Georges Rouault

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorges Rouault
Dades biogràfiques
Naixement Georges Henri Rouault
27 de maig de 1871
París
Mort 13 de febrer de 1958 (86 anys)
París
Sepultura Cemetery of Saint-Louis, Versailles
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
École nationale supérieure des arts décoratifs
Activitat professional
Ocupació Comissari, pintor i artista gràfic
Moviment Expressionisme
Mestres Gustave Moreau
Patrons Ambroise Vollard
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Casa a Beaumont sur Sarthe, on va viure Rouault

Georges Henri Rouault (27 de maig de 1871 - 13 de febrer de 1958) va ser un pintor francès fauvista i expressionista, a més a més de litògraf.

Infància i educació[modifica]

Rouault va néixer a París en una família pobra. La seva mare el va animar al seu amor per les arts, i el 1885 un Rouault de 14 anys va entrar com a aprenent amb un pintor de vidre policromat i restaurador, a la qual cosa es va dedicar fins a 1890. Aquesta primerenca experiència com a pintor de vidre s'ha assenyalat com possible origen del fort resseguiment de color negre i colors intensos que caracteritzen el seu estil pictòric de maduresa. Durant el seu aprenentatge també va acudir a classes vespertines a l'Escola de Belles Arts, i el 1891 va entrar a l'Ecole des Beaux-Arts, l'escola d'art oficial de França. Va estudiar amb Gustave Moreau, convertint-se en el seu estudiant favorit. Les primeres obres de Rouault mostren un simbolisme en l'ús del color que probablement reflecteix la influència de Moreau, i quan Moreau va morir el 1898, Rouault va ser nomenat responsable del Museu Moreau a París.

Primeres obres[modifica]

Rouault també va conèixer Henri Matisse, Albert Marquet, Henri Manguin, i Charles Camoin. Aquestes amistats el van acostar al Fauvisme, el líder del qual era Matisse.

Des del 1895 en endavant, va participar en grans exposicions públiques, al Saló d'Automne, on es mostraven pintures de temes religiosos, els paisatges i les natures mortes. El 1905 va exposar les seves pintures al Saló d'Automne amb els altres fauvistes. Mentre Matisse representava els aspectes reflexius i racionals del grup, Rouault encarnava un estil més espontani i instintiu.

El seu ús de bruscos contrasts i la seva emotivitat s'atribueixen a la influència de Vincent van Gogh. Les seves caracteritzacions de personalitats grotesques remarcades en excés van inspirar als pintors expressionistes.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Rouault Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Dyrness, William A. Rouault: A Vision of Suffering and Salvation. Grand Rapids, MI: William B. Eerdmans, 1971.
  • Maritain, Jacques. Georges Rouault. The Pocket Library of Great Art. Nueva York: Harry N. Abrams, Inc., 1954.
  • Getlein, Frank and Dorothy Getlein. George Rouault's Miserere. Milwaukee: Bruce, 1964.
  • San Lazzaro, G. di. Homage to George Rouault. Nueva York: Tudor, 1971.
  • Courthion, Pierre. Rouault. Nueva York: Harry N. Abrams, Inc. 1961.