Vés al contingut

Giuseppe Lillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Lillo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1814 Modifica el valor a Wikidata
Galatina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1863 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia
FormacióConservatorio San Pietro a Majella (1826–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, professor
OcupadorTeatro San Carlo (1840–)
Conservatorio San Pietro a Majella Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Furno, Francesco Lanza i Nicola Zingarelli Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFilippo Marchetti Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 6f00ca6e-8628-476c-a6d6-63f2e94f2b10 Lieder.net: 28285 IMSLP: Category:Lillo,_Giuseppe Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Lillo (Galatina, Pulla, 26 de febrer de 1814 - Nàpols, Campània, 4 de febrer de 1863) fou un compositor dramàtic i professor de música italià.

Era fill d'un distingit mestre de capella de Galatina, del que rebé les primeres lliçons musicals: traslladat a Nàpols, entrà en el col·legi de música de S. Pietro de Magella, i després en el Conservatori (1826), on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició i feu executar una missa a quatre veus i orquestra i un Dixit Dominus.

El seu primer assaig per al teatre fou l'opereta La moglie per veintiquatro'ore, representada en la petita escena del Liceu Musical, a la que li seguiren l'òpera bufa Il giviello, estrenada amb èxit en el Teatre Nou de Nàpols el 1836 i aplaudida també a Florència dos anys més tard,

Obres

[modifica]

Fou un notable pianista, a Nàpols es dedicà amb èxit a l'ensenyança del piano, tenint entre els seus alumnes de piano en Gustavo Tofano;[1] també era professor d'harmonia i contrapunt en el Conservatori. El 1861 fou traslladat a una casa de salut d'Aversa, a causa d'un atac de bogeria furiosa, i al cap de dos anys una malaltia medul·lar li ocasionà la mort.

Anàlisi tècnica

[modifica]

Diu un dels seus crítics que Lillo no tenia cap de les qualitats característiques del compositor dramàtic, i que en canvi era un pianista de primer orde. A més de les òperes citades va compondre, diverses misses, lletanies, un Credo, un Te Deum, simfonies fúnebres, música instrumental, etc.

Bibliografia

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 359 (ISBN 84-239-4562-6)