Vés al contingut

Georges Millardet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorges Millardet
Biografia
Naixement15 octubre 1876 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia romànica, dialectologia, fonètica, gascó, història de la literatura, geografia lingüística i gramàtica històrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1933–1947), professor d'universitat (1911–1913), dialectòleg, professor d'universitat, editor, romanista, escriptor, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsÉdouard Bourciez Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
ParePierre-Marie-Alexis Millardet Modifica el valor a Wikidata

Georges Millardet (Bordeus, 15 d'octubre de 1876 – París, 19 de setembre de 1953) fou un romanista francès, especialitzat en l'occità (particularment en el gascó) i en la dialectologia.

Vida

[modifica]

Millardet va estudiar a Bordeus amb Édouard Bourciez i feu l'examen d'agregació, convertint-se en professor d'institut. El 1910 va defensar a París les dues tesis sobre dialectologia gascona Étude de dialectologie landaise (que es va publicar en dos volums amb el títol de Petit atlas linguistique d'une région des Landes. Contribution à la dialectologie gasconne, Tolosa 1910, i Études de dialectologie landaise Le développement des phonèmes additionnels, Tolosa 1910, reeditada Nova York 1971), i amb l'edició Recueil de textes des anciens dialectes landais (Paris 1910).

Des de 1911 va ser professor a la Universitat de Montpeller i des de 1933 fins a la jubilació el 1947 a la Universitat de la Sorbona. Precisament a la Universitat de Montpeller fou professor de Joan Coromines; l'estada a Montpeller fou una fita important en la vida de Coromines.[1]

La seva obra Linguistique et dialectologie romanes. Problèmes et méthodes (París 1923) s'insereix en el debat metodològic al voltant de les tesis sobre la geografia lingüística de Jules Gilliéron.[2]

Des de 1921 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra

[modifica]
  • Petit atlas linguistique d'une région des Landes. Contribution à la dialectologie gasconne. Tolosa, 1910
  • Études de dialectologie landaise Le développement des phonèmes additionnels. Tolosa, 1910, reeditada Nova York 1971
  • Recueil de textes des anciens dialectes landais. París 1910
  • Linguistique et dialectologie romanes. Problèmes et méthodes. París 1923 (reeditada a Ginebra 1977)
  • (editor) Le Roman de Flamenca. Poitiers 1934, París 1937

Referències

[modifica]
  1. Vegeu Joan Coromines i la Filologia Romànica (Teresa Cabré et al. (ed), Barcelona UAB, 2008), particularment p. 65 i següents
  2. Vegeu Swiggers 2009.

Bibliografia

[modifica]
  • Albert Dauzat: "Georges Millardet", in: Le Français moderne 1953, pàg. 245
  • "Georges Millardet (1876-1953)", in: Bulletin trimestriel de la Société des langues néo-latines 120-127, pàg. 53
  • Christophe Charle, Les Professeurs de la Faculté des lettres de Paris, París 1986
  • Pierre Swiggers: "Dialectologie et méthodologie de la linguistique. Georges Millardet et la Revue des Langues Romanes", in: Revue des langues romanes 105, 2001, pàg. 517-535
  • Pierre Swiggers in: Peter Lauwers et al., Géographie linguistique et biologie du langage. Autour de Jules Gilliéron, Lovaina 2002, pàg. 167-187
  • Pierre Swiggers, "Linguistique et dialectologie romanes: l'apport de Georges Millardet", in: Dacoromania, serie nouă, XIV, 2009, nr. 1, Cluj-Napoca, pàg. 11–24
  • «Georges Millardet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.