Vés al contingut

Gumersindo Vicuña y Lazcano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGumersindo Vicuña y Lazcano

Retrat de Gumersindo Vicuña publicat a La Ilustración Española y Americana el 8 d'octubre de 1890 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1840 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Portugalete (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 31 de desembre de 1880

2 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
CircumscripcióBalmaseda
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Activitat
OcupacióMatemàtic
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Premis
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878
Circumscripció electoral: Biscaia
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata

Gumersindo Vicuña y Lazcano (l'Havana, 13 de gener de 1840Portugalete, 10 de setembre de 1890) va ser un polític, matemàtic, enginyer i professor espanyol.

Biografia

[modifica]

Va néixer a l'Havana en el 13 de gener de 1840, els seus pares eren d'Eskoriatza i Portugalete[1] es va traslladar amb els seus avis a l'edat de tres anys a la península; va començar la seva educació a Santurtzi i Bilbao, obtenint posteriorment en la Universitat Central de Madrid el càrrec de professor i el doctorat.[2]

Doctorat en Ciències i Enginyeria Industrial, va ser catedràtic de Física matemàtica en la Universitat Central de Madrid, director general d'agricultura i rendes estanques. Va ser escollit Diputat al Congrés pel districte de Balmaseda a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1884 pel Partit Conservador.[3] Des del seu escó es va oposar a l'abolició dels Furs del País Basc.

El 5 d'abril de 1882 fou escollit acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en va prendre possessió l'any següent amb el discurs "Relaciones principales entre las teorías matemáticas de la Física". Se'l considera un dels iniciadors dels estudis de la termodinàmica a Espanya.[4] En 1882 també va fundar la publicació periòdica La Semana Industrial.[5] També col·laborà en el setmanari La Familia.[6]

Va morir el 10 de setembre de 1890 a Portugalete.[6][1]

Obres

[modifica]
  • Teoría y cálculo de las máquinas de vapor y gas con arreglo a la termodinámica (1872)[7][5]
  • Elementos de física (1874)[5]
  • Tratado completo de agricultura moderna (1877)
  • Introducción a la teoría matemática de la electricidad (1883)[1]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Solano de la Matalinares

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 1

1882-1890
Succeït per:
Ricardo Becerro de Bengoa