Front d'Alliberament del Poble Eslovè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFront d'Alliberament del Poble Eslovè
Dades
Tipusorganització política
moviment de resistència Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaantifeixisme
socialisme
Yugoslavism (en) Tradueix (1944–) Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 abril 1941
Governança corporativa
Filial
Part departisans Modifica el valor a Wikidata

El Front d'Alliberament del Poble Eslovè (en eslovè: Osvobodilna fronta slovenskega naroda), o simplement Front d'Alliberament (Osvobodilna fronta, OF),[1] originalment anomenat Front Antiimperialista (Protiimperialistična fronta, PIF),[2][3][4] era una organització política eslovena que tenia com a objectiu inicialment donar suport a la Unió Soviètica (encara estant en vigor el Pacte Mólotov-Ribbentrop)[5][6][7] en la seva lluita contra les orientacions imperialistes dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit[8][9] i estava liderada pel Partit Comunista d'Eslovènia.

Quan el 1941 Alemanya va envair la Unió Soviètica iniciant l'Operació Barba-roja, el Front Antiimperialista va ser reanomenat[10][11][12] i es va transformar en la principal resistència civil i organització política antifeixista eslovena, a pesar de la seva il·legalització, sota la direcció i el control dels comunistes eslovens durant la Segona Guerra Mundial. El seu braç militar eren els partisans eslovens. L'organització es va fundar a la província de Ljubljana el 26 d'abril de 1941 a la casa del crític literari Josip Vidmar.[13] Els seus líders van ser Boris Kidrič i Edvard Kardelj.

Programa[modifica]

El programa del Front d'Alliberament del Poble Eslovè constava dels punts següents:

  • Lluita armada com a eina
  • Una Eslovènia unida
  • Continuïtat de Iugoslàvia, major integració eslovena a la identitat iugoslava i proximitat amb el poble rus
  • Lleialtat de totes les faccions al Front d'Alliberament
  • Adhesió a la democràcia després de l'alliberament
  • Acceptació de la Carta Atlàntica
  • Creixement de les unitats partidistes i guàrdies populars en un front més ampli lluita per l'alliberament nacional[14]

Història[modifica]

Encara que el Front d'Alliberament estava format originalment per múltiples grups polítics d'esquerra, inclosos alguns socialistes cristians, un grup dissident del Sokol eslovè (també coneguts com a «demòcrates nacionals») i un grup d'intel·lectuals liberals al voltant de les revistes Sodobnost i Ljubljanski zvon.[15] Durant el transcurs de la guerra, la influència del Partit Comunista d'Eslovènia va començar a créixer fins que els grups fundadors van signar l'1 de març de 1943 l'anomenada Dolomitska izjava («Declaració dels Dolomites») atorgant el dret exclusiu d'organitzar-se com a partit polític només als comunistes.[16]

El 3 d'octubre de 1943, a l'Assemblea de Kočevje, el ple de 120 membres es va constituir com el màxim òrgan de govern civil del moviment antifeixista a Eslovènia durant la Segona Guerra Mundial.

El 19 de febrer de 1944 en el ple celebrat a Črnomelj, el Front d'Alliberament del Poble Eslovè va passar a anomenar-se Comitè d'Alliberament Nacional Eslovè i es va proclamar a si mateix com el parlament eslovè temporal. Una de les seves decisions més importants va ser que, després del final de la guerra, Eslovènia esdevindria un estat dins de la federació iugoslava.[17]

Just abans del final de la guerra, el 5 de maig de 1945, el Comitè d'Alliberament Nacional Eslovè es va reunir per última vegada a la ciutat d'Ajdovščina, a la Venècia Júlia (aleshores formalment encara formava part del Regne d'Itàlia) i va establir el govern eslovè amb Boris Kidrič com el seu president.[18] Després de la guerra, el Front d'Alliberament es va transformar en l'Aliança Socialista dels Treballadors d'Eslovènia.[19]

El Front d'Alliberament va liderar un sistema de propaganda intensiu i específic. Va imprimir fulls volants, butlletins i material divers per a persuadir el poble sobre la seva causa i combatre les forces feixistes d'ocupació i els col·laboradors nazis locals que comptaven amb el suport de l'Església Catòlica.[20] La ràdio del Front d'Alliberament, anomenada Kričač («Crit»), era l'única del seu tipus a l'Europa ocupada. Va emetre des de diversos llocs i les forces d'ocupació van confiscar els aparells de ràdio a la població local per a evitar que la sintonitzessin.

