Gimnàstica artística
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Esport | gimnàstica  |
|---|---|
| Tipus | gimnàstica |
| Autoritat esportiva | FIG |
La gimnàstica artística és un esport olímpic[1] que forma part d'una de les 5 disciplines que hi ha a la gimnàstica. Consisteix en diversos exercicis en diversos aparells. Aquests varien segons el sexe de l'esportista, havent-hi per tant dues modalitats, la femenina i la masculina. La gimnàstica artística femenina consta de 4 aparells: barra d'equilibri, exercici de terra, salt de poltre i barres asimètriques/paral·leles. En canvi la masculina en té dos més: exercici de terra, salt de poltre, cavall amb arcs, anelles, paral·leles i barra fixa.
Aquest esport no és fàcil, ja que està compost per una gran varietat d'elements que requereixen una gran tècnica en cadascun dels aparells. S'hi interrelacionen constantment el risc, l'equilibri i la bellesa estètica dels moviments. Els exercicis són molt tècnics i difícils i exigeixen a la gimnasta una gran perfecció. Cal una gran capacitat de concentració, força, disciplina, agilitat i sobretot una gran coordinació.
Durant els exercicis la gimnasta ha de transmetre a través dels seus moviments amplitud i agilitat. Aquests s'han d'executar amb una gran perfecció i han de tenir un valor de dificultat elevat.
Modalitats
[modifica]Les competicions de gimnàstica artística (també coneguda com a gimnàstica esportiva) oficials tenen tres modalitats tant en categoria masculina com en femenina:
Competició individual general
[modifica]En competició individual hi participen les millors 24 gimnastes de la competició classificatòria. Hauran de fer els seus millors exercicis en tots els 4 aparells i sumar les notes obtingudes. Només hi poden participar dos gimnastes de cada país.
Finals individuals per aparells
[modifica]En la classificació per aparells hi competiran només aquelles 8 millors gimnastes de cada aparell de la competició classificatòria. Hauran de fer l'exercici de l'aparell en que s'hagin classificat, obtenint tan sols una nota.
Competició per equips
[modifica]En la competició per equips hi participen els 8 millors equips de la competició classificatòria. Les 5 gimnastes de cada equip hauran de fer els seus exercicis ens els 4 aparells i finalment es sumaran totes aquestes notes, obtenint un resultat final.
Història de la gimnàstica artística
[modifica]Gràcies a pintures, ceràmiques i altres testimoniatges històrics, sabem que ja es practicaven diferents modalitats de gimnàstica a l'antic Egipte i sobretot a Grècia. El terme gimnàstica deriva d'un mot grec, que vol dir "exercitar-se nu".[2] La perfecció i la bellesa del cos era un dels seus ideals i, per aquest motiu, la gimnàstica estava basada a aconseguir uns objectius espirituals, morals i sobretot físics que eren la base per a una educació encaminada a la formació d'una persona perfecte.
El sistema gimnàstic va ser esmentat en escrits d'autors antics, com ara Homer,[3] Aristòtil,[4] i Plató.[5] Incloïa moltes disciplines que després es van convertir en esports independents, com ara la natació, curses, lluita, boxa i equitació.[6] També s'utilitzava per a l'entrenament militar.[7]
No obstant això, a Roma, l'apreciació per la modalitat artística com a entrenament va caure en desús, i la gimnàstica va començar a limitar-se només a les actuacions de circ que inspiraven els soldats abans de les batalles, mentre que donaven a la gimnàstica altres valors en termes de preparació militar. L'emperador Teodosi I l'any 393 va abolir els Jocs a causa de les seves influències paganes.[8] Durant l'edat mitjana la gimnàstica es destinà exclusivament a l'entrenament de guerra.
El seu ressorgiment a l'Era Moderna va estar, com al principi, vinculat a l'art. La forma de gimnàstica que va arribar a Europa va començar amb el llit elàstic, amb les seves primeres activitats descrites per Archange Tuccaro, al llibre Trois dialogues du Mr. Archange Tuccaro, al segle xv, a Europa Occidental. En l'època del Renaixement, els principals artistes veneraven el cos humà i les seves formes. Així, la pràctica de la gimnàstica a les escoles es va fer constant, i cada dia l'esport guanyava més espai entre els homes.[2]
Jean-Jacques Rousseau, a mitjans del 1700, va publicar una barreja d'educació i entrenament físic per a nens, anomenada Émile; ou, de l’éducation, que va modificar les normes i va sistematitzar una nova aplicació, inclosa la pràctica de la gimnàstica. Inspirat per la reforma, Johann Christoph Friedrich GutsMuths (1776 - 1838), va implementar la gimnàstica natural —que consistia en exercicis aeròbics, destinats al benefici corporal— i la gimnàstica artificial — centrada en la bellesa, com una varietat de muntar i desmuntar del cavall.[2]
La gimnàstica va evolucionar a Bohèmia i el que més tard esdevingué Alemanya a principis del segle xix. El terme "gimnàstica artística" es va introduir per distingir les actuacions d'estil lliure de les utilitzades pels militars.[9] L'educador alemany Friedrich Ludwig Jahn, conegut com el pare de la gimnàstica,[10] va inventar diversos aparells, incloent la barra fixa i les barres paral·leles.[11]
Durant aquest mateix temps a Suècia, Pehr Henrik Ling (1776-1839) va introduir un tipus diferent de gimnàstica. El seu sistema, basat en l'exercici col·lectiu, pretenia desenvolupar un ritme de moviment perfecte. Igual que la gimnàstica de Jahn, els mètodes de Ling també es van adoptar per a l'entrenament militar. Juntament amb aquestes escoles, van néixer els Clubs Internacionals de Gimnàstica. A poc a poc aquests clubs van establir associacions nacionals per controlar l'entrenament i les competicions.
