Vés al contingut

Gunnlod (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGunnlod
Tipussatèl·lit de Saturn i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perScott S. Sheppard
David C. Jewitt
Jan Kleyna Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment8 octubre 2019 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSaturn Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Excentricitat e0,262 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P−1.175,3 d Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)25 Modifica el valor a Wikidata

Gunnlod (Saturn LXII), provisionalment conegut com a S/2004 S 32, és un satèl·lit natural de Saturn. El seu descobriment va ser anunciat per Scott S. Sheppard, David C. Jewitt i Jan Kleyna el 8 d'octubre de 2019 a partir d'observacions realitzades entre el 12 de desembre de 2004 i el 19 de gener de 2007.[1] Va rebre la seva designació permanent l'agost de 2021.[2] El 24 d'agost de 2022, va rebre el nom oficial de Gunnlǫð, un jötunn de la mitologia nòrdica.[3] És filla de Suttungr i va custodiar l'hidromel de la poesia per a ell.[4] Però Odin en forma de serp va accedir a la cambra de Hnitbjorg on es guardava l'hidromel, va seduir Gunnlǫð i va dormir amb ella durant tres nits. A canvi Gunnlǫð va permetre a Odin tres copes d'hidromel, i de seguida va sortir volant de la caverna en forma d'àguila.[5][6]

Gunnlod té uns 4 quilòmetres de diàmetre i orbita Saturn a una distància mitjana de 21,214 Gm en 1153,96 dies, amb una inclinació de 159° respecte a l'eclíptica, en direcció retrògrada i amb una excentricitat de 0,251.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «MPEC 2019-T154 : S/2004 S 32» (en anglès). minorplanetcenter.net. [Consulta: 25 juny 2023].
  2. «M.P.C. 133821» (en anglès). Minor Planet Center. International Astronomical Union, 10-08-2021. [Consulta: 25 juny 2023].
  3. «Names Approved for 10 Small Satellites of Saturn» (en anglès). usgs.gov. USGS, 24-08-2022. [Consulta: 25 juny 2023].
  4. «Planet and Satellite Names and Discoverers» (en anglès). usgs.gov. IAU WGPSN. [Consulta: 25 juny 2023].
  5. Orchard, Andy. Cassell. Dictionary of Norse Myth and Legend (en anglès), 1997, p. 69. ISBN 978-0-304-34520-5. 
  6. Lindow, John. Oxford University Press. Norse Mythology: A Guide to Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs (en anglès), 2002, p. 156. ISBN 978-0-19-983969-8.