Giovanni Tadolini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Giovanni Gaetano Gioacchino Tadolini  18 octubre 1789 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 29 novembre 1872 (83 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Sepultura | Certosa di Bologna, Galleria a Tre Navate, braccio ovest |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Giovanni Battista Martini |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, mestre, pedagog musical, director d'orquestra, professor |
| Gènere | Òpera |
| Família | |
| Cònjuge | Eugenia Tadolini |
   | |
Giovanni Tadolini (Bolonya, 18 d'octubre de 1789 – 29 de novembre de 1872) fou un compositor italià.[1]
Deixeble de Mattei i Babini, va fer tant ràpids progressos que als disset anys fou contractat per a succeir a Giuseppe Mosca com acompanyant de piano i mestre de cors del Teatre Italià de París del què n'era director Gaspare Spontini, i on va tenir molts alumnes entre ells la soprano anglesa Anna Thillon i l'alemanya Sabine Heinefetter.[2] Tornà a Itàlia el 1814. Poc temps després va estrenar a Venècia l'òpera La Fata Alcina, que fou cantada per Rubini, Zamboni i la Marcolini, i assolí un èxit brillant, com d'altres que feu representar més tard. El 1830 tornà a París amb el mateix càrrec que havia desenvolupat abans, en el que hi va romandre nou anys. Després s'establí a la seva ciutat natal.
A part de la ja mencionada va compondre les òperes:
- La principesa di Navarra (Bolonya, 1816);
- Il credulo deluso (Roma, 1817);
- Tamerlano (Roma, 1818);
- Il finto molinaro (Roma, 1820);
- Moctur (Bolonya, 1824);
- Mitridate (Venècia, 1826);
- Almanzor (Trieste, 1827) així com nombroses cantates, romances, etc.
Referències[modifica]
- ↑ «Tadolini, Giovanni». A: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 58 Subo - Talasz. Madrid: Espasa-Calpe, 1974, p. 1515. ISBN 84-239-4558-8.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 939' (ISBN 84 239-4527-8)