Guerson ben Salomó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gerson ben Solomon Catalan)
Infotaula de personaGuerson ben Salomó
Biografia
Naixement1288 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Arle, possible Modifica el valor a Wikidata
Mort1344 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Perpinyà, possible Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, escriptor, enciclopedista Modifica el valor a Wikidata

Guerson ben Salomó va ser un escriptor, filòsof, matemàtic i talmudista jueu que va viure a Arle, Provença, a la meitat del segle xiii. Va morir, probablement a Perpinyà. És possible que fos net de Bonastruc ça Porta[1] i pare de Leví ben Guerson,[2] compilà als voltants de 1280, una enciclopèdia titulada Xaar ha-Xamàyim[3] (Porta del Cel), que conté moltes citacions i fins i tot tractats sencers de traduccions anteriors d'obres escrites en àrab. Després de Xem-Tov ibn Falaquera, va dividir el seu treball en tres parts, dedicades respectivament a: # Física, incloent-hi un capítol sobre els somnis, # Astronomia, preses principalment d'Abu-l-Abbas al-Fargani[4] # Teologia o metafísica, que parteix, com diu ell mateix expressament, no conté res de nou, sinó que és una còpia del Llibre de l'ànima de Maimònides. Els autors grecs citats són Alexandre d'Afrodísies, Aristòtil, Empèdocles, Galè, Hipòcrates, Homer, Plató, Ptolemeu, Pitàgores, Temistio, i Teofrast, i els àrabs: Abbas Ibn Ali al-Magusi, Ali Ibn Ridwan, Averrois, Avicenna, Costa ibn Lucca, Al-Farabi, Al-Fargani, Chonain, Isaac Israeli, Ibn Tufayl, i Ibn Zuhr. El treball va ser publicat a Venècia el 1547 i a Frankfurt del Main el 1801. El seu fill Levi ben Gerson, es distingí pels seus escrits sobre la Bíblia.

D'aquesta obra Torres i Amat esmenta que hi havia exemplars manuscrits a la biblioteca d'Oxford i al biblioteca Vaticana.[5]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Moritz Steinschneider, Jewish literature from the eighth to the eighteenth century (anglès)
  • Hebräisch Übersetzungen, p. 9
  • Henri Gross, Monatsschrift, 20 XXX
  • Gallia Judaica. París: Libraire Léopold Cerf, 1897
  • Senior Sachs, Kerem Chema, VIII, 153 i ss.
  • Giovanni Bernardo De Rossi i CH Hamberg, Historisches Wörterbuch der jüdischen Schriftsteller , p. 69
  • Revue des Études Juive, v. 278, XVI, 186
  • David Kaufmann, Die Sinne