Gerold Hilty
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1927  Samedan (Suïssa) |
| Mort | 6 desembre 2014 (87 anys) Oberrieden (Suïssa) |
 Rector Universitat de Zúric | |
| 1980 – 1982 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Zúric Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | romanista, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Zúric |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Hans Rudolf Hilty |
Gerold Hilty (Samedan, 12 d'agost de 1927 - Oberreiden, Zuric, 6 de desembre de 2014) va ser un romanista suís, hispanista i medievalista.
Vida[modifica]
Hilty va estudiar a Zúric (amb Jakob Jud, Arnald Steiger, Theophil Spoerri, Emil Steiger i Manu Leumann) i a Madrid (amb Ramón Menéndez Pidal, Dámaso Alonso, Rafael Lapesa, Emilio García Gómez). Va obtenir el títol de doctor el 1953 a Zuric amb la tesi El libro conplido en los iudizios de las estrellas (Madrid, 1954) de Yehudà ben Moshe. Va ser assistent en el Departament de filologia romànica a Zuric, i després professor d'escola secundària a St. Gallen. La seva tesi d'habilitació sobre el Discours indirect libre no va ser acabada, ja que va ser cridat prematurament a la càtedra que havia deixat Arnald Steiger. Hilty va ser, des del 1959 fins al 1993, catedràtic de Filologia romànica (especialitat en lingüística francesa i espanyola) a la Universitat de Zúric (de 1980 a 1982, en va ser rector). El seu successor a Zuric va ser Georg Bossong. Hilty va ser l'editor, des de 1963 a 1991, de la revista de romanística suïssa Vox Romanica. Des de 1978 a 1983, va ser comandant de brigada de l'exèrcit suís.
Va ser el germà petit del periodista i escriptor Hans Rudolf Hilty.
Hilty fou nomenat doctor honoris causa per les universitats de Saragossa (1999)[1] i Basilea; fou acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971) i de la Real Academia Española.[2]
Publicacions[modifica]
- Zur judenportugiesischen Übersetzung des Libro conplido, Berna 1959 (també a: Vox Romanica 16, 1957, p. 297–325; 17, 1958, p. 129–157 i 220–259)
- Langue française: phonétique, morphologie, syntaxe, différences de structure entre le français et l'allemand, Zürich 1974 (2a ed. amb Jakob Wüest, Zürich 1986).
- Gallus und die Sprachgeschichte der Nordostschweiz, St. Gallen 2001
- (ed.) Actes du 20e Congrès international de linguistique et philologie romanes, Université de Zurich (6–11 avril 1992), 5 vol., Tübingen 1993
- (editor amb Ernst Eichler, Heinrich Löffler, Hugo Steger i Ladislav Zgusta) Namenforschung / Name Studies / Les noms propres. Ein internationales Handbuch zur Onomastik / An International Handbook of Onomastics / Manuel international d'onomastique, 3 vol., Berlin, New York 1995, 1996
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Gerold Hilty: Erneuerung und Bewahrung, Wandel und Tradition, in: Wege in der Sprachwissenschaft. Vierundvierzig autobiographische Berichte. Festschrift für Mario Wandruszka, Tübingen 1991, p. 113–117.
- Romania ingeniosa. Festschrift für Prof. Dr. Gerold Hilty zum 60. Geburtstag = Mélanges offerts à Gerold Hilty à l'occasion de son 60e anniversaire, ed. per Georges Lüdi, Hans Stricker, Jakob Wüest, Berna 1987
- Gerold Hilty: Íva·l con la edat el coraçon creçiendo: estudios escogidos sobre problemas de lengua y literatura hispánicas, ed. de Itzíar López Guil [et al.], Madrid 2007.
- Georges Lüdi: Gerold Hilty und die erlebte (Zürcher) Romanistik in Vergangenheit, Gegenwart und Zukunft, in: Vox Romanica 66, 2007, p. 1–9.
- Germà Colon, Notícia necrològica a Estudis Romànics 38 (2016), p. 588
Enllaços externs[modifica]
- «Bibliografia relacionada amb Gerold Hilty» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- Diccionari històric de Suïssa. Article d'Andrea Weibel. Consultable en francès, italià o alemany.
- Ehemaliger Rektor der Uni Zürich gestorben. In: Tages-Anzeiger.ch 8 de desembre de 2014 [Notícia de la defunció a la premsa]
- Itzíar López Guil i Enzo Franchini. "Gerold Hilty (1927-2014)", in: Asociación hispánica de Literatura Medieval.Miembros de Honor Arxivat 2021-10-30 a Wayback Machine.