Germà Rodríguez i Arias

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Germán Rodríguez Arias)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGermà Rodríguez i Arias
Dades biogràfiques
Naixement 1902
Barcelona
Mort 1987 (84/85 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Modifica dades a Wikidata

Germà Rodríguez i Arias (Barcelona, 1902 - ídem, 1987). Arquitecte i dissenyador català. Titulat l'any 1926, fou un dels introductors del racionalisme a Catalunya i soci fundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), juntament amb Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Sixt Illescas i Ricardo de Churruca, entre d'altres. Va intervenir en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup.

Entre les seves primeres obres destaquen l'edifici d'habitatges de Via Augusta, 61 (1931), l'edifici Astòria, al carrer de París 193 (1933-1934) i l'edifici Diagonal-Enric Granados-París (1935-1940), en col·laboració amb Ricardo de Churruca, totes a Barcelona i amb clares referències a l'arquitectura de la Bauhaus.

Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Mèxic i més tard a Xile, on treballà associat amb l'arquitecte madrileny Fernando Echevarria, i on es dedicà principalment al disseny d'interiors i de mobiliari. A Santiago hi projectà el cafè Miraflores, punt de trobada dels intel·lectuals espanyols a la ciutat. El mobiliari, d'inspiració eivissenca, va agradar molt, i això l'animà a fundar, l'any 1943, juntament amb Cristian Aguadé i l'escultor Claudio Tarragó, l'empresa Muebles Sur, que fabricava mobles d'inspiració mediterrània amb fusta de pi. L'empresa es va consolidar ràpidament i encara avui és un referent en el món del disseny a Xile.

El poeta xilè Pablo Neruda, habitual del cafè Miraflores, li encarregà diverses obres, com l'ampliació del seu refugi a Isla Negra (1943-1948) o La Chascona (1952-56), la casa de Neruda als peus del Cerro San Cristóbal, a Santiago de Chile, obres importants en la carrera de Rodríguez Arias, tot i haver estat posteriorment modificades pel poeta.

A Xile també hi projectà i construí una sèrie de refugis i cases de muntanya a l'estació d'esquí de Farellones, la majoria d'elles per a catalans exiliats.

L'any 1957 va fixar la seva residència a Portinatx (Eivissa), on va projectar hotels, complexos residencials i habitatges unifamiliars. D'aquesta etapa cal destacar la seva pròpia casa (1964-65), i les cases que va realitzar a la urbanització Punta Martinet (1966-1971).[1]

Referències[modifica]


Fonts[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Hernández-Cros, J.E., Mora, G., Pouplana, X. Arquitectura de Barcelona. Barcelona : 1990. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. ISBN 84-404-7980-8

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germà Rodríguez i Arias Modifica l'enllaç a Wikidata