Govern mundial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El govern mundial és la unió de tots els pobles de la Terra sota un únic poder polític o govern unificat. El concepte neix de les aspiracions europees medievals, dels imperis antics i moderns en el seu afany totalitzador i s'ha vist incrementat amb la globalització i les organitzacions supranacionals, que concentren el poder en òrgans més enllà dels Estats o augmenten la cooperació entre aquests (com propugna l'internacionalisme, sorgit al segle XX). L'organització internacional més similar a un govern mundial actual és l'ONU, tot i que té una capacitat de decisió limitada i el seu funcionamenr depèn assimètricament d'uns països i no d'uns altres.

Concepcions[modifica | modifica el codi]

La noció de govern mundial com a tal parteix d'una obra titulada De Monarchia i atribuïda a Dante Alighieri, d'arrels clàssiques i inspirant-se en els monarques carolingis. Karl Christian Friedrich Krause va propugnar un govern mundial republicà que unís cinc federacions continentals.

Hugo Grotius va fundar el dret internacional modern a la seva obra De jure belli ac pacis (1625), on afirmava que els diferents estats havien de seguir una llei comuna superior a totes les ordenances nacionals, de manera que pogués regir en cas de guerra entre ells. En la mateixa línia es va expressar posteriorment Kant, afirmant que aquestes lleis internacionals garantien també la pau. Jacques Attali és un dels activistes contemporanis que segueixen aquesta via de pensament.

La Societat de Nacions, precedent de les Nacions Unides actuals, va ser el primer intent de dur a terme aquesta idea d'un govern únic o bé una organització que pogués operar per damunt les fronteres i comptés amb un aparell jurídic. El World Federalist Movement va desenvolupar part de les seves idees des de l'àmbit civil, com per exemple el passaport mundial expedit per la World Service Authority, fundada per Garry Davis el 1953. Amb la implantació d'aquest document s'abolirien les fronteres entre persones (el lliure comerç les elimina per als béns i serveis). La Declaració Universal dels Drets Humans hauria d'actuar com a constitució pel que fa als drets comuns (basats en l'humanisme i els ideals de la Revolució Francesa), que un govern mundial elegit democràticament s'encarregaria d'aplicar.

Tota persona sota el govern mundial és ciutadà del món, i pot fer valer el seu origen o no (esdevé irrellevant en moltes teories internacionalistes), però té sempre els mateixos drets i les mateixes normes de comportament arreu.

Desenvolupament històric[modifica | modifica el codi]

Les concepcions generals aboguen per un govern suprem que no s'identifiqui amb cap país, però històricament han existit governs nacionals amb la pretensió de dominar tot el món i imposar la seva llei, sigui amb la conquesta directa, amb l'imperialisme que domina altres països o bé amb un control tàcit essent una superpotència que marca tendències globals.

Un dels exemples més reeixits d'aquesta concepció és l'Imperi Romà, que atorgava ciutadania als habitants de les províncies que anava annexionant, on imposa la seva llengua i cultura (romanització) mentre cobrava tributs. El Sacre Imperi Romanogermànic es volia veure com l'hereu d'aquest a Europa, també combinant poder militar i cultural.

L'Església catòlica es va veure com un poder sagrat per sobre dels poders temporals i amb facultat per unir els monarques de diferents regions. Igualment el califat musulmà barrejava aquesta concepció religiosa i política al món musulmà. Ambdós van tenir el seu període de màxima esplendor a l'Edat Mitjana, coincindint amb un moment de feblesa estatal.

L'Imperi britànic va ser l'organització més extensa que ha depès mai d'un sol país, amb un monarca únic i una llengua franca com l'anglès, malgrat les diferències nacionals i els governs regionals subordinats de cada indret. El Neuordnung nazi recollia aquestes aspiracions imperials i va imposar determinats símbols i líders a la porció d'Europa que va conquerir. El marxisme igualment apostava pel govern mundial sota un sol poder, en aquest cas comunista, que posés l'èmfasi en el treball dels obrers per sobre les divisions nacionalistes.

