Vés al contingut

Guarino Guarini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuarino Guarini

Gravat posterior a la seva mort. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Camillo Guarino Guarini Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1624 Modifica el valor a Wikidata
Mòdena (Ducat de Mòdena) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1683 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Milà (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSant Nicolau de Tolentino (1645–1647)
San Silvestro al Quirinale (1639–1645) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, matemàtiques i arquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, enginyer, matemàtic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Activitat1639 Modifica el valor a Wikidata - 1683 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDucat de Savoia (1666–1683)
Església de Santa Anna la Reial (1662–1666)
Església Santíssima Anunziata (1660–1662)
Església de San Vincenzo (1649–1656) Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTeatins Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Descrit per la fontSvensk uppslagsbok
Dizionario Biografico degli Italiani, (vol:60)
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata

Guarino Guarini (Mòdena, 17 de gener de 1624 - Milà, 6 de març de 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars teatins, matemàtic, escriptor, pedagog i arquitecte italià del segle xvii.

Palazzo Carignani en Torí (1679) por Guarino Guarini

Biografia

[modifica]

Va ingressar, com els seus germans, molt jove a l'ode dels teatins i va estudiar entre 1639 i 1645 al convent dels teatins de Roma i els dos anys següents al de Venècia.[1] A continuació va estar a diferents convents teatins italians fins el 1657. Del període 1657-1660 no es coneix gran cosa i alguns investigadors especulen amb possibles estances a Portugal, Espanya o Praga.[2] Des de 1660 fins a 1662 va estar a Messina, construint l'església Santissima Anunziata[3] i entre 1662 i 1666 va estar a París, invitat pel cardenal Mazarino, construint la casa dels teatins de París, Santa Anna la Reial.[4] El 1666 es va traslladar a Torí per posar-se al servei del ducat de Savoia.[5]

Va ser alhora estudiós de les matemàtiques, professor de literatura i filosofia a Messina, i arquitecte del duc Carles Manuel II de Savoia. Va escriure una sèrie de llibres de matemàtiques i de filosofia natural, en llatí i en italià, entre els quals el seu Euclides adauctus[6] és un dels primers tractats de geometria descriptiva.

Compendio della sfera celeste, 1675

Va dissenyar un nombre molt gran d'edificis públics i privats a Torí, incloent palaus per al duc de Savoia, l'església real de Sant Llorenç (1666-1680), la major part de la capella de la Santissima Sindone (el sant sudari) (1688), incorporant treballs previs de Castellamonte, el Palazzo Carignano (1679-1685), i diversos edificis públics i eclesiàstics a Mòdena, Messina, Verona, Viena, Praga, Lisboa i París.[7]

Va rebre influència estilística de Borromini, i la seva tendència va ser heretada pel seu alumne, Filippo Juvarra, i l'alumne d'aquest, Bernardo Antonio Vittone.[8]

Fundà famoses escoles-internats a Venècia, Verona, Florència, Pàdua i finalment a Ferrara. Centres des d'on difongué el seu model d'humanista. Tingué entre els seus alumnes a Victorino da Feltre i Lionello d'Este. Fou el primer a dissenyar un pla orgànic d'educació que responia als valors del Renaixement. Prenent les llengües i la literatura clàssiques com a fonaments del seu programa adreçat a la formació humana.[9]

Obra escrita

[modifica]

Va publicar els següents llibres:[10]

  • 1660 La pietà triomfante, una tragicomèdia moral publicada a Messina.[3]
  • 1665 Placita Philosophica, un tractat de filosofia natural publicat a París.[11]
  • 1671 Euclides adauctus
  • 1675 Compendio della sfera celeste
  • 1676 Trattato de fortificatione
  • 1678 Leges temporum et planetarum, un breu tractat de cosmologia que anticipa el seu posterior
  • 1683 Coelestis Mathematicae
  • 1686 Dissegni d' architettura civile et ecclesiastica
  • 1737 Architettura civile, publicat de forma pòstuma.[12]

Obra arquitectònica

[modifica]
  • 1659(?) Santa Maria della Divina Providenca a Lisboa, destruïda el 1755 per un terratrèmol
  • 1660 Església dels clergues de Somasca a Messina, projecte no realitzat
  • 1661 Façada de Santissima Annunziata i palau teatí adjacent, a Messina, destruït el 1908 per un terratrèmol
  • 1666 Sainte-Anne-la-Royale a París, demolida el 1823
  • 1668 Capella del Sant Sudari a Torí
  • 1668 Església Reial de San Lorenzo a Torí, remodelació total d'un edifici preexistent
  • 1676 Castell de Racconigi
  • 1678 Colegio dei Nobili de Torí (actual seu de l'Acadèmia de Ciències), tot i que la seva participació sembla que va ser matginal
  • 1678 Santuario della Consolata a Torí, remodelació acabada per altres arquitectes
  • 1679 San Filippo Neri de Torí, encàrrec que es va quedar en el paper
  • 1679 Palau Carignano a Torí

Referències

[modifica]
  1. Meek, 1989, p. 6-7.
  2. Meek, 1989, p. 12.
  3. 3,0 3,1 Meek, 1989, p. 19.
  4. Meek, 1989, p. 27.
  5. Meek, 1989, p. 41.
  6. Williams, 2009, p. 415-440.
  7. Fittipaldi, 2014, p. x-xx.
  8. Fittipaldi, 2014, p. 53.
  9. Agazzi, 1980, p. 48-49.
  10. McQuillan, 1992, p. 264-265.
  11. McQuillan, 1992, p. 86.
  12. Fittipaldi, 2014, p. xxix.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]