Germinal Dandelin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGerminal Pierre Dandelin
Dandelin2.jpg
Biografia
Naixement 12 d'abril de 1794
Le Bourget, França
Mort 15 de febrer de 1847(1847-02-15) (als 52 anys)
Brussel·les, Bèlgica
Educació École Polytechnique
Es coneix per Esferes de Dandelin
Mètode de Dandelin-Gräeffe
Activitat
Ocupació Matemàtiques
Enginyeria
Organització Exèrcit Belga
Universitat de Lieja
Influències Adolphe Quételet
Influències en Jean-Baptiste Brasseur
Família
Pares Noël-Pierre Dandelin i Marie-François Botteman
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Germinal Pierre Dandelin (1794-1847) fou un matemàtic i militar belga.

Vida[modifica]

De pare francès i mare belga, la família s'instal·là a Gant quan ell era petit. Va estudiar al Lycée de Gant, coincidint amb Adolphe Quételet i on el 1813 va obtenir el premi de matemàtiques. El novembre d'aquest mateix any ingressa a l'École Polytechnique. El 1814 son mobilitzats tots els alumnes de l'École Polytechnique i Dandelin és ferit a París durant la guerra. Durant el govern dels cent dies treballa al Ministeri de l'Interior a les ordres de Lazare Carnot. La derrota de Waterloo obliga tots dos a exiliar-se; Dandelin se'n va a Bèlgica on tenia tota la seva família i on tornar a prendre contacte amb Quételet.[1]

A partir de 1817 treballa en les fortificacions de Namur com tinent d'enginyers militars. El 1821 és destinat a Gant per treballar en la construcció de les fortificacions del Lys i l'Escaut. El 1828 torna a ser traslladat a Venloo; malgrat el seu ascens es troba inquiet en aquesta petita població que no té ni tan sols una biblioteca.[1]

El 1825 accepta el nomenament de Professor Extraordinari a la universitat de Lieja tot i que dóna classes d'enginyeria de mines. Aquest mateix any és nomenat doctor honoris causa de la universitat de Gant. Els esdeveniments revolucionaris de 1830 el fan tornar a la carrera militar i és ascendit a comandant d'enginyers.[2]

El 1831 torna a Namur com a cap de la brigada d'enginyers; sense deixar el seu servei militar també és professor de física al Ateneu d'aquesta ciutat. El 1841 és destinat a la Comandància General d'Enginyers a Brussel·les; en aquesta ciutat serà ascendit a Coronel i moriran el seu pare (1844) i ell mateix el 1847.[3]

Obra[modifica]

Dandelin va escriure dos llibres: Leçons sur la mécanique et les machines (Lieja, 1827) i Cours de statique (Brussel·les, 1830);[4] però el més interessant del seu treball es troba en els articles que va publicar l'Acadèmie Royale des Sciences et Belles Lettres de Bruxelles, entre els quals cal ressenyar:

  • Mémoire sur quelques propriétés remarquables de la focale parabolique (1822): En aquest text descobreix una brillant connexió entre les definicions clàssica i analítica de l'el·lipse a través de les anomenades esferes de Dandelin.[5][6]
  • Recherches sur la résolution des équations numériques (1823): En aquest text estableix un mètode, conegut com el mètode de Dandelin-Gräeffe o mètode de Lobatxevski-Dandelin-Gräeffe, per a aproximar les arrels d'un polinomi. El mètode va ser descobert independentment pels tres matemàtics però Lobatxevski i Gräffe el van publicar els anys 30's.[7]
  • Sur l’hyperboloide de révolution et sur les hexagones de Pascal et de Brianchon (1826)
  • Mémoire sur l’emploi des projections stéréographiques en géométrie (1827)
  • Sur la détermination des orbites cométaires (1841)
  • Sur quelques points de métaphysique géométrique (1844)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gil Saurí, pàgina 68.
  2. Gil Saurí, pàgina 69.
  3. Gil Saurí, pàgina 70.
  4. Struik, Dictionary of Scientific Biography.
  5. Machicao Rossi, pàgina 205 i ss.
  6. Honsberger, pàgina 42 i ss.
  7. Householder, pàgina 465.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Germinal Dandelin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Struik, Dirk J. «Dandelin, Germinal Pierre». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juny 2016].