Guarino Guarini
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
17 gener 1624 Mòdena (Itàlia) |
| Mort |
6 març 1683 (59 anys) Milà (Itàlia) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquitecte, matemàtic i enginyer |
| Alumnes | Jordi de Trebisonda |
| Obra | |
|
Obres destacables | |
 | |
Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mòdena, 1624 - Milà, 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars, teatins, matemàtic, escriptor i arquitecte italià del segle XVII.
Va ser alhora estudiós de les matemàtiques, professor de literatura i filosofia a Messina, i -des dels disset anys- arquitecte del duc Filibert de Savoia. Va escriure una sèrie de llibres de matemàtica en llatí i italià, entre els quals el seu Euclides adauctus és un dels primers tractats de geometria descriptiva.
Va dissenyar un nombre molt gran d'edificis públics i privats a Torí, incloent palaus per al duc de Savoia, l'església real de Sant Llorenç (1666-1680), la major part de la capella de la "Santissima Sindone" (patrona de Torí) (1688), incorporant treballs previs de Castellamonte, el Palazzo Carignano (1679-1685), i diversos edificis públics i eclesiàstics a Mòdena, Messina, Verona, Viena, Praga, Lisboa i París.
Va rebre influència estilística de Borromini, i la seva tendència va ser heretada pel seu alumne, Filippo Juvarra, i l'alumne d'aquest, Bernardo Vittone.
Referències[modifica]
- Enciclopèdia britànica, 11a edició 1911
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guarino Guarini |
