Germinal Dandelin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1794 Le Bourget (França) |
| Mort | 15 febrer 1847 (52 anys) Ixelles (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Es coneix per | Esferes de Dandelin Mètode de Dandelin-Gräeffe |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Enginyeria |
| Organització | Exèrcit Belga Universitat de Lieja |
| Membre de | |
| Influències | |
| Influències en | |
| Família | |
| Pares | Noël-Pierre Dandelin i Marie-François Botteman |
Premis | |
Germinal Pierre Dandelin (1794-1847) fou un matemàtic i militar belga.
Vida[modifica]
De pare francès i mare belga, la família s'instal·là a Gant quan ell era petit. Va estudiar al Lycée de Gant, coincidint amb Adolphe Quételet i on el 1813 va obtenir el premi de matemàtiques. El novembre d'aquest mateix any ingressa a l'École Polytechnique. El 1814 son mobilitzats tots els alumnes de l'École Polytechnique i Dandelin és ferit a París durant la guerra. Durant el govern dels cent dies treballa al Ministeri de l'Interior a les ordres de Lazare Carnot. La derrota de Waterloo obliga tots dos a exiliar-se; Dandelin se'n va a Bèlgica on tenia tota la seva família i on tornar a prendre contacte amb Quételet.[1]
A partir de 1817 treballa en les fortificacions de Namur com a tinent d'enginyers militars. El 1821 és destinat a Gant per treballar en la construcció de les fortificacions del Lys i l'Escaut. El 1828 torna a ser traslladat a Venloo; malgrat el seu ascens es troba inquiet en aquesta petita població que no té ni tan sols una biblioteca.[1]
El 1825 accepta el nomenament de Professor Extraordinari a la universitat de Lieja tot i que dona classes d'enginyeria de mines. Aquest mateix any és nomenat doctor honoris causa de la universitat de Gant. Els esdeveniments revolucionaris de 1830 el fan tornar a la carrera militar i és ascendit a comandant d'enginyers.[2]
El 1831 torna a Namur com a cap de la brigada d'enginyers; sense deixar el seu servei militar també és professor de física al Ateneu d'aquesta ciutat. El 1841 és destinat a la Comandància General d'Enginyers a Brussel·les; en aquesta ciutat serà ascendit a Coronel i moriran el seu pare (1844) i ell mateix el 1847.[3]
Obra[modifica]
Dandelin va escriure dos llibres: Leçons sur la mécanique et les machines (Lieja, 1827) i Cours de statique (Brussel·les, 1830);[4] però el més interessant del seu treball es troba en els articles que va publicar l'Acadèmie Royale des Sciences et Belles Lettres de Bruxelles, entre els quals cal ressenyar:
- Mémoire sur quelques propriétés remarquables de la focale parabolique (1822): En aquest text descobreix una brillant connexió entre les definicions clàssica i analítica de l'el·lipse a través de les anomenades esferes de Dandelin.[5][6]
- Recherches sur la résolution des équations numériques (1823): En aquest text estableix un mètode, conegut com el mètode de Dandelin-Gräeffe o mètode de Lobatxevski-Dandelin-Gräeffe, per a aproximar les arrels d'un polinomi. El mètode va ser descobert independentment pels tres matemàtics però Lobatxevski i Gräffe el van publicar els anys 30's.[7]
- Sur l'hyperboloide de révolution et sur les hexagones de Pascal et de Brianchon (1826)
- Mémoire sur l'emploi des projections stéréographiques en géométrie (1827)
- Sur la détermination des orbites cométaires (1841)
- Sur quelques points de métaphysique géométrique (1844)
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Gil Saurí, Miguel A. «G.P. Dandelin y la geometría sintética» (en (castellà)). Revista de Obras Públicas, Num. 3332, 1994, pàg. 67-74. Arxivat de l'original el 2016-08-15. ISSN: 0034-8619.
- Honsberger, Ross. More Mathematical Morsels (en (anglès)). The Mathematical Association of America, 1991. ISBN 0-88385-314-0.
- Householder, Alston S. «Dandelin, Lobacevskii, or Graeffe» (en (anglès)). The American Mathematical Monthly, Vol. 66, Num. 6, 1959, pàg. 464-466. ISSN: 0002-9890.
- Machicao Rossi, Marcelo «Cinco pequeñas joyas» (en (castellà)). Pro Mathematica, Vol. 17, Num. 34, 2003, pàg. 195-213. Arxivat de l'original el 2016-08-28. ISSN: 2305-2430. Arxivat 2016-08-28 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Germinal Dandelin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Struik, Dirk J. «Dandelin, Germinal Pierre». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juny 2016].