN 90-5691-162-7
  • Tactics in the Chess Opening 4: Queen's Gambit (Trompowsky & Torre), Interchess BV, Alkmaar 2006, ISBN 90-5691-172-4

Notes i referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Friso Nijboer» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 25 juliol 2015].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Països Baixos"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 26 setembre 2015].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Friso Nijboer «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 25 juliol 2015].
  4. «Resultats IX Obert de Sants». chess-results.com. [Consulta: 25 juliol 2015].
  5. «Resultats XXX Obert Barberà del Vallès». chess-results.com. [Consulta: 25 juliol 2015].
  6. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  7. http://www.newinchess.com/Friso_Nijboer-pa-52.html Llibres de Friso Nijboer

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friso Nijboer Modifica l'enllaç a Wikidata