Gran Llac de l'Esclau
| (mis) Tinde'e (mis) Tu Nedhé (mis) Tıdeè (mis) Tucho  | ||||
| ||||
| Tipus | Llac glacial | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País de la conca | Canadà | |||
| Entitat territorial administrativa | Territoris del Nord-oest (Canadà) | |||
| ||||
| Afluent | riu Slave ,Lockhart River (en)  ,Taltson River (en) ,Little Buffalo River (en) ,Buffalo River (en) ,Hay River (en)
| |||
| Efluent | Riu Mackenzie | |||
| Conca hidràulica | conca del riu Mackenzie | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 156 m | |||
| Profunditat | 614 m | |||
| Mida | 109 ( ) × 480 ( ) km | |||
| Perímetre | 3.057 km | |||
| Superfície | 27.200 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 971.001 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Volum | 1.580.000 hm³ | |||
El Gran llac de l'Esclau[1][2] (en anglès: Great Slave Lake, en francès: Grand lac des Esclaves) és el segon llac més gran dels territoris del Nord-oest del Canadà (després del Gran llac dels Ossos). És el llac més profund de l'Amèrica del Nord, amb 41 m de fondària mitjana i 614 m de fondària màxima. Ocupa una superfície de 27.200 km². El seu volum és de 1.580 km³. Entre les ciutats dels voltants hi ha: Yellowknife, Fort Providence, Hay River i Fort Resolution. A la banda est, només es troba la comunitat de Lutselk'e, un poblet de 350 habitants, la majoria de l'ètnia chipewyan.
El caçador de pells Samuel Hearne explorà la zona el 1771.
En la dècada de 1930, s'hi descobrí or pels voltants i es fundà Yellowknife, la capital dels territoris del Nord-oest.
Geografia i història natural[modifica]
Els tributaris principals d'aquest llac són els rius Hay, Slave i Taltson. És drenat pel riu Mackenzie. Mentre la zona oest està coberta de bosc, a la zona est hi ha tundra. Es va originar com a llac glacial. Està almenys parcialment glaçat durant uns 8 mesos de l'any. Durant l'hivern, el glaç és prou dur per a permetre-hi el pas de camions pesants.
Referències[modifica]
- ↑ «Gran Llac de l'Esclau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gran Llac de l'Esclau». ésAdir. [Consulta: 13 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Llac de l'Esclau |
- Canada. (1981). Sailing directions, Great Slave Lake and Mackenzie River. Ottawa: Dept. of Fisheries and Oceans. ISBN 0660110229.
- Gibson, J. J., Prowse, T. D., & Peters, D. L. (2006). Partitioning impacts of climate and regulation on water level variability in Great Slave Lake. Journal of Hydrology. 329 (1), 196.
- Hicks, F., Chen, X., & Andres, D. (1995). Effects of ice on the hydraulics of Mackenzie River at the outlet of Great Slave Lake, N.W.T.: A case study. Canadian Journal of Civil Engineering. Revue Canadienne De G̐ưenie Civil. 22 (1), 43.
- Kasten, H. (2004). The captain's course secrets of Great Slave Lake. Edmonton: H. Kasten. ISBN 097366410X.
- Jenness, R. (1963). Great Slave Lake fishing industry. Ottawa: Northern Co-ordination and Research Centre. Dept. of Northern Affairs and National Resources.
- Keleher, J. J. (1972). Supplementary information regarding exploitation of Great Slave Lake salmonid community. Winnipeg: Fisheries Research Board, Freshwater Institute.
- Mason, J. A. (1946). Notes on the Indians of the Great Slave Lake area. New Haven: Published for the Department of Anthropology, Yale University, by the Yale University Press.
- Sirois, J., Fournier, M. A., & Kay, M. F. (1995). The colonial waterbirds of Great Slave Lake, Northwest Territories an annotated atlas. Ottawa, Ont: Canadian Wildlife Service. ISBN 0662238842.