Els partisans eslovens van ser el braç armat del Front d'Alliberament,[21] que va lluitar al principi com a guerrilla i després com a exèrcit, i va ser la primera força militar eslovena.[15] El seu símbol més característic va ser la gorra triglavka.[15][22] Al contrari que en altres parts de Iugoslàvia, on als territoris alliberats la vida política estava organitzada pels mateixos militars, els partisans eslovens estaven subordinats a l'autoritat política civil del Front d'Alliberament. Les activitats partidistes a Eslovènia van ser inicialment independents dels partisans de Josip Broz Tito al sud. La fusió dels partisans eslovens amb les forces de Tito va ocórrer el 1944.[23][24]

Referències[modifica]

  1. ↑ Quote: "In tako smo 30. 06. 1941 na plenumu razpravljali o tem, da je treba našo organizacijo preimenovati. Po dolgem ugibanju smo jo preimenovali v OF Slovenskega naroda." ["And so we discussed at the plenum of 30 June 1941 that our organisation has to be renamed. After a long guess, we renamed it as the Liberation Front of the Slovene Nation." (Josip Vidmar, Bitka kakor življenje dolga. (in Slovene) [A Battle Long as a Life]. Cankarjeva založba [Cankar Publishing House], Ljubljana. 1978. Pg. 163)
  2. ↑ Keber, Katarina; Šter, Katarina, eds. (April 2008). Historični seminar 6 [Historical Seminar 6] (PDF) (in Slovenian). Scientific and Research Institute, Slovenian Academy of Sciences and Arts. p. 142. ISBN 978-961-254-060-9. Retrieved 25 February 2012.
  3. ↑ Quote: "Po nemškem napadu na SZ so se gibanju, ki ga je spodbudila ustanovitev PIF (ta se je konec junija preimenovala v OF) ...". [After the German attack of the Soviet Union, the movement prompted by the establishment of PIF (renamed at the end of June to OF) ...". Peter Vodopivec. "Od Pohlinove slovnice do samostojne države" (in Slovene) [From Pohlin's Grammar Book to an Independent State]. Modrijan Publishing House. Ljubljana, 2006. Pg. 268. ISBN 978-961-241-130-5.
  4. ↑ Repe, Božo (2 March 2011). Gregor K. (ed.). "Mi pa se nismo uklonili njih podivjani sili" [We Did not Submit to Their Rampant Force] (in Slovenian). Radio Študent. Archived from the original on 5 November 2011.
  5. ↑ Alexander, Robert J. (1970). "The Communist Parties of Latin America". Problems of Communism. 19 (4): 38. the Soviet Union was formally allied with Nazi Germany
  6. ↑ Sandbu, Martin (2015). Europe's Orphan: The Future of the Euro and the Politics of Debt. Princeton, NJ: Princeton University Press. p. 1. The Soviet Union was still allied with Nazi Germany
  7. ↑ Čuk, Ivan; Vest, Aleks Leo (January 14, 2020). "Prevarani Sokoli - anatomija sovražnega prevzema". Novice. Retrieved May 10, 2021. komunisti so se za upor odločili šele po nemškem napadu na Sovjetsko zvezo 22. junija 1941, dotlej sta bili državi z Ribbentrop-Molotovovim paktom zaveznici
  8. ↑ "Komu Pahor postavlja spomenik?". siol.net (in Slovenian). Retrieved 2021-05-03. ... je bila OF najprej usmerjena tudi proti zahodnim silam.
  9. ↑ Žužek, Aleš (April 27, 2021). "Od Društva prijateljev Sovjetske zveze do Osvobodilne fronte". SiolNET. Retrieved May 10, 2021. ... je bila organizacija usmerjena tudi proti Veliki Britaniji
