Gabinet de curiositats

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
"Musei Wormiani Historia".

Un gabinet de curiositats o cambra de les meravelles (en anglès: Cabinet of curiosities, en alemany: Kunstkabinett, Kunstkammer, Wunderkammer) era una col·lecció enciclopèdica d'objectes durant l'època del Renaixement a Europa. En la terminologia moderna entrarien dins la història natural (de vegades eren falsificacions), la geologia, l'etnografia, l'arqueologia, relíquies religioses, obres d'art i antiguitats.[1] En el cas de Carles I d'Anglaterra, per exemple, la seva col·lecció la considera Peter Thomas com una forma de propaganda.[2]

Història[modifica]

Grava de Ferrante Imperato per a Dell'Historia Naturale (Nàpols 1599), la primera il·lústració d'un gabinet de curiositats en història natural
Pintura de Frans II Francken (1636)

El terme gabinet en arquitectura originàriament descrivia una habitació no pas un moble. Els gabinets de curiositats més antics són del segle XVI. El Kunstkammer del rei Rudolf del Sagrat Imperi Germànic (que regnà entre 1576–1612), estava al Hradschin a Praga. El rei Ferdinand II, (Arxiduc d'Àustria) també tenia una col·lecció amb especial èmfasi en pintures de persones amb deformitats interessants. Es trobava al Castell d'Ambras a Àustria.

Els gabinets de curiositats sovint representaven avenços científics quan finalment es publicaven les imatges del seu contingut. Per exemple, el catàleg de la col·lecció de Worm, publicat al Museum Wormianum (1655).

Anglaterra[modifica]

"Narval mascle o Unicorn"
Studiolo de Francesco I al Palazzo Vecchio, Florència

Sir Hans Sloane (1660–1753) va ser el fundador del British Museum de Londres. El 1687, el Duc d'Albemarle el va fer el seu metge personal a Jamaica. Sloane va recollir-hi animals, plantes i curiositats artificials que van ser la base de la seva obra Natural History of Jamaica. Sloane tornà a Anglaterra el 1689 amb uns 800 espècimens de plantes i en va fer un herbari. També va recollir animals vius, com una iguana, però arribaren morts a Anglaterra .[3]

Sloane va catalogar meticulosament els seus espècimens i adquirí també la col·lecció de Herman Boerhaave i d'altres.[4]

John Tradescant el Vell (cap a 1570–1638) va ser un botànic al servei del Duc de Buckingham. Recollí plantes i parts de les plantes de Rússia, el Llevant, Algèria, França, Bermuda, el Carib i les Índies Orientals. El seu fill, John Tradescant el Jove (1608–1662) viatjà a Virgínia el 1637 i en recollí plantes. conquilles i vestits dels amerindis com per exemple una pell de cérvol de Powhatan, pare de Pocahontas. Cap a 1630, els Tradescants tenien un gran cabinet de curiositats, obert al públic, a South Lambeth conegut com a Tradescant's Ark.[5]

Països catalans

El 1626 Joan Salvador i Boscà (1598-1681) va començar la tasca de recopilar tota mena d’animals, vegetals, minerals i fòssils que configurarien el gabinet de curiositats situat a la rebotiga de l'apotecaria familiar, al carrer Ample amb fusteria. Juntament amb el seu fill Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740) i els seus dos néts, Josep i Joan Salvador i Riera van expandir la col·lecció que, al llarg dels anys va esdevenir una de les col·leccions d’història natural dels segles XVII i XVIII més importants d’Europa.[6] La col·lecció es tancà definitivament a la visita pública el 1855 i va romandre emmagatzemada a la masia familiar fins Pius Font i Quer, Director de l'Institut Botànic de Barcelona, les va adquirir l'any 1937. El 2013 l'Ajuntament de Barcelona va completar la col·lecció amb l'adquisició de la resta d'elements que quedaven del gabinet original.

