Grandalla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGrandalla
Narcissus poeticus
Narcissus.poeticus.1658.jpg
Planta
Tipus de fruit càpsula
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Asparagales
Família Amaryllidaceae
Tribu Narcisseae
Gènere Narcissus
Espècie Narcissus poeticus
Linnaeus, 1753
Nomenclatura
Ortografia original Narcissus poëticus
Modifica dades a Wikidata

La grandalla, satalia, jonquillos, jonquill, lliri blanc, lliri de la Mare de Déu, lliris blancs, menines, narcís dels poetes, polit o satalies[1] és una planta bulbosa, molt perfumada, apreciada ja en temps antics, amb connexions amb la poesia i la mitologia greges.

Morfologia[modifica]

Té una tija de fins a 50 cm, fulles lineals. Flor de 4 a 5 cm amb sis pètals blancs i una corona central groga amb acabament vermell.

Ecologia[modifica]

La planta requereix una alta irradiància, humitat atmosfèrica alta, temperatures no excessives, més marítima que continental, un pH del sòl neutre, humitat mitjana, textura del sòl franca, requeriments de nutrients mitjà, requeriment de matèria orgànica baixa.[2] Floreix a la primavera i és molt perfumada.

Ús en perfumeria[modifica]

El narcís dels poetes és cultivat per l'obtenció d'un oli essencial que és molt utilitzat en perfumeria, intervenint en mes del 10% dels perfums moderns de qualitat com a element principal. La fragància és semblant a la combinació del gessamí i el jacint .[3]

Toxicitat[modifica]

Tots els narcisos són verinosos per ingestió, i la grandalla és més perillós, actuant també com emètic i irritant.[4] La seva aroma és tan forta que pot produir mal de cap i vòmit, si hi ha una gran quantitat de flors en una habitació tancada.[5]

Llegenda i història[modifica]

La referència més antiga al Narcís dels poetes probablement es troba en els escrits sobre botànica de Teofrast (372 aC - 287 aC), que va escriure sobre un narcís que floria a la primavera i que els editors de la Llibreria Clàssica Loeb identifiquen com Narcissus poeticus[6] El poeta Virgili, en la seva cinquena ègloga també va escriure sobre un narcís, la descripció del qual es correspon amb el Narcissus poeticus[7]

En una versió del mite de Narcís, aquest va ser castigat per la deessa de la venjança, Nèmesi, que el va convertir en una flor que els historiadors han relacionat amb Narcissus poeticus. [8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grandalla Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  2. «Narcissus poeticus L.». Tela botànica. [Consulta: 21 abril 2013].
  3. Groom, Nigel. The New Perfume Handbook. Springer, 1997, p. 225. ISBN 978-0-7514-0403-6. 
  4. Hanks, Gordon R. Narcissus and Daffodil: The Genus Narcissus. CRC Press, 2002, p. 27. ISBN 978-0-415-27344-2. 
  5. Grieve, Maud; C. F. Leyel. A Modern Herbal. Courier Dover Publications, 1971, p. 573. ISBN 978-0-486-22799-3. 
  6. Jashemski, Wilhelmina Mary Feemster; Frederick Gustav Meyer. The Natural History of Pompeii: A Systematic Survey. Cambridge University Press, 2002, p. 131. ISBN 978-0-521-80054-9. 
  7. Bourne, Stephen Eugene; W. L. Foster. The Book of the Daffodil. J. Lane, 1903, p. 3. 
  8. Lehner, Ernst; Johanna Lehner. Folklore and Symbolism of Flowers, Plants, and Trees. Omnigraphics, 1990, p. 73. ISBN 978-1-55888-886-9.