Gaial

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGaial
Bos frontalis
B4 darjeling para-5.jpg
Un gaial en Bangla Desh
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Artiodactyla
Família Bovidae
Gènere Bos
Espècie Bos frontalis
Lambert, 1804
Nomenclatura
Sinònims
  • Bos frontalis frontalis
  • Bos gaurus frontalis
Modifica dades a Wikidata

El gaial[1] (Bos frontalis), també conegut com mithun, és un gran boví semidomesticat distribuït al nord-est de l'Índia, Bangla Desh, Birmània i el nord de Yunnan, Xina.[2]

Aquest bòvid, en funció de la literatura consultada, rep la categoria d'espècie (Bos frontalis) o de subespècie del gaur (Bos gaurus frontalis). Les classificacions més recents consideren el Bos frontalis i el Bos gaurus com la mateixa espècie, utilitzant Bos frontalis com el nom específic i Bos gaurus com una sinonímia; per això també es pot trobar al gaial identificat com la subespècie Bos frontalis frontalis.

Aquesta varietat mig domesticada viu sobretot en la província d'Assam. Aquest animal es diferencia per la seva menor grandària, amb una altura del mascle de 1,5 metres a la creu, sent la femella una mica menor. Les seves banyes són més llargues i baixes, disposades en la part anterior del cap, en una posició baixa i distants entre si, que es dirigeixen cap a l'exterior sense corbar, còniques. La coloració és variable encara que gairebé sempre similar al del gaur; freqüentment són de color negres amb les potes blanques, semblants a mitjons, i la cua és com una mata de pèl. Les femelles i les cries són més de color marrons que no pas negres.[3][4]

Durant el dia viuen lliures a la selva i tornen als poblats dels seus amos a la nit. Es crien per la seva carn i llet, tot i que tradicionalment no se'ls muny; també s'utilitzen com a moneda en el pagament de la núvia. Durant el mandat britànic sobre l'Índia es va provar a creuar mascles del gaial amb vaques angleses, produint uns híbrids de bestiar boví que produís molta més carn que qualsevol dels seus progenitors.[3][4]

Informació general[modifica | modifica el codi]

Viu en ramats que estan conformats principalment de femelles i joves guiats per un únic mascle.

  • Mesura fins a 3,3 metres de llarg.
  • Pesa fins a 1 tona.
  • El seu hàbitat són les selves i boscos tropicals.
  • Viu a Malàisia, i des de l'Índia fins a Indoxina.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El gaial difereix en diversos detalls importants del gaur. És una mica menor, amb les extremitats proporcionalment més curtes. La cresta en la part posterior està menys desenvolupada i els mascles tenen una papada més gran a la gola. El cap és més curt i més àmpli, amb un front perfectament pla i una línia recta entre les bases de les banyes. Les banyes gruixudes i voluminoses són menys aplanades i molt menys corbades que en el gaur, que s'estenen gairebé directament cap a l'exterior des dels costats del cap, i es corben una mica cap amunt en les puntes, però sense cap inclinació cap a l'interior. Les seves extremitats estan per tant molt més separades que en el gaur. La gaial femella és molt més petita que el mascle, i té la papada tot just a la gola. El color de la pell del cap i el cos és marró negrós en els dos sexes, i la part inferior de les extremitats són de color blanc o groguenc.[5] Les banyes són de color negrós uniforme des de la base fins a la punta. Alguns gaials domesticats tenen diferents colors, mentre que altres són completament blancs.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Gaials sent alimentats amb sal en Arunachal Pradesh

Gaials són essencialment habitants de turons i boscos. A l'Índia, els gaials semidomesticats són mantinguts per diversos grups ètnics que viuen als turons de Tripura, Mizoram, Assam, Arunachal Pradesh, i Nagaland. També hi ha gaials semidomesticats en Chittagong Hills Tracts,[5] al nord de Birmània en l'Estat de Kachin. En el costat de Yunnan es troben només en les conques del Trung (en xinès, 独龙河) i del riu Salween.[2]

En Nagaland, els animals es mantenen semisalvatge i viuen en ramats, sent vigilats per cuidadors especials assignats pels habitants dels pobles o pel propietari del ramat. Responen a una botzina que utilitza el cuidador o l'amo per cridar-los. Des del naixement fins al moment de la matança o de la seva venta al mercat, el gaial roman al ramat i gairebé sempre deambulen a través dels boscos.

El paper del gaial és fonamental per a la vida de molts residents d'aquestes àrees, incloent els transhumants que s'aparellen la cura del gaial amb la collita de palma de sagú:

