Gloria Lasso

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGloria Lasso
GLORIA LASSO Casino Contrexéville 2003.jpeg
Dades biogràfiques
Naixement Rosa Maria Coscolín Figueras
25 de novembre de 1922
Vilafranca del Penedès, Alt Penedès
Mort 4 de desembre de 2005(2005-12-04) (als 83 anys)
Cuernavaca, Mèxic
Causa de mort Infart miocardíac
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Mèxic Mèxic
Activitat professional
Ocupació Cantant
Instrument Guitarra clàssica
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm1431891
Modifica dades a Wikidata

Gloria Lasso, nascuda Rosa Maria Coscolín Figueras (Vilafranca del Penedès, 25 de novembre de 1922 - Cuernavaca, Mèxic, 4 de desembre de 2005), cantant catalana de música lleugera que als anys cinquanta es féu famosa a França, recordada especialment per la cançó Luna de miel.[1]

Va començar a cantar en sales de festes als 15 anys, encara que també treballà d'infermera. Del seu primer marit, el músic Guillermo Lasso, n'adoptà el cognom com a nom artístic. Posteriorment es casà almenys cinc vegades més.

De Barcelona passà a Madrid, on treballà com a locutora de Radio Madrid. En aquella ciutat obtingué els seus primers èxits amb Bésame en la noche i Malvarrosa, de Fernando García Morcillo. D'ella és Cuando la luna sale, incorporada a la banda sonora de la pel·lícula La próxima vez que vivamos (1946, d'Enric Gómez Bascuas[2]) i altres temes com Camino del cielo, Inútil es fingir i Solo tuya.

A la dècada de 1950 va gravar en català la Sardana de la rosa, amb música de Jaume Torrents i lletra del poeta Miquel Saperas.

El 1954 es va establir a França, on esdevingué la cantant exòtica del music-hall. Dotada d'una gran veu, cultivà especialment la "cançó espanyola", però també cantà moltes adaptacions dels grans èxits del moment. Van tenir gran repercussió amb les seves cançons Hola, que tal (1954), Amour, castagnettes et tango (1955); Etranger au paradis, de 1956, una versió francesa de Stranger in paradise, cançó original de Tony Bennett i que va vendre més d'un milió de còpies a França;[3] Toi, mon démon (1956), Buenas noches mi amor (1957), Bon voyage (1958), Sois pas faché (1959), Muchas gracias i Si tu reviens un jour (1960). L'adveniment de la cantant d'origen egipci Dalida i la puixança de la música rock li feren perdre part del favor del públic.

El 1963 s'instal·là a Mèxic, per dedicar-se al mercat hispanoamericà. El 1985 encara feu un retorn artístic a França, cantant a la sala Olympia de París, i a Nova York.

Homenatge[modifica]

L'any 2006, l'Ajuntament de Vilafranca dedicà un carrer a la cantant.[4]

Referències[modifica]

  1. De la pel·lícula del mateix nom, dirigida per Michael Powell; música de Mikis Theodorakis, lletra de Rafael de Penagos. El 1977, José Luis Garci adoptà la cançó com a tema central de la seva pel·lícula Asignatura pendiente.
  2. Enric Gómez Bascuas (Barcelona, 1916Madrid, 1955) director de cinema. Filmografia: Viento de siglos (1945), La próxima vez que vivamos (1946), Extraño amanecer (1947), El verdugo i La fiesta sigue (1948), Verónica i Tiempos felices (1950), Dulce nombre, Persecución en Madrid i El cerco del diablo (1952), i La ciudad de los sueños (1954). Va filmar -entre molts d'altres- amb actors com Rafael Bardem, Maria Victòria Durà, Manuel Gas, Ramon Giner, Liria Izquierdo, Mariano Asquerino... Enllaç a IMDB
  3. Fou la primera cantant de music-hall en assolir aquesta xifra de vendes. La cançó era una adaptació de les Danses Polovotsianes, d'Aleksandr Borodín
  4. sessió Núm : 41/2006 Caràcter: ordinari. Ajuntament de Vilafranca, 6 de gener de 2006. 

Enllaços externs[modifica]