Els Monkeys
| Els Monkeys | |||
|---|---|---|---|
| 悟空の大冒険 (Gokū no Daibōken) | |||
| Gènere | aventures, comèdia, fantasia | ||
| Manga: Boku no son Gokū | |||
| Autor | Osamu Tezuka | ||
| Editorial | Akita Shoten | ||
| Demografia | shonen | ||
| Revista | Manga-O | ||
| Publicació | febrer de 1952 – març de 1959 | ||
| Volums | huit (8) | ||
| Anime: 孫悟空が始まるよー パイロットフィルム | |||
| Estudi | Mushi Productions | ||
| Durada | 23' | ||
| Anime: Els Monkeys | |||
| Director | Gisaburō Sugii | ||
| Estudi | Art Fresh | ||
| Canal | Fuji TV | ||
| |||
| Durada | 30' (trenta minuts) | ||
| Emissió | 7 de gener de 1967 – 30 de setembre de 1967 | ||
| Episodis | trenta-nou (39) | ||
| Pel·lícula: Boku no son Gokū | |||
| Director | Sugino Akio, Yoshimura Fumihiro | ||
| Guionista | Yumemakura Baku | ||
| Producció | Matsutani Takayuki | ||
| Música | Hamaguchi Shirou | ||
| Data | 12 de juliol del 2003 | ||
Els Monkeys (Gokū no Daibōken) és una sèrie d'animació japonesa adaptada per Gisaburō Sugii del manga d'Osamu Tezuka Boku no Gokū: després d'emetre un episodi pilot al juny de 1966 que els obligà a fer alguns canvis,[1] el primer capítol de la sèrie s'estrenà una setmana després que Fuji TV emetera l'últim d'una altra sèrie creada per Tezuka, Astroboy; l'autor, de fet, no apareix ni acreditat, ja que Sugii fon l'encarregat d'executar tota la producció per mitjà del seu estudi, Art Fresh.[2]
Doblada més tard a l'anglés (Goku's adventure) o l'italià (The Monkey - Le grandi avventure di Goku),[3] també va ser un dels primers dibuixos animats emesos per Canal 9 en valencià com a Els Monkeys,[4][5] i ho feu abans d'adquirir els drets de Bola de Drac, ja que fou estrenada el 23 de desembre de 1989. Ambdós sèries estan basades en el clàssic de la literatura xinesa Viatge a l'Oest (segle XVI), el protagoniste del qual és el «rei mico» Sun Wukong, del qual deriva Son Goku.
A més, el Goko de Tezuka està inspirat en el d'una altra adaptació anterior del seu manga, el de la pel·lícula d'animació Saiyūki (coneguda com a Alakazam el gran en Occident),[6] segons el mètode de treball «star system» pel qual Osamu reutilitzava els caràcters reconeixibles dels personatges en totes les seues historietes.[7] Shigeru Yamamoto s'encarregà de redissenyar els personatges per a la sèrie de televisió.[8]
L'actriu de doblatge (seiyū) que feu la veu de Goko en la versió original, Kazuko Ute, va excel·lir més tard en la narració del teatre de paper kamishibai i la publicació d'audiollibres de contes populars japonesos.[9]
En la pel·lícula pòstuma de 1989 Tezuka Osamu monogatari: Boku wa Son Gokū («la història d'Osamu Tezuka: jo sóc Son Goku»), Tezuka desvela que fon una altra adaptació de Viatge a l'Oest la que l'esperonà a dedicar-se al dibuix de còmics; la segona part del film està protagontizada pel Son Gokū de l'any 3010. L'any 2003 s'estrenà una nova pel·lícula d'animació més fidel a la història original d'Osamu Tezuka, Bokū no Goku.[10]
L'any 2008, Norma Editorial anuncià que publicaria el manga en castellà l'any següent;[11] al remat, La leyenda de Songoku no es publicà fins 2011, en una edició de quatre volums en el sentit de lectura original però sense les pàgines a color.[10]
Argument[modifica]
Situat dos mil anys en arrere a la Xina profunda, una mona daurada naix d'una pedra en el cim de la muntanya Kaka i és entrenada en l'art de la màgia per un ermità, però enfurix a Siddharta Gautama i és confinada a una presó de roca. Unes dècades més tard, el monge Sanzohoshi l'allibera i l'anomena Goko; en agraïment, el mico l'acompanya en el seu viatge cap a l'Índia, en el qual troben dos mags més: Chohakkai i Sagojo, a més de la seua companya Tatsuko.[12]
Doblatge[modifica]
| Personatge | Intérpret en italià | Intérpret en valencià |
|---|---|---|
| Goko (Sun Wukong) | Annarosa Garatti | Amparo Mayor |
| Sagoyo (Sha Wujing) | Eugenio Marinelli | E. Zamanillo |
| Satsuma/Tansuko | Sonia Scotti | Txus Romero |
| Reverend Sanzo (Tang Sanzang) | Carlo Reali | Paco Vila |
| Hakkai (Zhu Bajie) | Nino Scardina | Lluismi Campos |
| Narrador | Rino Bolognesi | Juli Mira |
| Veus addicionals | Isabel Requena |
Referències[modifica]
- ↑ «Son-goku Is Coming: Chapter of Ko-fu Dai-o (special)» (en anglés). Anime News Netwok. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Charles Brubaker. «“Goku’s Big Adventure” (1967)» (en anglés). Cartoon Research, 08-01-2014. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Anime: Gokuu no Daibouken». AniDB. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Canales autonómicos». ABC [Madrid], 04-01-1990, pàg. 119 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Salvador, Vicent. Teletextos II: lectures de sociologia de la comunicació. Universitat de València, 1990. ISBN 978-84-370-0622-2.
- ↑ «Songoku» (en anglés). TezukaOsamu.net. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «What exactly is the star system?» (en anglés). TezukaOsamu.net. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Richard Llewellyn. «Goku no Daibouken» (en anglés). List of Anime Television Series, 21-08-2011. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Voice Actress Kazuko Ute Passes Away at 84» (en anglés). Anime News Network, 06-12-2011 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ 10,0 10,1 Chibisake. «La Leyenda de Son Goku» (en castellà). Ramen para dos, 15-11-2011. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Próximamente… La leyenda de Son Goku» (en castellà). Norma Editorial, 26-05-2009 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Son-goku the monkey» (en anglés). TezukaOsamu.net. [Consulta: 22 novembre 2016].