Tot i que la cria de bestiar és molt característica en la forma de vida habitual de l'alt Himàlaia, amb els iacs i ovelles que eren les espècies predominants fins fa poc, el mithun, o gaial (Bos frontalis) és l'animal més explotat pels grups de l'Himàlaia oriental ... El mithun és un animal semidomesticat, gestionat en zones de boscoses en lloc de ser mantingut en o prop del poblat. Al nord-est de l'Índia, el mithun és importat principalment per l'encreuament amb altres bòvids, per exemple, en Bhutan. És molt comú entre els idiomes orientals de l'Himàlaia trobar conjunts lèxics que denoten la fauna en els quals el mithun és lexicalitzat com un «prototip» d'animal comestible, amb tots els altres termes que es deriven ... Els termes per a «mithun» en altres idiomes d'Arunachal Pradesh són cognats típics del seu malnom «fu» (per exemple, Miji ʃu, Koro sù, Puroik ʧa i Proto-Tani *ɕo), el que suggereix que això no és probablement un cas de desplaçament semàntic per a una espècie silvestre. La implicació és que el mithun semisalvatge va ser vist com el nucli de l'espècie, i les veritables espècies domestiques, com les vaques, que van arribar posteriorment, són marginades al sistema.[6]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

En la seva primera descripció de 1804, Aylmer Bourke Lambert aplica el binomial Bos frontalis per a un espècimen domèstic, probablement de Chittagong.[7]

En 2003, la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica fixa el primer nom específic disponible sobre una població silvestre que el nom d'aquesta espècie silvestre era vàlida en virtut de ser datada anteriorment amb un nom basat en una forma domèstica. La majoria dels autors han adoptat el binomial Bos frontalis de les espècies domèstiques com a vàlid per al tàxon.[8]

L'anàlisi filogenètic corrobora l'avaluació taxonòmica que el gaial és una espècie independent de Bos, originada pel matrillinatge del gaur, zebú i el bou.[9]

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Un gaial en el Zoològic de Thrissur, Índia

Per als Idu Mishmi, el poble Nyishi o els Adis, la possessió de gaials és la mesura tradicional de la riquesa d'una família. Els gaials no es munyen ni es posen a treballar, però es tenen cura d'ells mentre pasturen al bosc fins que són sacrificats ritualment o morts per al consum local. Els gaials són salvatges i cada família té una marca pròpia, com un tall a l'orella.

El gaial és l'animal de l'estat d'Arunachal Pradesh i de Nagaland. Els gaials juguen un paper important en la vida social de les persones en Arunachal Pradesh. Els matrimonis no són fixos fins que la família del nuvi dóna almenys un gaial a la casa de la núvia.

Quan es deixen els gaials al bosc, solen romandre dins d'un perímetre petit. Les femelles són generalment agressives quan estan acompanyades dels vedells, i hi ha casos coneguts de persones que s'han vist greument ferides després de ser atacades per una femella. Els mascles solen ser més dòcils.

National Research Centre on Mithun[modifica | modifica el codi]

El National Research Centre on Mithum (Centre Nacional d'Investigació sobre el mithun) es va establir en Jharnapani, Dimapur, Nagaland-797106 virtut del Consell Indi de Recerca Agrícola.[10]

El mandat de l'institut es va redefinir dues vegades en els anys 1997 i 2006. En l'actualitat, el Centre Nacional d'Investigació sobre el mithun està funcionant per al desenvolupament científic i sostenible del sistema de cria del mithum i per a l'alimentació de les necessitats dels mithum amb els següents mandats:
  • La identificació, l'avaluació i caracterització de germoplasma del mithun disponible al país.
  • La conservació i millora del mithun per la seva carn i llet.
  • L'actuació com un repositori de germoplasma i centre d'informació sobre el mithun.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gaial, en el Diccionari on-line de l'Institut d'Estudis Catalans
  2. 2,0 2,1 Simoons, 1984, p. 23-38.
  3. 3,0 3,1 "Gayal," Enciclopedia Microsoft® Encarta® Online 2008. (castellà)
  4. 4,0 4,1 Gayal - Britannica Online Encyclopedia (anglès).
  5. 5,0 5,1 Lydekker, R. (1888–1890). The new natural history Volume 2. Imprès per ordre de Trustees of the British Museum (Natural History), London. p. 179–181.
  6. Owen-Smith; Hill, 2013, p. 71-104.
  7. Ellerman; Morrison-Scott, 1966, p. 380.
  8. Gentry, A.; Clutton-Brock, J.; Groves, C. P. «The naming of wild animal species and their domestic derivatives». Journal of Archaeological Science, 31, 2004, pàg. 645–651. DOI: 10.1016/j.jas.2003.10.006.
  9. Guolong et al., 2007, p. 413-419.
  10. Web oficial del National Research Centre on Mithun (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaial
  • Ellerman, J. R; Morrison-Scott, T. C. S. Checklist of Palaearctic and Indian mammals 1758 to 1946 (en anglès). London: British Museum of Natural History, 1966. 
  • Guolong, M; Hong, C; Shiping, L; Hongyu, C. Phylogenetic Relationships and Status Quo of Colonies for Gayal Based on Analysis of Cytochrome b Gene Partial Sequences (en anglès). Journal of Genetics and Genomics, vol. 34, 5, 2007. DOI 10.1016/S1673-8527(07)60045-9. 
  • Owen-Smith, Thomas; Hill, Nathan. Trans-Himalayan Linguistics Historical and Descriptive Linguistics of the Himalayan Area (en anglès). Berlin: De Gruyter, 2013. ISBN 978-3-11-031083-2. 
  • Simoons, F. J. Gayal or mithan (Evolution of Domesticated Animals) (en anglès). Mason, I. L. (ed.), 1984.