L'any 1881 es va fundar la FIG (Federació Internacional de Gimnàstica) i segueix sent l'òrgan rector de la gimnàstica internacional. L'organització va començar amb tres països i es va anomenar Federació Europea de Gimnàstica fins al 1921, quan es van unir els primers països no europeus, i es va reorganitzar en la seva forma moderna.[12]
La gimnàstica es va incloure als Jocs Olímpics d'estiu de 1896, però a les gimnastes no se'ls va permetre participar als Jocs Olímpics fins als Jocs d'Amsterdam de 1928.[13] El Campionat del Món de gimnàstica artística, celebrats des del 1903, només estaven oberts als homes fins al 1934.[14] Des de llavors, s'han desenvolupat dues branques de la gimnàstica artística: la gimnàstica artística femenina (WAG) i gimnàstica artística masculina (MAG). A diferència de les branques masculines i femenines de molts altres esports, WAG i MAG difereixen significativament en la tècnica i els aparells utilitzats en les principals competicions.
Competicions de gimnàstica artística
[modifica]La FIG organitza el Campionat del Món de gimnàstica artística.[15] Aquesta competició es pot considerar la més important de l'any. Competeixen gimnastes d'arreu del món classificades prèviament en competicions a nivell nacional molt dures. D'aquesta manera només les millors de les millors arriben a participar-hi.
Però la competició més important que existeix en la gimnàstica artística són els Jocs Olímpics. Aquests són considerats la competició esportiva principal del món, on hi participen més de dos-cents estats en més de 26 esports. Se celebren cada 4 anys, i el període d'espera s'anomena Olimpíada.
L'any 775 aC es creu que es va iniciar la celebració dels Jocs Olímpics de l'antiguitat a la vila grega Olímpica, al santuari de Zeus. Uns esports determinats se celebraven cada 4 anys durant els mesos de juny – agost. Aquesta gran competició buscava afavorir l'amistat dels pobles i ciutats i va contribuir al desenvolupament harmònic del cos i l'ànima. Però sobretot tenia una gran importància religiosa, ja que els esdeveniments esportius es feien en paral·lel amb sacrificis d'honor tant a Zeus com a Pèlops. Els guanyadors de les competicions eren admirats i immortalitzats en gran estàtues i poemes. Amb tot, hi havia altres classes de jocs en l'antiguitat, com ara els Jocs Pitis, els Jocs Nemeus i els Jocs Ístmics.
Referències
[modifica]- ↑ «Gimnàstica artística». GEC. [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Artistic Gymnastics» (en anglès). Encyclopedia britannica. [Consulta: 27 juliol 2024].
- ↑ Finkelberg, Margalit «Timē and Aretē in Homer». The Classical Quarterly, vol. 48, 1, 1998, pàg. 14–28. DOI: 10.1017/S0009838800038751. JSTOR: 639748.
- ↑ «Aristotle's Pentathlete». Sports, Ethics and Philosophy, vol. 4, 2, August 2010, pàg. 183–194. DOI: 10.1080/17511321.2010.486598.
- ↑ Reid, Heather L; Ralkowski, Mark; Zoller, Coleen P. Athletics, Gymnastics, and Agon in Plato. Parnassos Press – Fonte Aretusa, 2020. ISBN 9781942495369.
- ↑ «Sportivnaya gimnastika» (en rus). Enciklopediya Krugosvet E. Arxivat de l'original el 20 June 2008. [Consulta: 11 abril 2006].
- ↑ Griffiths, DE; Hargrove, R; Clasper, J «Role of Gymnastics in the Army School of Physical Training». Ann R Coll Surg Engl, vol. 88, 5, September 2006, pàg. 459–461. DOI: 10.1308/003588406X114721. PMC: 1964666. PMID: 17002850.
- ↑ «Història dels Jocs Olímpics». Greelane.com, 29-01-2020. [Consulta: 27 juliol 2024].
- ↑ «Artistic Gymnastics – History». IOC. Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 11 abril 2006].
- ↑ «Gymnastics». A: .
- ↑ «A History of Gymnastics: From Ancient Greece to Modern Times | Scholastic». www.scholastic.com. [Consulta: 30 maig 2017].
- ↑ «History». Fédération Internationale de Gymnastique. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ «1928 Amsterdam: Women's track, gymnastics debut at Olympics». The Associated Press, 29-07-2020.
- ↑ Huguenin, Andre. 100 Years of the International Gymnastics Federation: 1881–1981. International Gymnastics Federation.
- ↑ Grossfeld, Abie (en anglès) Changes during the 110 Years of the World Artistic Gymnastics Championships, 6, 2, juny 2014, pàg. 5-6. ISSN: 1855-7171.
Gimnastes famosos
[modifica]Enllaços externs
[modifica]