Edvard Kardelj

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEdvard Kardelj
Edvard Kardelj 1949.jpg
 Lliga dels Comunistes d'Eslovènia 

1937 - 1943
Dades biogràfiques
Naixement 27 de gener de 1910
Ljubljana
Mort 10 de febrer de 1979 (69 anys)
Ljubljana
Causa de mort Càncer colorectal
Sepultura Tomb of the National Heroes
Ciutadania Eslovènia
Alma mater International Lenin School
Activitat professional
Ocupació polític, escriptor i partisà
Rang Coronel General
Batalles/guerres Segona Guerra Mundial
Activitat
Anys Esdeveniments
Assembly of the Delegates of the Slovene Nation
Altres dades personals
Partit polític Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
Cònjuge Pepca Kardelj
Fills Borut Kardelj
Germans Janez Kardelj
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Edvard Kardelj, també conegut pel nom de guerra de Bevc, Sperans i Krištof (Ljubljana, 27 de gener de 1910 - Ljubljana, 10 de febrer de 1979) va ser un polític, periodista i partisà iugoslau, militant del Partit Comunista d'Eslovènia, il·legal durant la Segona Guerra Mundial.

A partir de l'any 1941, va col·laborar en la resistència eslovena contra l'ocupació nazi al costat de Tito. Se'l considera com a un dels ideòlegs principals de la formació de la República Federal Popular de Iugoslàvia, al costat de Tito. Va participar en les converses i negociacions amb Stalin per a reconèixer la supremacia soviètica en la zona. Va defensar la ruptura de Iugoslàvia amb la Unió Soviètica en 1948 a la recerca de la seva pròpia via cap al socialisme. Va mantenir influència sobre el servei d'intel·ligència de l'exèrcit, el KOS. De 1948 a 1953, Kardelj va ser ministre d'Afers exteriors iugoslau. De 1963 a 1967, va dirigir l'oficina del president del parlament federal. Va ser membre de l'Acadèmia Eslovena de les Arts i les Ciències i va rebre oficialment els honors de'Heroi Nacional de Iugoslàvia. Kardelj va morir a Ljubljana i el seu enterrament va causar gran impacte i grans concentracions de gent a Eslovènia, que van anticipar què ocorreria un any després amb la defunció de Tito.

A part de molts carrers amb el seu nom, la ciutat costanera de Ploče, al sud de Croàcia, va ser anomenada Kardeljevo durant els períodes 1950-1954 i 1980-1990. La majoria van recobrar els seus noms anteriors amb l'ensorrament del règim comunista.

Un dels seus llibres més influents i contradictoris és Razvoj slovenskega narodnega vprašanja (El desenvolupament de la qüestió nacional eslovena) de 1939.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edvard Kardelj Modifica l'enllaç a Wikidata