Habeas corpus

L'Habeas corpus és una institució processal estesa en la major part de països democràtics i que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitràries per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals necessaris. Protegeix l'investigat ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.

Tot i ser una locució llatina, les primeres referències històriques procedeixen del dret anglosaxó i un dels primers documents que fan referència a aquest dret és una llei del Parlament anglès del 1679 durant el regne de Carles II. És la versió curta de l'expressió habitual en procediments jurídics medievals habeas corpus [coram nobis] ad subjiciendum el que vol dir «que portis la persona [davant nostre] amb la finalitat de sotmetre (el cas a judici)». Tres segles més tard, en l'exposició dels motius de la llei espanyola del 1984 es diu: «el seu origen anglosaxó no pot ocultar, tanmateix, el seu arrelament en el dret històric espanyol, on té antecedents llunyans com el denominat ‘recurs de manifestació de persones’ del Regne d’Aragó i les referències que sobre presumptes supòsits de detencions il·legals figuren en el Fur de Biscaia […], encara que no li atorgaven cap denominació específica».

Dret espanyol

El procediment d'habeas corpus està recollit en l'article 17.4 de la Constitució espanyola de 1978 que assenyala que «la llei regularà un procediment d'habeas corpus per a posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment». El principi d'habeas corpus establert per la Constitució va ser regulat per la llei 6/1984 que en fixa el procediment. En només nou articles descriu els passos a seguir en el cas que alguna persona detinguda consideri que ho és de forma il·legal i que vol comunicar la seva situació al jutge competent. No només s'aplica a la detenció pròpia, «sinó també les detencions que, ajustant-se originàriament a la legalitat, es mantenen o prolonguen indegudament». No hi ha detenció que pugui ser qualificada d’il·legal sense la intervenció del jutge. Qualsevol altra detenció és necessàriament il·legal. Per garantir els drets dels ciutadans, el legislador ha volgut un procediment ràpid i senzill, que permeti, sense complicacions innecessàries, l’accés a l’autoritat judicial.

Les persones que poden iniciar el procediment són:

• La persona detinguda, els seus pares, fills, germans, cònjuge o persona amb vincle afectiu similar
• El ministeri fiscal
• El defensor del poble (en el cas de Catalunya, el síndic de greuges)
• El jutge competent
• L'advocat defensor, encara que la llei no ho recull

Un cop formalitzada la petició, l'autoritat governativa, els seus agents o el funcionari públic tenen l'obligació de cursar de forma immediata la sol·licitud al jutge competent, que haurà de decidir si la persona continua detinguda, si és posada en llibertat o si passa a disposició judicial, si s'hagués superat el temps màxim de detenció.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habeas corpus

Bibliografia

• «LLEI ORGÀNICA 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment d’«habeas corpus»». BOE, Suplement núm. 6, 1984, pàg. 26-27.
• Tyler, Armanda L. Habeas Corpus: A Very Short Introduction (en anglès). Oxford: Oxford University Press, juliol 2021, p. 184. ISBN 978-0190918989. 
• Capacete González, Francisco «Eficacia del habeas corpus para liberar a una chimpancé (Cecilia). Comentario a la Sentencia de 3 de noviembre de 2016 del Tercer Juzgado de Garantías del Estado de Mendoza (Argentina)» (en castellà). Derecho Animal. Forum of Animal Law Studies, vol. 7, n.º 3, 2016.