Rentat d'imatge verd

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Greenwash)
Salta a: navegació, cerca

Rentat d'imatge verd és l'acció d'una empresa, un govern o un organisme d'usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada.[1] La paraula és una traducció de l'anglès greenwash o greenwashing.[2] Es tracta d'un ús enganyós del màrqueting ecològic.[3][4]

Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge «verd», però que en realitat aquests productes, el seu mètode de fabricació o el balanç ecològic són perjudicials per al medi ambient. També inclou els casos en què les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecològics positius siguin provats de manera científica. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una política empresarial veritablement sostenible i un mer maquillatge sense canvis profunds en la gestió.[5]

És obvi que hi ha una presa de consciència mediambiental i cada vegada més persones procuren que les seves pràctiques no creen danys ecològics o contribueixen al canvi climàtic. Les empreses volen profitar aquest canvi de mentalitat per vendre més, distingir-se de la concurrència fent productes suposadament eco, bio, orgànic i altres arguments de sostenibilitat. El rentat d'imatge verd es omnipresent. Pot ser que moltes vegades aquesta pràctica no es faci d'una manera conscient ja que hi ha una gran varietat d’agents que duen a terme greenwashing, empreses, ja que la premsa, els partits polítics, i qualsevol persona o organització que es posicioni públicament a favor del medi ambient sense tenir en conte de l'impacte que això hauria de tenir en tota la seva actuació política o empresarial.

Cada vegada és més habitual trobar etiquetes que descriuen productes com respectuosos amb el medi ambient, que es 100% natural o simplement apareixen imatges o espais naturals als envasos que volen donar a la clientela augmenti una bona imatge cara i la conciència ecològica tranquil·la. Quan l'engany esdevé públic, per exemple per un escandol o una associació de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants.[5]

Història[modifica]

El concepte va sorgir a mitjans dels anys 1980 per un estudi de l'activista ecològic Jay Westerveld que va criticar l'acció d'hotels que estimulen els clients a reduir el nombre de tovalles per rentar cada dia.[6] Va descobrir que aquest rentat no millorava gaire el balanç ecològic del sector hoteler, font de molta pol·lució i danys al medi ambient. El concepte es va popularitzar pel llibre de Kenny Bruno: The Greenpeace Book of Greenwashing.[7][8]

Reacccions[modifica]

Per poder distingir empreses amb política ecològica real i empreses que practiquen només rentat d'imatge, es van crear sistemes de certificació externa que haurien de ser objectiu com ara RECS,PEFP, FSC, MSC, ASC etc. No sempre es fàcil trobar els certificats seriosos en aquest bosc d'acrònims. Altres empreses col·laboran amb organitzacions no governementals reconegudes per millorar el seu balanç ecològic, desenvolupar productes i mètodes sostenibles i així afavorir la seva imatge.

Des del 2009, el Ministeri espanyol de medi ambient va llançar un codi per controlar els arguments ecològics en la propaganda. El codi limita l'ús de paraules com ara verd, ecològic, sostenible. En un primer temps s'espera que n'hi haurà prou amb autoregulació sense sancions.[9]

Exemples[modifica]

El sector automòbil es vist com el campió del rentatge verd. L'escàndol de Volkswagen i altres que van presentar els seus motors dièsel moderns com nets i bons per al medi ambient, no van fer res més que cercar maneres d'esquivar el control, darrere episodi en aquesta tradició va ser l'escandol del programari trampós.[10][11]

Sectors com els dels bancs utilitzen mesures com la utilització del paper reciclat, rebuts electrònics… però no tenen en conte l’impacte de la seva activitat com per exemple concedir crèdits a projectes que poden tenir impactes mediambientals negatius.

Un altre sector amb gran activitat a implementar practiques rentat verd son les grans corporacions elèctriques les quals utilitzen logotips relacionats amb la natura quan per augmentar els seus beneficis es tanquen a utilitzar energies renovables.[12] Un sector com el de l'alimentació també és molt comú trobar-hi practiques de greenwashing ja que alguns dels productes que es venen es fan servir les etiquetes de «bio, eco, natur…» quan realment no ho son. També el menjar ràpid té mala reputació.[13] Al sector del transport també hi ha casos de rentat verd ja que utilitzen moltes vegades lemes relacionats amb el medi ambient quan realment son dels sector que mes contaminen pel seu gran consum de combustibles fòssils.[14][15]

Vegeu també: Pinkwashing, Purplewashing, i Redwashing

Referències[modifica]

  1. «Rentat d'imatge verd». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Greenwashing? Rentar verdura?». El Món - Via Empresa, 31-07-2017. [Consulta: 13 febrer 2018].
  3. «Definition of Greenwashing». Terrachoice.com. [Consulta: 11 setembre 2009].
  4. Milmo, Cahal. «BP: The biggest environmental crime in history» (en anglès). Libertypost.org, 10-12-2007. [Consulta: 11 setembre 2009].
  5. 5,0 5,1 AA.VV. «El fenómeno del Greenwashing y el impacto a sus consumidores» (pdf) (en castellà). Aposta: Revista de ciencias sociales, 2011, pàg. 1-38. ISSN: 1696-7348.
  6. Motavalli, Jim «A History of Greenwashing: How Dirty Towels Impacted the Green Movement» (en anglès). AOL, 12-02-2011.
  7. Bruno, Kenny. The Greenpeace book of greenwash (en anglès). Amsterdam: Greenpeace International, 1992, p. 32. 
  8. «The sins of Greenwashing» (en anglès).
  9. Méndez, Rafael «Cerco a la propaganda 'verde'» (en castellà). El País, 22-06-2009. «Medio Ambiente impulsa un código contra el abuso del argumento sostenible en la publicidad - Coches y eléctricas aceptan no anunciarse como ecológicos»
  10. Plungis, Jeff «Forty years of greenwashing: the well-travelled road taken by VW» (en anglès). The Independent, 25-09-2015.
  11. Güell, Gina «Eco-marketing: sostenibilitat o rentat d'imatge». La Conca 5.1, 20-11-2015.
  12. «Energia verda? Contamina igual, paga més». El sud, 03-01-2004. [Consulta: 13 febrer 2018].
  13. Chávez, Brenda «Menjar ràpid i greenwashings». Opcions consum conscient, 30-11-2017.
  14. «La calidad ambiental» (en castellà).
  15. «Pensando el territorio, medio especializado en temas ambientales y territoriales» (en castellà).


Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]