Giacomo Lauri-Volpi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiacomo Lauri-Volpi
Ino Savini e G.Lauri Volpi con SS. Paolo VI - Castel Gandolfo 26 luglio 1965.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Lanuvio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1979 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Acadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant d'òpera i cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficFonotipia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Ros Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0901765 Musicbrainz: c1cdbb4e-a922-4eda-aa8a-cbc0d943f2f4 Find a Grave: 21506964 Modifica el valor a Wikidata

Giacomo Lauri-Volpi (Lanuvio, Laci, 11 de desembre de 1892Burjassot, 17 de març de 1979) va ser un tenor Italià que va desenvolupar la seua carrera a Europa i Amèrica durant quaranta anys.

Va quedar orfe a l'edat d'onze anys. Després de concloure l'educació secundària al seminari d'Albano i de graduar-se per la Universitat de Roma La Sapienza, va començar els estudis de cant amb el baríton Antonio Cotogni en l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma. Va debutar amb gran èxit com a Arturo en I puritani de Bellini a Viterbo, el 2 de setembre de 1919; amb el nom artístic de Giacomo Rubini, com a homenatge del tenor favorit de Bellini, Giovanni Battista Rubini. Quatre mesos després, el 3 de gener de 1920, va revalidar el seu èxit amb el debut al Teatro Costanzi de Roma. En aquesta ocasió va usar el seu nom vertader, interpretant Manon Lescaut de Puccini, en companyia de Rosina Storchio i Ezio Pinza.

El 1922 va debutar amb èxit al Gran Teatre del Liceu a Rigoletto.[1] L'any 1929 va obtenir un gran èxit en La Scala de Milà, com a Arnoldo en la producció commemorativa del centenari de Guillaume Tell de Rossini.

Va ser una estrella del Metropolitan Opera en la dècada del 1920, cantant junt a Maria Jeritza en l'estrena americana de Turandot, i junt a Rosa Ponselle en l'estrena al Met de Luisa Miller de Giuseppe Verdi. La seua darrera aparició va tenir lloc l'any 1959 a Roma, com Manrico en Il trovatore de Verdi. L'any 1974, a l'edat de 81 anys, va editar en disc un recital d'àries d'òpera.

Havent-se casat amb la soprano de Godella Maria Ros, va establir la seua residència a Burjassot. Ací moriria a l'edat de 86 anys.

Referències[modifica]

  1. Iborra, Joaquim. La mirada del conserge: dietari del Gran Teatre del Liceu (1862-1981). Institut del Teatre, 1999, p. 239. ISBN 9788477946236. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giacomo Lauri-Volpi