La Unió Europea va suposar la revifalla d'un govern democràtic amb poder polític real, d'influència creixent entre els estats membres, que malgrat tot continuen existint al seu si.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Una de les crítiques més comunes és que un govern mundial esdevé per definició cooaccionador o dictatorial, perquè ha de controlar que el comportament de comunitats naturalment diverses s'adeqüi a patrons comuns. Tendeix a la homogeneització cultural, a l'eliminació de la diversitat i l'evolució de les diferents regions, que a més parteixen d'una història pròpia. També suposa un universalisme moral controvertit, ja que hi ha valors que no s'accepten com a vàlids arreu, incloent la mateixa democràcia que ha de regir suposadament aquest govern mundial. Un govern mundial negaria l'alteritat.

D'altres pensen que el govern mundial és només la concentració del poder local en unes soles mans, més complicades de controlar en no exisitir oposició, i que l'ideal seria el cosmopolitisme, on es reduís el paper dels Estats en favor d'un ordre comú que no signifiqués concentrar la gestió en un sol focus. Aquest ordre comú tindria els següents punts:

  • control global del medi ambient
  • lliure circuació de persones i mercaderies (amb moneda única o sense)
  • una Cort Internacional de Justícia
  • xarxes d'intercanvi de coneixement

A la ficció[modifica | modifica el codi]

La ficció està plena de governs mundials, siguin en negatiu, fruit de l'intent d'una persona o grup de dominar el món o bé com a federació global lliurement acceptada, fins i tot interplanetària a la ciència-ficció, com a Futurama o la saga Star Trek. Les anomenades societats secretes, com els illuminati o la francmaçoneria, han estat vist històricament sovint com a dominadors a l'ombra, igual que la Conferència Bilderberg en la societat contemporània. Determinats grups, com els jueus, han estat acusats pels seus enemics d'intentar controlar els governs-titella occidentals, en una de les múltiples variants de la teoria de la conspiració. El Nou Ordre Mundial és un dels poders únics a l'ombra amb més popularitat.

La utopia política acostuma a prescindir de tot poder, en una variant idíl·lica de l'anarquisme, o bé a proposar un govern mundial que coordini diferents comunitats autogestionades. El seu contrapunt, la distopia futurista, igualment planteja la possibilitat d'un únic poder, de caràcter totalitari, que controla la manera de comportar-se de totes les persones. Aquest poder únic pot ser de la Terra, com en el cas de 1984 de George Orwell o Blade Runner, o extraterrestre, on races d'altres planetes controlen els humans.