  10. ↑ Beltram, Vlasta; Plahuta, Slavica (1978). Zgodovinski mejniki za priključitev Primorske k Jugoslaviji. Koper: Pokrajinski muzej Koper. Protiimperialistična fronta, ki se je po napadu Nemčije na SZ 22. junija 1941 preimenovala v Osvobodilno fronto
  11. ↑ "Spoštovati je treba vse žrtve, padle v NOB". 24ur.com. April 27, 2011. Retrieved May 10, 2021. Protiimperialistična fronta se je v OF slovenskega naroda preimenovala po nemškem napadu na Sovjetsko zvezo 22. junija 1941
  12. ↑ "Razdvajanje slovenskega naroda". Radio Ognjišče. December 20, 2017. Retrieved May 10, 2021. Šele po nemškem napadu na Sovjetsko zvezo 22. junija 1941, ko je SZ, ki je začela vojno na strani Tretjega Rajha, stopila na stran zahodnih zaveznikov, se je situacija za KPS spremenila, V interesu SZ je bilo, da se PIF preusmeri v boj proti okupatorju, zato se je iz taktičnih razlogov preimenovala v OF.
  13. ↑ "Godeša: OF je ob koncu vojne predstavljal večino Slovencev" [Towards the End of the War, the Liberation Front Represented the Majority of Slovenes]. MMC RTV Slovenija (in Slovenian). RTV Slovenija. 26 April 2011.
  14. ↑ Yugoslavian Encyclopaedia, articles Slovenci and Slovenija, Yugoslavian Lexicographical Institute, Zagreb, 1981, pp. 505–528.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Vankovska, Biljana; Wiberg, Håkan (2003). "Slovene and the Yugoslav People's Army". Between Past and Future: Civil-Military Relations in the Post-Communist Balkans. I.B.Tauris. p. 165. ISBN 978-1-86064-624-9.
  16. ↑ Gow, James; Carmichael, Cathie (2010). Slovenia and the Slovenes: A Small State in the New Europe (Revised and updated ed.). Hurst Publishers Ltd. p. 48. ISBN 978-1-85065-944-0.
  17. ↑ (en esloveno) 60-letnica Zbora odposlancev slovenskega naroda v Kočevju (2003)
  18. ↑ 60 Years Since First Post-WWII Slovenian Government[Enllaç no actiu]
  19. ↑ General Encyclopaedia, article Socijalisti_ki savez radnoga naroda Jugoslavije, Yugoslavian Lexicographical Institute, Zagreb, 1981., p. 547
  20. ↑ Vreg, France (2000). Politično komuniciranje in prepričevanje: komunikacijska strategija, diskurzi, prepričevalni modeli, propaganda, politični marketing, volilna kampanja [Political Communication and Persuasion: Communication Strategy, Discourses, Models of Persuasion, Propaganda, Political Marketing, Election Campaign] (in Slovenian). p. 138. ISBN 961-235-029-9.
  21. ↑ Repe, Božo (2005). "Vzroki za spopad med JLA in Slovenci" [Reasons for the Conflict Between the Yugoslav People's Army and the Slovenes] (PDF). Vojaška zgodovina [Military History] (in Slovenian). VI (1/05): 5. ISSN 1580-4828.
  22. ↑ Martinčič, Vanja (1990). Slovenski partizan: orožje, obleka in oprema slovenskih partizanov [Slovene Partisan: Weapons, Clothing and Equipment of Slovene Partisans] (PDF) (in Slovenian and English). Museum of People's Revolution. pp. 44–45, 50–52. COBISS 17009408.
  23. ↑ Stewart, James (2006). Linda McQueen (ed.). Slovenia. New Holland Publishers. p. 15. ISBN 978-1-86011-336-9. Archived from the original on 2017-02-02. Retrieved 2016-11-05.
  24. ↑ "Histories of the Individual Yugoslav Nations". The former Yugoslavia's diverse peoples: a reference sourcebook. ABC-Clio, Inc. 2004. pp. 167–168. The former Yugoslavia's diverse peoples: a reference sourcebook.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Front_d%27Alliberament_del_Poble_Eslovè&oldid=32023309»