Garsa de mar eurasiàtica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Garsa de mar)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGarsa de mar eurasiàtica
Haematopus ostralegus
Haematopus ostralegus Norway.jpg
Haematopus ostralegus.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Haematopodidae
Gènere Haematopus
Espècie Haematopus ostralegus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Haematopus ostralegus distr.png
Distribució geogràfica de la garsa de mar (Groc: resident a l'estiu, blau: resident a l'hivern, i verd: poblacions sedentàries).
Modifica dades a Wikidata
Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar.
Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam.

La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca.
  • Fa 40-45 cm.
  • Té un bec llarg, vermell ataronjat, que és un bon exemple d'adaptació, perquè l'utilitza per a desenganxar pagellides, crustacis i altre bestioles de les roques, així com per desenterrar-les, en el cas que es trobi en estuaris fangosos o en platges.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de HBC Alive 1917, aquesta espècie està formada per 4 subespècies:

  • H. o. ostralegus Linnaeus, 1758, d'Islàndia, i des d'Escandinàvia fins Europa Meridional.
  • H. o. longipes Buturlin, 1910, des d'Ucraïna i Turquia fins Rússia central, Sibèria occidental, Kazakhstan i Xina occidental.
  • H. o. osculans Swinhoe, 1871. De la Península de Kamtxatka. Corea i Xina nord-oriental.
  • H. o. finschi Martens, 1897. De les costes de Nova Zelanda.

Altres autors consideren la última una espècie de ple dret: Haematopus finschi.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita les costes de tots els continents, excepte els polars.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans, només nidifica al Delta de l'Ebre, a l'Estany de Salses i a la costa valenciana, i de manera molt localitzada. També ho fa a la Camarga.

L'època de cria comprèn des de la darreria de febrer fins al mes d'agost. A les costes rocalloses, amb platges, fan una depressió al sòl i la folren amb pedretes, etc. La femella, a l'abril, hi pon 2-3 ous, que més que ous semblen pedres, gràcies al color perfectament mimètic que tenen. El covament, en el qual hi prenen part tots dos pares, s'allarga fins a 27 dies, al terme dels quals caldrà esperar 4 setmanes abans que els polls no volin. Les parelles nidifiquen en solitari, sense unir-se a altres colònies properes.[1]

Costums[modifica | modifica el codi]

Durant les migracions i a l'hivern, la presència de la garsa de mar es fa una mica més habitual. És gregària: se'n poden veure grans bandades al llarg del litoral.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 105. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 46-47. ISBN 843150434X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]