Halicephalobus mephisto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuHalicephalobus mephisto
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumNematoda
ClasseSecernentea
OrdreRhabditida
FamíliaRhabditidae
GènereHalicephalobus
EspècieHalicephalobus mephisto
(Borgonie, García-Moyano, Litthauer, Bert, Bester, van Heerden, Möller, Erasmus, & Onstott, 2011)
Modifica les dades a Wikidata

Halicephalobus mephisto és un nematode de la família Panagrolaimidae, descobert l'any 2011 pels geocientífics Gaetan Borgonie i Tullis Onstott.

Aquest rhabditida va ser detectat en aigua procedent de fractures situades a 1,3 km de profunditat, en una mina d'or de Sud-àfrica. Se li atorgà el nom mephisto en honor a Mefistòfil, dimoni del folklore germànic, per remarcar la seva procedència del món subterrani. L'holotip i nou paratips estàn al Museu voor Dierkunde de la Universitat de Gant, Bèlgica, i hi ha sis paratips més a la University of the Free State, de Sud-àfrica.[1]

Mesura entre 0,52 i 0,56mm, amb una cua de 110–130 μm, molt llarga en comparació amb les altres espècies del gènere Halicepalobus. És resistent a les altes temperatures (pot créixer en ambients de fins a 41ºC de temperatura) i concentracions molt baixes d'oxigen, pròpies de l'ecosistema subterrani on habita,[1] en què l'aigua és calenta (37ºC), alcalina (pH 7,9) i hipòxica (0,42-2,3 mg O2/L).[2] Es reprodueix asexualment a partir de partenogènesi, i s'alimenta de procariotes quimiolitòtrofs.[3] El 2019 es va publicar el genoma i transcriptoma d'aquest nematode, en el qual es va observar que H. mephisto disposava d'un ampli ventall de proteïnes contra l'estrés tèrmic.[2]

El descobriment d'aquest nematode (així com d'altres espècies trobades durant aquesta expedició) va suposar un nou rècord de profunditat per a la vida d'organismes multicel·lulars, i va fer que es replantegessin no només l'àmbit en què es creia que existia vida a la Terra, sinó també la forma en la que buscar vida en altres planetes, especialment Mart.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 G. Borgonie, A. García-Moyano, D. Litthauer2, W. Bert, A. Bester, E. van Heerden, C.Möller, M. Erasmus & T. C. Onstott (2011). Nematoda from the terrestrial deep subsurface of South Africa. 2 June 2011, Vol 474, Nature 79. doi:10.1038/nature09974(anglès)
  2. 2,0 2,1 Weinstein, D. J., Allen, S. E., Lau, M. C., Erasmus, M., Asalone, K. C., Walters-Conte, K., ... & Onstott, T. C. (2019). The genome of a subterrestrial nematode reveals an evolutionary strategy for adaptation to heat. bioRxiv, 747584(anglès)
  3. «Cucs multicel·lulars a tres quilòmetres sota terra». Diari Ara, 03-06-2011.
  4. «Subterranean worms from hell» (en anglès). Nature.