A les versions paròdiques és un personatge dolent amb megalomania, per exemple un ric que contracta una banda mafiosa o bé un científic boig amb un invent per sotmetre la voluntat global, qui vol dominar el món. Els superherois i altres protagonistes intenten impedir els seus plans. Els grups terroristes de la ficció d'espionatge han heretat aquest paper d'instigadors del domini mundial, sovint amb una amenaça planetària, com una gran bomba nuclear o un virus letal.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Castaño, Sergio Raúl «La idea de una autoridad política mundial. Consideraciones críticas a la luz de las exigencias de la realidad política». Foro, Nueva época, 18, 2015, pàg. 27-60. ISSN: 1698-5583.
  • Jorge Márquez. Gobierno Mundial y Fin del Mundo. Uruguay-Montevideo: Pesur, 2011. ISBN 978-9974984981. 
  • Allida Black, June Hopkins. "League of Nations." NPS.gov, 2003. Retrieved 4/9/2008. Plantilla:Webarchive.
  • Ankerl Guy. Global Communication without Universal Civilization: vol I: Arabo-Muslim, Bharati, Chinese, and Western. (INUPRESS, Geneva, 2000.)
  • Archibugi, Daniele, Amazon.com, "The Global Commonwealth of Citizens. Toward Cosmopolitan Democracy", (Princeton, Princeton University Press, 2008).
  • Baratta, Joseph. Barnesandnoble.com, The Politics of World Federation, (Westport, CT: Greenwood Publishing Group, 2003). Introduction available Globalsolutions.org
  • Bruner Michael, Melissa Green, Lawrence McBride, The NYSTROM Atlas of World History, Edition 1, The NYSTROM Atlas, Volume 1, World History, Chicago, NYSTROM, 2004.
  • Cabrera, Luis. Political Theory of Global Justice: A Cosmopolitan Case for the World State (London: Routledge, 2004;2006).
  • Daniel Chu and Elliot Skinner, A Glorious Age in Africa, Edition 1, None, Volume 1, A Glorious Age in Africa, Tenton, Africa World Press, 2000.
  • Davis, Garry, World Government, Ready or Not! (World Government House, South Burlington, VT 05407, 1984).
  • Davis, Garry, Passport to Freedom, (Seven Locks Press, Cabin John, MD, 1992).
  • Craig, Campbell. Glimmer of a New Leviathan: Total War in the Realism of Niebuhr, Morgenthau, and Waltz (New York: Columbia University Press, 2003).
  • Deudney, Daniel. Bounding Power: Republican Security Theory from the Polis to the Global Village (Princeton, NJ: Princeton University Press, 2006).
  • Dervis, Kermal. A Better Globalization: Legitimacy, Governance, and Reform. (Washington: Center for Global Development, 2005.) Selections available CGDEV.org
  • Domingo, Rafael, The New Global Law (Cambridge University Press, 2010).
  • Etzioni, Amitai. From Empire to Community: A New Approach to International Relations (New York: Palgrave Macmillan, 2004)
  • Hamer, Chistopher. UNW.edu.au, Global Parliament - Principles of World Federation (Oyster Bay, NSW: Oyster Bay Books, 1998.)
  • Hooker, Richard. «The Mongolian Empire: The Yuan». WSU.edu, 06-06-1999. Arxivat de l'original el 2010-05-28.
  • Marchetti, Raffaele. Global Democracy: For and Against. Ethical Theory, Institutional Design and Social Struggles (London: Routledge, 2008) Amazon.com, . ISBN 978-0-415-55495-4
  • Monbiot, George. Thenewpress.com, Manifesto for a New World Order, (New York: New Press, 2005). Published in the United Kingdom as Amazon.co.uk, Age of Consent.
  • Rael, (real name Claude Vorihon), The Book Which Tells The Truth, Published first in France, 1974, (calls for a ‘World Government’, ‘World Language’, World Currency’ on page 100), free e-book download of 3-in-1 book compilation, http://rael.org/download.php?view.1 [1]
  • Rajan, Chella. GTinitiative.org, Global Politics and Institutions. GTI Paper 3#. (Boston: Tellus Institute, 2006). Additional papers in the GTI series available at GTinitiative.org.
  • Strauss, Andrew. Oneworldtrust.org, Taking Democracy Global: Assessing the Benefits and Challenges of a Global Parliamentary Assembly. (London: One World Trust, 2005).
  • Stark, Jim. Rescue Plan for Planet Earth: Democratic World Government through a Global Referendum (Toronto: Key Publishing House Inc., 2008)
  • Tamir, Yael. "Who's Afraid of a Global State?" in Kjell Goldman, Ulf Hannerz, and Charles Westin, eds., Nationalism and Internationalism in the post–Cold War Era (London: Routledge, 2000).
  • Wendt, Alexander. "Why a World State is Inevitable," European Journal of International Relations, Vol. 9, No. 4 (2003), pp. 491–542
  • Yunker, James A. Political Globalization: A New Vision of Federal World Government (Lanham, MD: University Press of America, 2007).
  • «World Government». MSN Encarta, 2007. Arxivat de l'original el 2009-04-28.
  • «World Government». Stanford Encyclopedia of Philosophy, December 4, 2006. [Consulta: 18 gener 2016].
  • «History of the UN». United Nations Staff, 2000. Arxivat de l'original el 2006-01-04.
  • Vandinja, Daniel, Free e-book download: ‘RAEL The Masonic Messiah’, Published in 2007, (Contains a critical examination of the by Rael described 'World Government', 'World Language', 'World Currency' and other subjects.) Daniel Vandinja is an ex-National Guide of the ‘International Raelian Movement’. http://realrael.org/masonic_messiah.pdf.[2]
  • We the People, The Roxbury Latin School.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]