Hélène Esnault
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1953 (70 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat París VII - Denis Diderot École Normale Supérieure |
| Director de tesi | Lê Dũng Tráng |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Essen |
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Duisburg-Essen Universitat Lliure de Berlín |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Pedro Castillejo Blasco (en)  , Franziska Berg (en) , Byungheup Jun (en) , Jürgen Esser (en) , Holger Dunio (en) , Herbert Kanarek (en) , Silke Lekaus (en) , Kay Ruelling (en) , Andre Chatzistamatiou (en) , Henrik Russell (en) , Markus Wessler (en) , Stefan Kukulies (en) , Dzmitry Doryn (en) , Emel Bilgin (en) , Lars Kindler (en) , Lei Zhang (en) , Annabelle Hartmann (en) , Abolfazl Tari (en) , Anna Fluder (en) , Giulia Battiston (en) , Inder Kaur (en) , Elena Lavanda (en) , Tanya Kaushal Srivastava (en) , Efstathia Katsigianni (en) , Marco D'Addezio (en) , Marcin Lara (en) i Yun Hao (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Eckart Viehweg |
Premis | |
Hélène Esnault (París, França, 17 de juliol de 1953) és una matemàtica francoalemanya especialitzada en geometria algebraica. Va obtenir el seu doctorat l'any 1976 sota la direcció de Lê Dũng Tráng, amb una tesi titulada Singularites rationnelles et groupes algebriques (Singularitats racionals i grups algebraics).[1]
Formació[modifica]
Esnault va obtenir el seu doctorat l'any 1976 a la Universitat Denis Diderot, i l'habilitació a la Universitat de Bonn al 1985. Després d'això, va treballar per a la Societat Alemanya de Recerca a l'Institut Max Planck de Matemàtiques a Bonn.[2]
Carrera[modifica]
Es va convertir en catedràtica a la Universitat Lliure de Berlin l'any 2012, on lidera el grup de recerca en àlgebra i teoria de nombres, després d'haver treballat a la Universitat de Duisburg-Essen, a l'Institut Max Planck de Matemàtiques a Bonn i a la Universitat de París VII Denis Diderot.[3]
Premis i reconeixements[modifica]
L'any 2001, va guanyar el Premi Paul Doisteau-Émile Blutet de l'Acadèmia de Ciències de París. Al 2003, Esnault i Eckart Viehweg van rebre el Premi Gottfried Wilhelm Leibniz.[2] L'any 2014 va ser triada membre de l'Acadèmia Europea, i és a més membre de la Leopoldina, l'Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg i la Europäische Akademie Nordrhein-Westfalen.[4] Al 2019, va ser guardonada amb la Medalla Cantor.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Hélène Esnault - The Mathematics Genealogy Project». www.genealogy.math.ndsu.nodak.edu. [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Leibniz Award winner of the University of Duisburg-Essen». www.uni-due.de. [Consulta: 6 novembre 2019].
- ↑ Esnault. «Curriculum vitae». [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ .
- ↑ «Cantor-Medaille 2019 für die Mathematikerin Hélène Esnault».
Enllaços externs[modifica]
- «Bibliografia relacionada amb Hélène Esnault» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- Perfil a la Universitat Lliure de Berlin.