Guarino Guarini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1624 Mòdena (Itàlia) |
| Mort | 6 març 1683 (59 anys) Milà (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, matemàtic, enginyer |
| Alumnes | Jordi de Trebisonda |
| Orde religiós | Teatins |
| Obra | |
Obres destacables | |
Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mòdena, 1624 - Milà, 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars teatins, matemàtic, escriptor, pedagog i arquitecte italià del segle xvii.
Biografia[modifica]
Va ser alhora estudiós de les matemàtiques, professor de literatura i filosofia a Messina, i -des dels disset anys- arquitecte del duc Filibert de Savoia. Va escriure una sèrie de llibres de matemàtica en llatí i italià, entre els quals el seu Euclides adauctus és un dels primers tractats de geometria descriptiva.
Va dissenyar un nombre molt gran d'edificis públics i privats a Torí, incloent palaus per al duc de Savoia, l'església real de Sant Llorenç (1666-1680), la major part de la capella de la "Santissima Sindone" (patrona de Torí) (1688), incorporant treballs previs de Castellamonte, el Palazzo Carignano (1679-1685), i diversos edificis públics i eclesiàstics a Mòdena, Messina, Verona, Viena, Praga, Lisboa i París.
Va rebre influència estilística de Borromini, i la seva tendència va ser heretada pel seu alumne, Filippo Juvarra, i l'alumne d'aquest, Bernardo Vittone.[1]
Fundà famoses escoles-internats a Venècia, Verona, Florència, Pàdua i finalment a Ferrara. Centres des d'on difongué el seu model d'humanista. Tingué entre els seus alumnes a Victorino da Feltre i Lionello d'Este. Fou el primer a dissenyar un pla orgànic d'educació que responia als valors del Renaixement. Prenent les llengües i la literatura clàssiques com a fonaments del seu programa adreçat a la formació humana.[2]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guarino Guarini |