Gino Severini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1883 Cortona (Regne d'Itàlia) |
| Mort | 26 febrer 1966 (82 anys) París (França) |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Grup ètnic | Italians |
| Formació professional | Institut de Belles Arts de Roma |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma París |
| Ocupació | joier (1961–1963), artista gràfic, vitraller, dissenyador, dibuixant projectista, pintor, escenògraf, mosaïcista, escultor, il·lustrador, artista |
| Activitat | 1899 - 1966 |
| Membre de | |
| Art | Pintura, mosaic, fresc |
| Gènere | Art de gènere, figureta, paisatge, retrat, art sacre i natura morta |
| Moviment | Divisionisme, futurisme, cubisme, retorn a l'ordre, neoclassicisme, novecento italià |
| Influències | |
| Representat per | Artists Rights Society i Didier Ltd |
| Participà en | |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Scultura Aurea | |
| De Calder à Koons, Bijoux d'Artistes, La Collection Idéale de Diane Venet |
|
| Obra | |
Obres destacables Pan Pan Dance, Geroglifico dinamico del bal tabarin , Lancieri italiani al galoppo, Maternità, Conségna delle Chieve | |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne Fort (1913–) |
| Fills | Gina Severini, Romana Severini |
| Premis | |
Premio Nazionale di Pittura of the Accademia di San Luca, Roma Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana | |
Signatura  | |
 
| |
Gino Severini (Cortona, 7 d'abril de 1883 – París, 26 de febrer de 1966) fou un pintor italià i un dels líders del futurisme.
Va unir les formes dinamiques del futurisme amb les formes constructives del cubisme.
Giacomo Balla el va introduir en la pintura divisionista, tendència que va continuar en la seva estada a París el 1906. Allà va conèixer els principals pintors cubistes: Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, adscrivint-se temporalment en aquest moviment, i, fins i tot, teoritzant sobre ell al llibre Del cubisme al classicisme. El 1910 va firmar el manifest futurista. El 1912 va organitzar la primera Mostra dels futuristes.
Entre 1924 i 1934, fruit d'una crisi religiosa, es va dedicar a pintar obres sacres per a esglésies.[1]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gino Severini
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.238. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].