Gerardo Masana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGerardo Masana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata
Banfield (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióarquitecte, músic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, bateria, banjo i violoncel Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2930434 Musicbrainz: ba912e19-ade1-47c6-9a00-b1219abef9d1 Discogs: 1762274 Allmusic: mn0002210032 Find a Grave: 19506193 Modifica el valor a Wikidata

Gerardo Masana (Banfield, 1 de febrer de 1937 - Buenos Aires, 11 de novembre de 1973) fou el fundador argentí del grup de comèdia-musical Les Luthiers el 1965. Masana va morir de leucèmia vuit anys més tard, l'11 de novembre de 1973.[1] Els altres membres de Les Luthiers van romandre junts fins que Daniel Rabinovich va morir el 2015, a partir del 2017 encara actuen en directe en gires per Amèrica Llatina i Espanya.

Biografia[modifica]

Criat en un ambient on la música, el teatre i la literatura eren part de la família, aviat va sentir el desig de participar al Coro de Ingeniería de la Universitat de Buenos Aires, on va conèixer als que després serien integrants de Les Luthiers.[2]

Va ser el creador del grup, va compondre les primeres obres (com la Cantata Laxatón), i va crear els primers instruments informals (com el bass-pipe a vara, la màquina de tocar o dactilòfon, el contrachitarrone da gamba, o el violoncel legüero entre molts altres).[1]

Va morir de leucèmia el 23 de novembre de 1973. La seva influència mai va deixar de ser palès en el grup: a gairebé cinquanta anys després de la seva mort, instruments creats per ell continuen emprant-se en escena, i també fins i tot alguna obra en què ell havia participat. Als programes de mà del grup sempre figura el seu nom com a fundador d'aquest.[3]

La seva biografia queda continguda al llibre Gerardo Masana i la fundació de Les Luthiers, escrita pel seu fill, Sebastián Masana, el 2004.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Les Luthiers, Haneke y Morricone, candidatos al Príncipe de Asturias de las Artes» (en spanish). La Vanguardia, 09-05-2010. Arxivat de l'original el 13 maig 2010. [Consulta: 13 maig 2010].
  2. Amiguet#, Lluís. «“Les Luthiers fuimos un invento catalán en Argentina”» (en castellà), 07-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023].
  3. 3,0 3,1 Masana, S. Gerardo Masana y la fundación de les luthiers (en castellà). Belacqua, 2004. ISBN 978-84-95894-96-0 [Consulta: 8 juny 2023]. 

Enllaços externs[modifica]