Referències[modifica]

  1. Francesaco Fiorani, reviewing Bredecamp 1995 in Renaissance Quarterly 51.1 (Spring 1998:268-270) p 268.
  2. Thomas, "Charles I of England: The tragedy of Absolutism", A.G. Dickens, ed. The Courts of Europe (London) 1977:201.
  3. Alexander, Edward P. Museum Masters: Their Museums and Their Influence, (Walnut Creek, London, New Delhi: AltaMira Press, 1995), 20–42; Clark, Jack A. " Sir Hans Sloane and Abbé Jean Paul Bignon: Notes on Collection Building in the Eighteenth Century," in The Library Quarterly, Vol. 50, No. 4 (October 1980), 475–482; de Beer, G. R. "Sir Hans Sloane, F.R.S 1660–1753," in Notes and Records of the Royal Society of London, Vol. 10, No. 2 (April 1953), 81–84; and Kriz, Kay Dian. "Curiosities, Commodities, and Transplanted Bodies in Hans Sloane's "Natural History of Jamaica", in The William and Mary Quarterly, Third Series, Vol. 57, No. 1 (January 2000), 35–78.
  4. Alexander, Edward P. Museum Masters: Their Museums and Their Influence, (Walnut Creek, London, New Delhi: AltaMira Press, 1995), 20–42; de Beer, G. R. "Sir Hans Sloane, F.R.S 1660–1753," in Notes and Records of the Royal Society of London, Vol. 10, No. 2 (April 1953), 81–84; Gray, Basil. "Sloane and the Kaempfer Collection," in The British Museum Quarterly, Vol. 18, No. 1, Sir Hans Sloane (March 1953), 20–23; and "The Sloane Collection of Manuscripts" in The British Museum Quarterly, Vol. 18, No. 1, Sir Hans Sloane (March 1953), 6–10.
  5. Ivins, Jr., William M. "The Tradescant Collection", in The Metropolitan Museum of Art Bulletin, Vol. 20, No. 8 (August 1925), 194–197; Josten, C.H. Elias Ashmole (1617–1692): His Autobiographical and Historical Notes, His Correspondence, and Other Contemporary Sources Relating to His Life and Work: Texts, 1661–1672, (Oxford: Clarendon, 1967); Leith-Ross, Prudence. The John Tradescants: Gardeners to the Rose and Lily Queen, (London: Peter Owen, 2006); MacGregor, Arthur. Tradescant's Rarities: Essays on the Foundation of the Ashmolean Museum 1683; with a Catalogue of the Surviving Early Collections, (Oxford: Oxford University Press, 1983); Potter, Jennifer. Strange Blooms: The Curious Lives and Adventures of the John Tradescants, (London: Atlantic, 2006)
  6. «Gabinet Salvador: de la caixa a l’expositor, passant pel congelador» (en català). [Consulta: 6 abril 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Under the Sign: John Bargrave as Collector, Traveler, and Witness, Stephen Bann, Michigan, 1995
  • The Origins of Museums: The Cabinet of Curiosities in Sixteenth- and Seventeenth-Century Europe, ed. Oliver Impey and Arthur MacGregor, 2001, paperback, 431 pages, ISBN 1-84232-132-3
  • Cabinets for the curious: looking back at early English museums, Ken Arnold, Ashgate, 2006, ISBN 0-7546-0506-X.
  • Mr. Wilson's Cabinet Of Wonder: Pronged Ants, Horned Humans, Mice on Toast, and Other Marvels of Jurassic Technology, Lawrence Weschler, 1996, trade paperback, 192 pages, ISBN 0-679-76489-5 (see website link above)
  • The Cabinet of Curiosities (novel), Douglas Preston and Lincoln Child, Warner Books, 2003, paperback, ISBN 0-446-61123-9.
  • Helmar Schramm et al. (ed.). Collection, Laboratory, Theater. Scenes of Knowledge in the 17th Century, Berlin/New York 2005, ISBN 978-3-11-017736-7
  • The Lure of Antiquity and the Cult of the Machine: The Kunstkammer and the Evolution of Nature, Art and Technology Horst Bredekamp (Allison Brown, translator) (Princeton: Marcus Weiner) 1995.
  • Salvadoriana: el gabinet de curiositats de Barcelona. Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Institut Botànic de Barcelona.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabinet de curiositats Modifica l'enllaç a Wikidata

Gabinets històrics

Gabinets moderns