Grete Stern

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGrete Stern
Dades biogràfiques
Naixement 9 de maig de 1904
Elberfeld
Mort 24 de desembre de 1999 (95 anys)
Buenos Aires
Activitat professional
Ocupació Fotògrafa i pintora
Modifica dades a Wikidata
Nu III, 1946.
Articles elèctrics. Fotomontaje, 1950.

Grete Stern (Elberfeld, Alemanya, 9 de maig de 1904Buenos Aires, Argentina, 24 de desembre de 1999) va ser una dissenyadora i fotògrafa alemanya nacionalitzada argentina, alumna de l'Escola de la Bauhaus.

Biografia[modifica]

A la dècada de 1930, va treballar amb Ellen Rosenberg i més tard, després de l'arribada de Hitler al poder, va haver d'emigrar a causa del seu origen jueu i la seva ideologia d'esquerra. El seu destí inicial va ser Londres, on va obrir un estudi el 1934, però refermada la seva relació amb Horaci Coppola, fotògraf argentí amb el qual havia estudiat a la Bauhaus i amb qui finalment es va casar, el seu destí final seria al costat d'ell a l'Argentina, on tots dos van deixar la major part del seu llegat fotogràfic.[1] Malgrat haver-se separat el 1943, ella es considerava a si mateixa una fotògrafa argentina i el 1958 va adoptar aquesta nacionalitat.[1]

La seva casa familiar a Buenos Aires va ser un punt de trobada d'intel·lectuals. Entre les amistats que la freqüentaven van estar figures com Pablo Neruda, Jorge Luis Borges, Renate Schottelius, Clement Moreau, etc. Algunes de les personalitats internacionals a les quals va retratar van ser Bertolt Brecht i Jorge Luis Borges.

Ja divorciada, va romandre a Argentina. Va viatjar per aquest país sud-americà i va conèixer a l'escassa, però encara existent població indígena, a la qual va fotografiar i amb la qual es va involucrar de manera especial. Va arribar a ser professora de fotografia a la Universitat de Resistència a la Província del Chaco i es va dedicar als problemes socials de la comunitat originària d'aquesta zona.

El 1982 va rebre el Premi Konex - Diploma al Mèrit com una de les 5 millors fotògrafes de la història en l'Argentina.

El 1985, a causa d'una malaltia ocular, va abandonar la fotografia.[1]

Obra[modifica]

Amb una clara vocació i una real experiència fotogràfica, va accedir a l'Escola de la Bauhaus de la mà del seu professor Walter Peterhans.

Les seves obres de la serie "Somnis", de caràcter oníric i execució surrealista, mostren amb nitidesa la seva empremta avantguardista. Aquest treball inclou 150 fotomontajes realitzats entre 1948 i 1952 que van il·lustrar una columna de la revista femenina "Idil·li". Les obres, en les quals s'il·lustren els "somnis" de les dones, ironitzen el contingut de la columna, per la qual cosa es considera una obra de perspectiva feminista en contradicció amb la línia editorial de la pròpia revista. Stern va ser la primera fotògrafa llatinoamericana a abordar els problemes de la dona mitjançant la fotografia i més precisament, a través del fotomuntatge.[2]

També són de gran sensibilitat, igual que els seus retrats, les seves imatges documentals, els seus reportatges urbans sobre Buenos Aires o sobre els últims indígenes argentins.

Llibres[modifica]

  • Buenos Aires (1953).

Exposicions (Selecció)[modifica]

  • 1985: La photographie du Bauhaus, Museu d'Art Contemporani de Mont-real (Canadà)
  • 1998: Art Madí (Col·lectiva), Museu Extremeny i Iberoamericà d'Art Contemporani MEIAC, Badajoz (Espanya)
  • 2001: Somnis, Presentation House Gallery - PHG, North Vancouver, BC (Canadà)
  • 2003: Art Abstracte Argentí (Col·lectiva), Fundació Proa, Buenos Aires (Argentina)
  • 2005: Cultures del Gran Chaco (Individual), Fundació Proa, Buenos Aires (Argentina)
  • 2011: Els somnis 1948 - 1951 (Individual), Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (Argentina)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sougez, M.L.; Pérez Gallardo, H.. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 421. ISBN 84-376-2038-4. 
  2. Grete Stern.